El què us deia, Festival del MTB.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de setembre 16, 2012
SSIT2012: Go to Italy
No hi deixo de pensar, de fet un dels dos millors dies gaudint d'un bon moment assentats a una taula, va ser a Itàlia, al 2009.
Aquesta imatge, és el que comparteixo entre imatges de l'aventura SSIT2012.
Dies de MTB.
SSIT2012: MTB
El premi per a un dels bikers que vindran a la SSEC2013.
I el premi per a mi a la SSIT2012.
MTB, MTB, MTB.
SSIT2012: Pujades
Aquests pantalons han de venir.
I tant que sí, un aniversari, el de Pearl Izumi a on ha de ser.
The Great Biker.
Orange, Green, mtb, mtb, mtb.
SSIT2012: MDE SS
Específica per a single speed.
Tecnicament interessant.
Un color Intense el Works, el no color.
I una proposta de pipa d'avui, del XXI.
Rodes lleugeres certament.
Una bike que té el seu espai propi al món de les single speed, que de seguir així serà.
Una proposta per a mi de 10/10.
MTB, MTB, MTB.
SSIT2012: POP STARS
Les tres, certament, no les úniques, sí les del moment, una arribada única, a on jo vaig correr per els tres.
Qui s'intueix, qui no es veu, és, gràcies Sheldon.
MTB, MTB, MTB.
D'un dur camí, en va sortir el millor camí. Una arribada amb tres stars, Mandi, Ausilia, i Betty, The Best MTB.
Una paraula defineix a aquestes tres bikers de la imatge, amabilitat.
SSIT2012: Different colors: diversió
Si veus el què veig jo, bé, si no ho veus, també, mtb, mtb, mtb.
Dies de MTB.
Quin títol per a la propera aportació, per favor, per favor, per favor.
MTB, MTB, MTB.
SSIT2012: Time.
En cap cas, en cap cas, en cap cas, però m'agrada.
Fan del color, certament.
MTB, MTB, MTB.
Vull uns Time d'aquest any impecables.
SSIT2012: V
Un color South Carolina, oi que sí?
Tija de titani, menillar de titani, forquilla rígida, i per a mi. bike entre bikes, el color seria el blau "pastel", i el nom "sense nom", la marca, el logo a la pipa, i res més, i serà perquè aquesta bike vindrà a casa, una blava, una PINK, i les dues "pastel".
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de setembre 15, 2012
SSIT2012: Una IF
Com si res.
Una IF, no específica per a single speed, sí, però amb Belt Drive.
Tinc una idea perquè els torniols no hi siguin.
IF, IF, IF.
SSIT2012: El Mariachi
La miro bé, i penso, no sé que seria diferent si fos la meva bike, i seguidament penso, jo no tinc capacitat per aconseguir un conjunt tan ben seleccionat com aquest de quadre i components.
MTB, MTB, MTB.
SSIT2012: Una estrella en el firmament del MTB
Dues vegades la poso, i tres si les sensacions són.
Una, millor dit dues, pesa per dues.la bike amb més de tot el nacional italià de single speed.
MTB, MTB, MTB.
El color taronja blnc no fa més que consolidar-la, la bossa porta eines, OMG, OMG, OMG.
The best bike SSIT2012.
SSIT2012: PINK
Una raresa entre rareses.
Las potència un punt difícil per decidir, però si tens la sort de dicidir-te per Easton, la EC90 marca el ritme de la EA90.
PRO.
Joies del Single Speed.
El què us exposava de les bieles, jo encara no hi sóc, ell hi va anar cinc anys entre únicament single speed.
PINK, PINK, PINK.
Brothers, Brothers, Brothers, Crank.
Unió de senders
Únicament dos encara.
I d'aquí a setmanes, poques, amb el segon hi beurem un bon vi dolç, lluny de casa, lluny de casa.
SSIT2012: NO PLURAL, SINGULAR
Una marca, un projecte, per a nosaltres una bike que ens agrada més, o molt més, el seu Logo per a mi em transporta a les Agudes, al punt més vertical, entre núvols que escalen la pared vertical, i a on les orenetes aprofiten per travessar-los deixant de banda que entre ells hi sóc jo, dies de mtb.
MTB, MTB, MTB.
En aquest sender estic, sí, ja ho sé, la single per a MTB, no, cromo, per què?, els no-TOP dels components, tampoc, els Brooks, com?, cuiro pel manillar?, manillar Moots de 700 mm. i 12º de manillar, impossible per a MTB, i de 25,4 mm. avui en cap cas, una bike pesada ara al XXI, és un pas enrere, però he de dir que amb tot, florejada fins i tot, és la bike que més satisfaccions m'està donant, i la que m'ha obert un tram que puc seguir.
La incorporació dels dos components Brooks ara passats els dies han fet que la Vicious encara m'agradi més en primer terme, i en segon terme que a l'hora de rodar-hi les sensacions encara siguin més bones, amb diferència, amb molta diferència.
Escalant puc fer-ho molta més estona assentat, perquè el seient presta a escalar assentat a sobre d'ell, i a les pales més dretes, no hi és, perquè en single speed no hi ha seient a aquests llocs, hi vas dret, baixant, no tinc seient quan el cul ha de seure a sobre de la roda del darrera, fet que no em passa mai, pel fet que baixant vaig molta estona assentat a sobre del Brooks, com més decanto el pes sobre l'Ardent millor baixo.
L'Ardent davanter en sec, i dijous en moll, de 10/10, tot i l'estrepitosa caiguda de la Betty, seguirem en aquest sender. Fins el canvi als Onza d'en Narcís de 700 g. Tubeless, això sí.
Amb l'Ardent puc frenar amb el disc de 180 mm. en sec i no llisca ni un mil.límetre, és senzillament sensacional, això sí, Tubeless, i 2.25, i no perquè d'altres pneumàtics no tinguin aquest comportament, per poder fer aquesta diferenciació els hauria de portar, i no serà el cas, de l'Ardent passarem a dos Onzas, i els Ardent d'estoc quedaran per a recanvi d'una urgència, i per què passarem de l'Ardent als Onza? perquè en Narcís té clar que l'Onza aporta comoditat suficient per a una forquilla rígida, i perquè els dos tenim clar que la barrera dels 700 g. és perfecte per pneumàtics de 29er. No cal d'entrada anar amb 900 g. com vaig amb l'Ardent, i si no resulta tornarem als Maxxis.
Dies de MTB.
Tinc un nou projecte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)