Quan fa temps que gaudeixes a dalt de la bike, és perquè el què has decidit fer amb ella va per on ha d'anar.
Darrerament l'ordre de les aventures segueixen el seu curs, no el meu, jo hi sóc, sí, però no a on hauria de ser ni com hi hauria de ser, però el cas és que hi estic bé, mtb, mtb, mtb.
Ho dic perquè ahir seguint amb les paraules de dalt, ja quan et dirigeixes al punt de sortida tot roda com ha de rodar, no hi ha nervis, sí emoció, i no per la mateixa ruta si no perquè tens clar que la jornada anirà vestida de les millors sensacions.
Quan ja fa temps que les bikes són les mateixes els problemes mecànic passen a ser inexistents, i quan ja fa temps que els equipaments són els que són, no hi ha sorpreses tampoc, si en darrer terme la forma física ens acompanya, aleshores el dia passa a ser el que en diem, un dia rodó.
És curiós perquè darrerament quan vaig a sortides com aquesta les salutacions les fas en marxa, en cap cas en primer terme, que també, però moltes en marxa.
Jo ahir no vaig pensar mai,
beu, o,
menja, mai, a l'inrevés sempre pedalant i gaudint de les converses, quins bikers més amables, mtb, mtb, mtb.
Una sola incidència a remarcar, que de ser un disgust va passar a ser un repte, la caiguda d'una de les bikers de manera estrepitosa va posar un punt de tensió i preocupació puntual, molt puntual, perquè tot va quedar en un ensurt, res més.
El fet d'anar amb assistència fa que la sortida encara tingui millor to. El nivell dels avituallaments de 10/10, pel proper any la parada del dinar la fem en aquesta línia i crec que podem fer que encara marxi tot més rodó, que no sé si pot ser, vull dir que encara sigui millor.
Ahir els pilars tenien ganes de passar una bona estona, i vàrem passar una molt bona estona.
En Jordi Pallí va venir ahir a trobar-nos a l'esmorzar, un present de 10/10. Com sempre anava equipat impecable, però impecable.
Després de l'esmorzar ens anem lentament apropant direcció a les primeres pujades de la jornada, a on com era de preveure ens tocarà caminar.
Tres bikers, pedalant direcció a LLança.
Quan vas bé a dalt de la bike, i ahir era un dia d'aquests, tota la jornada agafa un caire festiu que fa difícil pensar que el dia pugui tenir un final.
Dies de MTB, a on la complicitat entre els bikers fa que cada pedalada a on coincidim ens ho passem encara més bé.
Pobles, llocs a on pel seu pas penses,
quina sort que tenim de ser aquí, quina sort que tenim.
A aquest punt uns segons després estàvem gaudint d'un magnífic punt d'assistència, amb molt de menjar, i molt de beure, una assistència de 10/10, però el millor estava per arribar, pel què fa a aquest tema, oi que sí?
Escalant al tram més dur, mtb, mtb, mtb.
Quan el temps mentre passa, et fa millor biker, les presses deixen de ser-ho. Com escala aquest biker, i com baixa.
El més elegant de la festa, i el que ara mateix està pensant més sobre quin ha de ser el proper pas pel què fa referència a la bike, mtb, mtb, mtb. Ep que ell ja porta molt bona bike, molt bones bikes.
Una pujada interessant, exigent.
Un biker, dos bikes.
Una biker ferida, cap bike, mtb, mtb, mtb. Quin mallot, quin mallot.
Quan les
singles conquisten la ruta.
I els
singles marquen qui és qui a les baixades.
Com també els
singles deixen clar el missatge.
I podrem dir, ,
manca crònica de la ruta manca crònica de la ruta, i jo us diré, que ahir el pedalar va ser el motiu de coincidir, sí, però ahir el pilar va ser el compartir ruta entre tants i tan benavinguts bikers, la ruta va ser, sí, però el què personalment em va fer gaudir no va ser la ruta, que també, si no ser-hi amb qui hi érem, ni més ni menys, no tinc imatges de molts bikers que són sense cap mena de dubte protagonistes de la jornada d'ahir, però no hi fa res, tots tenim clar que ahir va ser una jornada especial, molt especial, a on certament no hi havia en cap moment pensament de que el dia tingués un moment de cloenda, el dia ahir era infinit, com sona, i a on el fet de ser una dia de bikes, entre bikers fa que sempre estiguis bé, sempre et sentis bé.
El guia, el rei.
Quan l'aventura té aquest to, tot queda a un segon pla, pel fet, tots apreciem el fet de poder passar una bona estona, i ahir des de primera hora fins la darrera, passant per senders, entre pistes, menjant als punts d'assistència, a la platja, amb un bon bany, al dinar, un festival de somriures, de converses, a la tornada, a l'estació, al tren, sempre, sempre, sempre les millors cares dels millors bikers.
Tots escalant, totes escalant d'allò més.
Ens hem de felicitar tots, perquè ahir va ser una jornada del millor MTB, del nostre MTB, a on poder tornar a ser-hi és el què queda per fer, mtb, mtb, mtb.
Equipats 100% d'estiu, amb calçat Giro i Shimano.
Aigua, uns bidons, no sé quants, no masses, clara amb molta llimonada, alguna cola, menjar, de tot i més, sempre tot molt bo.
Incidències durant la ruta remarcables, cap, èpiques la caiguda de la dama, que va recuperar-se com el què és, una biker Tramunbike.
Quilòmetres, per sobre dels 80, desnivell proper als 1.000 m. positius.
Amics meus amb sortides com la d'ahir tot agafa un color que de no repetir-se haurem de pensar com fer-ho, però cal pensar que sí, que repetirem, i que sense esperar res, l'escenari tornarà a ser el mateix, i si no, no passa res, tot això que hem gaudit, ara ja fins la propera, oi que sí?
No hi ha tantes ocasions a on compartir bones estones sigui el motiu, en cap cas, coincidir en fer-ho no té preu, és amb el què em quedo d'ahir sense cap mena de dubte.
Campió entre campions.
I el què diuen,
de tal pal tal astill, oi?
A la darrera baixada les sensacions de 10/10.
MTB, MTB, MTB.
Un festival entre festivals, sí senyor.
És una crònica diferent, com em va passar també a la crònica de la Tramunbike,
però serà que ha de ser, perquè durant el dia, i des d'ahir que els pensament fan cua per anar entrant a la crònica, però en no fer-ho ordenadament, tot agafa una dimensió desconeguda per a mi, les fades estan pensant en altres nits, no en les seves, els cavallers de la llum, no parlen de les fades de la nit, hi pensen sí, però no en parlen, la llum no vol entrar, la foscor no vol arribar, una sola cosa es manté invariable, el meu Drac, a on en baixar del camió ahir al vespre, el meu pensament va ser,
com m'agrada la meva bike, i tant que sí.
Donar les gràcies a BO, a la Cristina, a en Massegur, al biker que va portar el vi i el cava, un detall entre detalls, i a tots plegats per la magnífica diada d'ahir, mtb, mtb, mtb.
