No fa fred, o millor dit no el de la jornada amb en Colorado a Aiguafreda, en cap cas.
Decidim anar, jo de tardor, la Betty d'estiu amb pirates però, manegots i camals, i per jaqueta, jo la Lite de Campagnolo, i la Betty el Paclite de Gore. Porto els guants d'estiu i una segona tèrmica a les bosses del darrera del mallot Assos. Calçats d'estiu 100%.
Fem un cafè, en David i jo, a casa seva, a Can Bici Oci, i tant, i d'aquí tot són rialles, i millors converses.
Els bikers van arribant a l'església de Salt, lentament cada cop en som més, primeres salutacions de bikers que ja fa uns mesos que coincideixo amb ells.
Passats els minuts iniciem la sortida, no recordo molts detalls d'aquest inici, per l'emoció, certament.
No porto cap aliment, i portem un sol bidó d'aigua de 750 ml.
Rodem molt junts, rodem entre un grup de bikers d'uns trenta molt tocats, d'entre tots, set Single Speed, sí, sí, set, cinc 29ers i dues 26". De totes elles, una sola amb suspensió, la d'en Colorado.
Tres Niners, una Yeti, una GT, aquestes dues de 26", la Vicious, totes aquestes rígides, i la Moots d'en Colorado amb la Fox Terralogic Kashima.
Sé que a primera hora del matí, de nit, el fet de que coincidim set Single Speed pot semblar una "no notícia", però la realitat és que mai fora de la SSWC a Irlanda he viscut una coincidència similar, en cap cas. I em consta que després, passats els dies en tindrem més de Single Speed, sembla, podria ser, que dos companys de l'Andreu també podrien decidir-se per una opció SS. Però no sé si coincidirem mai, ja fa molts mesos de la pedalada de dues Single Speed per Banyoles, i tant.
Amb l'arrancada anem seguint al grup fins arribar al punt a on coincidim amb en Narcís, i amb un grup de bikers, que fa que rasquem els quaranta bikers, un més, un menys, en cap cas important.
A aquesta primera hora als primers minuts porto un Buff per protegir-me orelles i rostre, però passats els minuts trec fum, i el guardo amb la tèrmica i els guants d'estiu.
A partir d'aquí comença l'aventura, i tant que sí. Pistes, senders, tant de pujada com de baixada. Un de concret ens porta a creuar el riu, a on les pedres per passar estan molt ben posades, passem tots, un d'ells per dins del riu pedalant o a peu ara no ho recordo, valent i decidit aquest biker que tampoc recordo qui era, tampoc és important.
Mentre pedalem amb en David definim un equipament, important perquè serà únic, commemoratiu de la nostra aventura als 100 Km. Camins de les Guilleries, i anem concretant detalls. La Betty s'incorpora a la conversa, "així tot acabarà amb una peça de roba". Els dos ens quedem glaçats, renoi, renoi, renoi. David si ho fem, al mateix dia, a la mateixa hora, al mateix lloc, mtb, mtb, mtb.
"En Sigfrido estaria orgullós de nosaltres, està orgullós, mateixa èpica, sempre entre Dracs, sempre entre signes localitzats per teixits, mtb, mtb, mtb".
(IIIss)
El ritme del grup és bo, no diré alt, però sí interessant, poques aturades, poquíssimes, i un pas que segueix al riu que per la seva humitat, pels bassals, i que per ser perfectament ciclable genera exclamacions entre els presents d'admiració per la bellesa del lloc per on rodem, i tant que sí.
(IVss)
A aquest punt al ben mig del camí hi ha un torrent amb una branca del diàmetre del meu braç, de l'amplada del camí, descansant al punt més baix, la passem per sobre a peu, pel temor a lliscar bruscament, en Jordi no, normal, el seu domini a dalt de la bike li permet aquesta llicència, per sorpresa meva fa un trípode de mà i les dues rodes, quina cosa, quina cosa, quina cosa, encara ara em ve la imatge al cap, "si ell també cau, què podem esperar nosaltres?".
(Vss)
Passades les primeres dues hores ben tocades, un dels millors trams, l'esmorzar, a on un cop tots a taula, també abans, també després, les converses i les rialles són els protagonistes d'un guió únic, "el de compartir una bona jornada de MTB".
Reiniciem ruta, amb una mica més de vi dolç del que caldria per assolir les properes pendents, les magnífiques pendents que conquerim. A aquest punt ja anem totalment a mínims pel que fa a rodar abrigats, i a cada minut que passa fa millor dia, diria fins i tot que podríem haver rodat equipats 100% d'estiu, i les sensacions seguirien sent perfectes. Una aturada pausada a mitja pujada coincidint a una cruïlla, marca el que hauria de ser uns de les tres escalades de la jornada, i a on coincideixo més estona amb el nucli dur del grup, el de les Single Speed, diria que amb totes, i a on no val a badar per l'exigència del primer tram, pedregós i més pedregós, i per les exigents pendents també pedregoses del segon, a on una tònica marca el tram, la seva duració, els dos de llarga durada.
No deixem d'escalar per zones de somni, de llegenda, a on els colors d'aquesta estació em recorden que com tot, el pas del temps és, i que a cada sospir deixem quelcom enrere, i vivim en directe quelcom en present, pel què fa al futur res està escrit, per tant tot està per escriure, mtb, mtb, mtb.
Una pujada, dues baixades, tres pujades, i més i més i més, que diu en Puyal, a on a cada hora que passa gaudim més i millor de cada tram, un sol radiant ajuda a que això sigui així, i tant que sí.
Converses de la Betty, amb la Cristina, amb la Mònica, de les sensacions a dalt de les 29er, de la propera arribada de la Spot Brand Single Speed amb el Belt Drive.
Per cert en Miguelon no va venir, va venir en Miquel Àngel, en Miguelon era a les carreres, i al seu lloc va venir ell, en Miquel Àngel.
Per a mi l'excursió va de més a molt més, fent referència a la qualitat dels trams, abans de l'esmorzar, i penso i el què em passa pel cap és, "quin gaudir rodant", després d'esmorzar en rememorar la ruta el sentir és, "com pedalen i per on pedalen aquests bikers", i un cop arribats a Olot la seqüència és, "que bé que m'ho he passat i que bé que ara tindrem un bon dinar de germanor".
Escalem, i tant que sí.
I no sempre a dalt de la bike, fem MTB.
Color, calidesa, bones converses, les millors, temps de mtb, mtb, mtb.
(VIss)
Arribem a Santa Pau, previ pas per un sender entre prats verds que tardaré temps a oblidar com també el pas entre estores i estores de fulles torrades, durant bona part de la sortida a on penses, "jo no vull anar a cap més lloc, a cap més".
Caiguda darrera?
El mite descansant.
D'aquí passem sempre entre masos a on l'època feudal encara hi resta com a presència dels instants més importants d'aquests, que nosaltres hem de fer reviure amb el temps que calgui per fer-ho, per no oblidar que temps passats, són això, passats, i què els que han de venir sempre poden tenir oportunitat de ser millors, no és d'obligat compliment certament, però no hauria de no ser així.
(VIIss)
El ritme sempre és més aviat animat, divertit, a on les sensacions bones donen pas a sensacions encara millors, i a on a hi ha sempre instants de pausa entre Single Speed, mtb, mtb, mtb.
No hi ha una sola nota negativa en tota la sortida, amabilitat, amabilitat, i més amabilitat és la clau de tot plegat, i que marca el to de la jornada.
Un fet a remarcar, el dolor del genoll d'en Gibrat, que implica que ha de passar intermitentment algunes estones a peu, un aspecte a cuidar certament, però que no té la categoria d'incidència perquè ell assumeix aquest dolor com una situació transitòria, i pedala silenciosament fins arribar a Olot.
Mentre pedalem, mentre gaudim de l'entorn per on rodem, pels colors, per les fulles caigudes, pel color del cel, pel to d'aquest, pel fet de poder gaudir-ne a sobre de la bike, per tot plegat, les sensacions són les protagonistes de la jornada, no puc dir pensaments, ara no els recordo, sí el què us dic, "les millors sensacions", mtb, mtb, mtb.
Quan el guia torna amb el ramat extraviat tot són somriures.
A cada sortida que fem, a cada quilòmetre assolit, baixo millor, no sé si són les fades de la nit de la Garrotxa, segur que sí, però com a la Tramunbike, a cada quilòmetre superat, m'impulsa al proper tram en millors condicions pel què fa a la tècnica baixant, per tant quilòmetre darrera quilòmetre la sensació de passar-ho d'allò més bé, va en augment.
El millor to.
Al darrer tram però uns pedals que es neguen a calar, crec que des del calvari de les Bont Commuter que he quedat una mica atemorit, pels cops rebuts a les cames amb el pedals al no aconseguir calar-me amb les Bont. Un aspecte a revisar urgent, perquè de seguir així no caminaré, avui passades les hores, rodant pel Montalt des dels dit gros al turmell, el pedal m'ha produït com una cremada intensa, feta aquesta per sobre del teixit de la Sidi, i el dolor ha estat d'una intensitat propera a deixar anar una llàgrima, i tant que sí.
El millor somriure.
Un temps sensacional que implica una jornada sensacional, o si més no que ajuda a que això sigui així, mtb, mtb, mtb.
Entre pedres de llegenda.
L'arribada a Olot, per un darrer corriol que comença amb un tram exempt de sol, fred, amb un terreny lliscós, arriscat, a on penses, "mare meva que just que m'ha anat", i que passats els primers metres lentament pel fet d'encarar-nos a ponent, el sol torra el terreny i això fa que aquest en progressió ens ajudi a baixar cada cop més segurs.
Un guia de dos.
Temps per a tot, mtb, mtb, mtb.
Un cop a Olot, dutxa ràpida i després de deixar la bossa i la bike a bon lloc, directes a dinar, i d'aquí de pet cap a Salt de la mà d'en Xitu, que molt amablement ens porta amb una furgo d'un munt de places, i tant que sí, la bossa va a la VW d'en Moli i la Isa, i les bikes al camió de la Cristina, sí, sí, renoi quina enginyeria logística més eficient, i ho és encara més perquè l'arribada a Salt de tots aquests i d'en David de BO, és dins d'una ajustada franja de menys d'un quart d'hora, gràcies a tots, a en Narcís, i a tots els assistents per les seves ganes de compartir una bona jornada a dalt de la bike.
MTB, MTB, MTB.
Quilòmetres, just per sobre de cinquanta, desnivell just a mil cinc-cents metres positius.
Aigua, 1 litre. Menjar, l'esmorzar. Combustible líquid, vi, gasosa, vi dolç, i dos cafès.
Eines, les de sempre, no diré res de l'esprai d'escuma.
Dies de MTB, del millor MTB, mtb, mtb, mtb.
