Un cop feta la introducció, a on us exposava el perquè d'anar a una concentració de
single speeds, toca la crònica del diumenge, el què els italians en diuen el nacional italià de
single speed, jo com que sóc català no italià, en dic
la sortida del diumenge cloenda de la concentració de single speed.
Per què no veig la sortida de dimenge com una cursa? fàcil, perquè si no hi ha normes al món
single speed, jo respecto que un biker participi al nacional italià de
single speed com un PRO, i tant que sí, i per a mi avui, el nacional de
single speed italià és una ocasió per d'altres bikers que van en
single speed, a França a mi em va agradar molt l'esquadra catalana, i volaven a dalt de la bike, literalment, i a mi ja m'estava bé, jo a Finale a les 24 Ore, al mundial de SOLOS, hi anava amb la meva
single speed, vaig rodar tot el que vaig poder i més, i caminar també, vull dir que l'escenari, la película cada biker se la fa a la seva manera, i a mi ja m'està bé.
Per què us exposo tot això? pel fet què si no hi ha normes, si vas a un nacional a on la primera i única norma és que no hi ha normes establertes, i que cada biker participa com ell creu que ho ha de fer,
el què més em va deixar bocabadat va ser el format que el guanyador del nacional italià del 2012 ho seria per sorteig i no per la posició a la cursa.
Que si jo recolzo específicament aquest format? bé, recolzo aquest i d'altres que l'organització decideixi, com també que un PRO rodi a l'inrevés, o un aficionat a la
single speed escursi trams quan estigui cansat, o senzillament no tingui més ganes de pedalar.
Mentre no es produeixin faltes de respecte entre bikers.
Tot està permès a una participació de
single speed.
I jo no sé què semblarà, però el què puc afirmar és que tots pedalen de valent aquest bikers single speed, de valent i cada dia, ara sí, ara també.
De fet i insisteixo, que bons que són aquests italians
single speeds, jo quan vaig escoltar que el nacional italià del 2012 es decidiria per sorteig, vaig pensar,
i si surt una noia, i si surto jo que no sóc italià?, i vaig aplaudir la decisió, sí senyor, certament que em va sorprendre que minuts després el nacional femení no anés pel mateix procediment, és a dir per sorteig, però no hi ha normes, els homes per sorteig, les dones per ordre d'arribada.
El nacional italià de single speed del 2012 el va guanyar un escocès, sí senyor, sí senyor, sí senyor. Felicitats Andy!!!
Per a mi, els tres dies pedalant, van ser sempre molt tècnics.
Clar que això si ho dic jo poc pes té, i el diuemenge no va ser menys, uns corriols per fer-me molt mal, però
"bien está lo que bien acaba".
Així que les pizzes de després de la cursa, els refrescs, entre bones converses va compensar a totes, totes la dificultat per a mi de la sortida.
Quan quelcom ha de sortir bé, és en el meu cas, perquè hi he invertit molt de temps perquè sigui així, i en aquesta ocasió no va ser menys,
la campiona del món de 24 hores SOLO Single Speed del 2012 i la subcampiona rodant juntes a la sortida de diumenge, què més podem demanar?
Quan això passa, quan veus la concòrdia entre dues
single speeds d'aquesta dimensió, un somriure queda de manera perpètua, perquè aquests són bons instants, molt bons.
Després de la sortida de diumenge el color va ser el de les grans ocasions, de fet a cada sortida va ser un festival del MTB, del
single speed més motivador i per sobre de tot el què va ser aquesta edició del nacional italià de
single speed és encisador, jo el dinar de dissabte, i el sopar no sé massa bé com va anar, però el dinar cloenda de diumenge sí, senzillament, SENSACIONAL.
La decisió de decidir per sorteig el nacional italià de single speed, té una paraula que concreta, defineix, interpreta el què vol dir,
"no hi ha normes entre single speeds".
Això sí, molt de respecte entre single speeds.
Color, color, i més color.
Podríem dir moltes coses d'aquesta edició del nacional, i tant, però en definitiva em quedo amb una que fa que tot rodi bé, hem tornat a casa amb unes ganes enormes d'organitzar la SSEC2013, vull dir que hem agafat encara més ganes de fer-ho bé, de fer-ho molt i molt bé, i això és evident que no garanteix res, és veritat, però com deia l'àvia al cel sigui,
qui fa tot el què pot no està obligat a més.
El campió nacional italià de single speed és un escocès, sí, senyor, sí senyor, si senyor.
Dies de MTB.
Fades de la nit, les del divendres a la nocturna, cavallers de la llum els de dissabte i diumenge a la Toscana, caldrà tenir-ho present perquè per la SSEC2013 aquests hauran de ser els protagonistes no vistos, sí sentits entre tots els
single speeds vinguts d'arreu d'Europa.
MTB, MTB, MTB.
