Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
dimecres, d’octubre 10, 2012
Quina joia
M'agrada molt i molt.
MTB, MTB, MTB.
I té un punt fort, és a casa, és a casa, dies de MTB.
El Comandante
Fa uns dies que penso si posar-la al Blog.
Però deu ser el destí de les Ventana, ser a The Great Escape MTB.
MTB, MTB, MTB.
Però deu ser el destí de les Ventana, ser a The Great Escape MTB.
MTB, MTB, MTB.
Etiquetas:
Ventana El Comandante.
dimarts, d’octubre 09, 2012
Ara sí
Dracs a punt. |
Bé, per a mi, no ho crec, lleuger refredat, però el Roc No Roc, serà.
Un any més de Roc.
Quants anys veient a les revistes l'arribada dels bikers a les platges de Fréjus, quants anys, i des del primer Roc que vàrem anar que no hi hem deixat d'assistir. Aquest cop mentre no pedalem estarem entre una pila de bikers, sí senyor.
I demà gran sopar ja a terres franceses, mtb, mtb, mtb.
Preparatius Roc 2012. |
Cal pensar que pel proper any no tindrem Roc 2013, si Deu vol, perquè tindrem Mundial 24 Hours SOLO a Austràlia.
Hem de pensar així, oi que sí?
La imatge no té més llum perquè m'agradava més així, nit de Fades, i despertar Roc dels cavallers de la llum.
MTB, MTB, MTB.
Comença l'aventura.
Dies de MTB.
White
La meva quasi va ser, en aquest cas blanca, no vermella.
MTB, MTB, MTB.
Vaig veure la del sr. Steve Pead, amb els color del Syndicate, i vaig pensar, per què no?
MTB, MTB, MTB.
Vaig veure la del sr. Steve Pead, amb els color del Syndicate, i vaig pensar, per què no?
Etiquetas:
Santa Cruz Roadster.
Aquest matí a les set
Independent Fabrication
dilluns, d’octubre 08, 2012
Road and MTB, more riding
Again riding,
As i said last week, pain was part of my normal life on the last months, and it looks like slowly but continuously is going away. I'm glad is on this way, there is really nothing worst than riding feeling your knee is always sending you clear signs of "I'm on my limit"...
...and at the same time, riding has been helping to develop strength around the knee so the pain can disappear.
I've been, as usual, combining Road and MTB, so here you have some more pictures, the first ones from Paris Mountain with my Ibis Mojo ... yet again ... and the second ones this morning around my house with the Tarmac.
Paris Mountain trails had been changed, not sure when it happened, but the upper section trail, used as "down hill" race trail, has been closed and another trail opened. This one is a perfect idea the guys from Upstate Sorba developed, you can do it all if you're shaped enough, and it's a great and continuous climb to the top of the park. Closed turns, some small "jumps", on a neat and clean trail ...the best, is the same way down, and I can tell you, even I'm not a great descender, this trail will made happy most of the people looking for a fast, nice and fun trail, but without the difficult sections that force most of the bikers to put "feet on the ground".
I love this view
Trail pic, had to stop to shoot
Ibis Mojo ready for Fall
Closed trail...not sure what are they doing
Another view of my Mojo
The second group are pictures riding my Tarmac around home, it was a nice morning, fresh but not cold, with Fall temperatures. For the first time I had to use my arm warmers, and also choose my "pirate" pants. For some of you also a new shirt, white from Castelli...
Top view... white, grey and red
Riding
One of this places "made in USA"
Tarmac view
Back at home...with my flag !!!!
From SC, Xavi Paricio
diumenge, d’octubre 07, 2012
El Comandante BD
Una bike que la relaciono amb el color, amb el to "pastel". Però quan la veig amb el vermell sang penso, és el color, és el color.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
Etiquetas:
Ventana El Comandante Belt Drive.
Però aquestes es fan llargues
Certament, cal però poder pensar en les bones estones a dalt de la bike de les darreres dues setmanes.
De fet si amb el refredat puc pensar-hi és que ho estic passant prou bé.
Són dies de moltes notícies, de moltes, i cal poder assimilar-les totes, fins i tot les que encara no han vingut, i fins i tot tenint clar quines segurament no arribaran a ser mai, però cal per si de cas estar ben a punt sempre.
Ben rodats, amb els equipaments a punt, les bikes revisades, la VW propera a estar a punt, i com sempre una programació molt acurada de les properes jornades al Roc 2012.
Un refredat a aquestes dates genera molts dubtes, hi anem, desistim?
Normal, ja són tres anys a on hem anat al Roc per una mica, per no dir molta, de sort, aquesta vegada, a aquesta edició serà també una d'aquestes vegades?
No ho sé, la sort és que no dependrà d'una decisió meva, si el refredat passa l'aventura del Roc2012 serà i si no, no passa res, oi que no?
Ho dic i em ve al cap el Mundial 24 Ore SOLO de Finale, em ve al cap Camberra, i aleshores encara n'estic més segur, no, no passa res.
MTB, MTB, MTB.
De fet si amb el refredat puc pensar-hi és que ho estic passant prou bé.
Són dies de moltes notícies, de moltes, i cal poder assimilar-les totes, fins i tot les que encara no han vingut, i fins i tot tenint clar quines segurament no arribaran a ser mai, però cal per si de cas estar ben a punt sempre.
Ben rodats, amb els equipaments a punt, les bikes revisades, la VW propera a estar a punt, i com sempre una programació molt acurada de les properes jornades al Roc 2012.
Un refredat a aquestes dates genera molts dubtes, hi anem, desistim?
Normal, ja són tres anys a on hem anat al Roc per una mica, per no dir molta, de sort, aquesta vegada, a aquesta edició serà també una d'aquestes vegades?
No ho sé, la sort és que no dependrà d'una decisió meva, si el refredat passa l'aventura del Roc2012 serà i si no, no passa res, oi que no?
Ho dic i em ve al cap el Mundial 24 Ore SOLO de Finale, em ve al cap Camberra, i aleshores encara n'estic més segur, no, no passa res.
MTB, MTB, MTB.
Deixant passar les hores
No els dies, pedalar a la sortida del sol és litearalment una molt bona experiència.
Però ara toca reposar, el Roc és aquí mateix, i jo no sóc de refredats curts.
MTB, MTB, MTB.
Però ara toca reposar, el Roc és aquí mateix, i jo no sóc de refredats curts.
MTB, MTB, MTB.
Refredat
Descansant, i tant.
Ahir a la nit l'Home del Montseny ens va confirmar que no sortiríem.
Després, el mal de coll i la fatiga em van conquerir.
No passa res, la Longboard no em necessita, pot rodar i rodar i rodar.
Jo divendres al mig dia ja vaig notar una pesadesa intensa, puntual sí , però gens normal.
Ahir tornant, notava una lleugera però perseverant molestia al coll, però vaig pensar que venia motivat pels fruit secs. Hores després el refredat s'ha imposat, certament.
Sempre em queda, em queden les imatges d'ahir, i les dels darrers dies, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Ahir a la nit l'Home del Montseny ens va confirmar que no sortiríem.
Després, el mal de coll i la fatiga em van conquerir.
No passa res, la Longboard no em necessita, pot rodar i rodar i rodar.
Jo divendres al mig dia ja vaig notar una pesadesa intensa, puntual sí , però gens normal.
Ahir tornant, notava una lleugera però perseverant molestia al coll, però vaig pensar que venia motivat pels fruit secs. Hores després el refredat s'ha imposat, certament.
Sempre em queda, em queden les imatges d'ahir, i les dels darrers dies, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
The Motivator
Quina sort poder veure una Vicious, sí, geared, però una Vicious.
MTB, MTB, MTB.
No he coincidit amb cap més del de la SSWC2011 a Irlanda.
Etiquetas:
Vicious Cycles The Motivator.
dissabte, d’octubre 06, 2012
Ara posem punt i final
A una ruta de setanta quilòmetres molt tocats.
A on no voler tenir pressa ha marcat el ritme de la jornada.
I a on el sol ens ha torrat, i ben torrat.
Un dia que torna a ser curiós, certament, i una crònica més pendent.
Rodes grosses les 29?
MTB, MTB, MTB?
I tant que sí, mtb, mtb, mtb. Sort que les restriccions encara no han apagat els llums del passeig dels Anglesos.
I la lluna ens ha dit, vinem a veure, vinem a veure, sí, sí, la lluna, no el sol.
No hem passat calor, no hem passat fred, però no vull avançar-me a la crònica, de pet a la dutxa i a descansar, que demà finalment no tenim ruta Montseny, però tindrem ruta Montseny.
Dies de MTB.
A on no voler tenir pressa ha marcat el ritme de la jornada.
I a on el sol ens ha torrat, i ben torrat.
Un dia que torna a ser curiós, certament, i una crònica més pendent.
Rodes grosses les 29?
MTB, MTB, MTB?
I tant que sí, mtb, mtb, mtb. Sort que les restriccions encara no han apagat els llums del passeig dels Anglesos.
I la lluna ens ha dit, vinem a veure, vinem a veure, sí, sí, la lluna, no el sol.
No hem passat calor, no hem passat fred, però no vull avançar-me a la crònica, de pet a la dutxa i a descansar, que demà finalment no tenim ruta Montseny, però tindrem ruta Montseny.
Dies de MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)