Vols que anem a pedalar?
Ho dic perquè ara fa una estona mentre en Josep marxava, m'he quedat puntualment entre les quatre bikes definitives de l'espai de casa. De fet són nou, però actives i amb possibilitat de sortir d'aquí a cinc minuts en són quatre.
Les quatre, quatre? sí, sí, quatre, la de la Betty, la del meu germà, la d'en Josep, i al darrera, la de lagranevasio.
Quatre bikes per a quatre bikers, en diferents estadis, diferents estadis. El del meu germà que és el motor d'aquesta disciplina a casa, el motor, qui fa més de vint anys ja sortia sol, jo diria que trenta, o poc li faltarà, i a on a l'arròs de cada dijous a Can Font a Granollers, a Can Font del registre, durant cinc dècades, ell arribava ben rascat, somrient i ben rascat, i jo pensava,
que bé que s'ho passa el meu germà.
Han passat els anys, i com amb les bicis de carretera, el pioner ell, com amb les motos, el pioner ell, com amb en les bikes, el pioner ell, a casa nem tots a roda seva, així de planer, així de senzill, en Xavier Font és l'arrancada de tot plegat, i des d'aquest primer principi, tot roda, i mai millor dit a aquest espai.
Quants anys millorant les bikes, li deia jo a en Josep fent el cafè a peu com cada mig dia,
quines bikes que tenim, increible.
El nivell de bikes, el nivell de la construcció de cada un dels quadres, de les geometries, dels acabats fa que pensi que rarament perseguiré res de diferent que no sigui poder gaudir d'aquestes sensacions, sigui l'àmbit que sigui, ja n'hi ha prou de correr, des de fa una pila d'anys que ja no correm, oi que no?
Mentre en Josep recollia uns components, els darrers, que hem de tornar, mentre la porta del despatx es tancava, abans d'incorporar-me a la feina del despatx, he admirat aquestes quatre joies, les dues ASR-SL, la Long Board i la The Motivator, aquesta darrera no podria ser de ningú més, oi que no? aquest nom i m'adono avui que m'escau perfectament.
Un terme comentàvem mentre anàvem a dinar a peu, quan passàvem pel pont de la riera de casa, fer-ho bé i gaudint mentre ho fem, per això aquesta sensació amb les bikes, perquè, i seguint amb la conversa iniciada ahir a la nit, i que seguirà aquesta nit, aquestes bikes són el mirall dels seus propietaris, ni més ni menys, no són repetibles aquestes bikes, nosaltres tampoc, són vives aquestes bikes, pel que fa referència a elles, a l'evolució de cada component, pel què fa a nosaltres, que evolucionem cada dia.
Anem a pedalar?
Serà d'aquí a uns dies, oi que sí?
Ahir dia SSEC 2012 a BO.
MTB, MTB, MTB.
