Cada any, no tots, sí des dels darrers, participem a la cursa del Roc Marathon.
És una cursa exigent, de llarga distància, a on no val
"un cop de pit" o un
"pit i collons", perquè el tipus de perfil del recorregut està fet per posar a tothom al seu lloc. I el 80% dels bikers que hi participen ho tenen clar, i tant, la resta el 20% no arriba a passar per l'arc d'arribada.
(Roc d'Azur).
Nosaltres contràriament a les instruccions generals per a preparar una cursa com aquesta, que des del 2010 hem reduït les sortides de llarga durada, és a dir fa mesos, però mesos que no sortim de manera continuada a fer més de cinquanta quilòmetres, i són pocs els dies que hem fet distàncies superiors. Això ve determinat per un grapat de factors, canvi de bikes, el pas de dobles 3x9 a rígides i Single Speed, que marca segur també un canvi dels nostres costums a l'hora d'agafar la bike i seleccionar les rutes a fer.
Ho dic perquè aquest any la preparació pel Roc Marathon va ser diferent per a la Betty, pel que us he esmentat, motivat en part pel canvi de bike, de l'ASR-SL doble suspensió i 3x9, a l'ARC rígida i Single Speed. Per a mi, els canvis, pocs però significatius, frens més progressius, de Marta 2005 a XTR 2007, canvi de manillar amb més flexió, de l'alumini del Truvativ OS al titani del Moots de 25,4 mm, cercant un xic més de comoditat, canvi de potència, també cercant més flexió, de la Thomson 4x a la Syntace F99, canvi de tija, de la Thomson Elite recte d'alumini a la Moots de titani amb retrocés, i finalment canvi de pneumàtics, dels Tubeless Ready de 550 g. als Tubeless de 950 g. cada unitat, jo diria que res més.
Podreu dir que són molts canvis, però comparat amb la Betty que únicament porta els pedals, frens, rodes, pistes de direcció i seient de la seva anterior bike, el meu canvi és mínim. La Betty ha canviat en setmanes, la bike de doble a rígida, tija, de carboni a alumini, i d'alumini a titani, forquilla, de la Fox a la PRO rígida de carboni, i d'aquesta a la DT XRR 445, punys, dels Ritchey WCS als Topeak
Un altre canvi important que hem fet, són els equipaments, la Betty de cap a peus tot nou, a excepció del "gorret" pel cap, la resta tot nou, en el meu cas, no recordo quin casc portava l'any passat, però guants i sabatilles les mateixes, la resta tot nou. Les sabatilles no, perquè les Bont són a reparar.
I en darrer terme el canvi més significatiu, la meva pèrdua de pes, que ha caminat a la mateixa velocitat que les millores que ha experimentat la Vicious tècniques en aquest cas no de pes, he passat de la barrera dels 74-75 Kg. a la barrera dels 68-69 Kg. En un primer terme vaig caure als 66 Kg. per repuntar als 68-69 Kg. finalment aniré si puc als 66-67 Kg.
Aquest darrer canvi he de dir que va lligat a tot el que exposat amb anterioritat, és un canvi lent, que ve gestat des de la primera participació a les Guilleries, i tant. I que a explotat amb el segon any rodant amb la Vicious.
Les dues bikes amb doble bidó, l'ARC amb 750 i 500 ml, la Vicious amb 750x2, les dues bikes amb la bossa Pedro's a sota del seient, on hi portem la càmera en el meu cas per ser 29er, i la Betty també hi porta el kit per reparar punxades de càmera.
A darrera de les bosses del mallot hi portem, manxa, esprai d'escuma la Betty, jo no, pastilles de fre, kit per reparar punxades de càmera en el meu cas, també hi portem, una vàlvula Tubeless, un pot petit d'oli, un tros de cadena i un pin d'unió Shimano, res més.
Aquest any una novetat important, diferent, com ho és que a aquesta sisena edició del Roc d'Azur 2011 hi anem acompanyats, ve amb nosaltres una icona del MTB, en Colorado.
La consigna per aquest Roc Marathon del 2011 és clara, cada un de nosaltres, Betty, DNL, Colorado fa el seu Roc, i ens veiem en primer terme a la sortida i en darrer terme ja fins a l'arribada, i tant.
Anem amb la VW fins a la Base Nature, des de l'apartament fins la sortida de la cursa hi ha 4,8 Km. Al matí no serà res, sortir en bike des d'on dormim no seria res, però després del Roc Marathon seria un tram infinit el fet d'haver de fer cinc quilòmetres de tornada, després d'un exigent Roc Marathon, o així penso jo.
(Roc d'Azur).
Un cop accedim a la graella de sortida, la imatge és molt similar a la de l'any passat, pocs nervis, un xic de concentració, i moltes però moltes ganes de gaudir a dalt de la bike per part de tothom.
(Roc d'Azur).
Tenim noticies fresques de que aquest any el Roc Marathon ha modificat notablement el seu recorregut.
Comencem la cursa, el ritme és molt assumible, molt, això ja va ser així l'any passat, som més de 1.700 participants, jo havia llegit uns 2.000, però no és una dada important, un Roc Marathon amateur el corres sol, absolutament sol, oi que sí?
Passats els primers quilòmetres, sis concretament ja estem escalant de valent, però de valent, les pujades amples però de molta pendent fa que un grapat de bikers posin peu, la majoria d'ells no perquè no puguin, en cap cas, si no perquè en la majoria de participants mana la prudència, entre 80-90 Km. d'un Roc Marathon de 2.800 m. de desnivell positiu, proposats aquests metres de desnivell amb una dent de serra constant ja et diu clarament que cal ser prudent. De fet cada any, uns tres cents participants d'aquest total no aconsegueixen acabar el Roc Marathon, amb això està tot dit.
(Roc d'Azur).
Jo no segueixo aquesta consigna pel que fa a posar peu, i durant aquest primers quilòmetres, fins al quaranta el 99% de les pujades les faig totes a sobre de la bike, i tant.
Aquest any he fet més trams escalant i baixant, a dalt de la bike, i tant, no tots els que voldria, sí molts més que l'any anterior.
(Roc d'Azur).
A aquest Roc Marathon, m'he imposat rodar sempre dins d'una pulsació prudent, vull dir ni a la zona vermella, ni a la zona verda, entre 155 i 165 BPM. El perquè és clar, globalment el temps total que faig a fer una llarga distància varia molt poc entre fer-la entrant constantment a la zona vermella o no, perquè com més rodo dins de la zona vermella més ràpidament baixa el meu rendiment. Això fa que cercant bones rodes, gaudeixi d'un molt bon inici d'aquesta edició del Roc Marathon. Dic inici perquè al quilòmetre dotze aprox. baixo per una trialera per a mi suïcida inicialment, però molt segura un cop m'adono que el terreny sec de mesos de no veure una gota de pluja, té una adherència sensacional, fet que marca la meva progressió a aquesta cursa, però també ho marca que passat el quilòmetre vint-i-cinc la sensació que tots em tingut, de que els quilòmetres no passen és notable, per finalment al quilòmetre quaranta després de l'avituallament començar el que fins acabar aquesta cursa, serà amb diferència el Roc més dur a on he participat, unes pendents inhumanes, però senzillament difícils fins i tot de superar a peu, unes baixades brutes de matolls mal tallats, retallats únicament per no poder dir que
"no s´hi pot passar", marquen els canvis d'aquesta edició d'aquest Roc Marathon, jo del quilòmetre trenta al quaranta escalant ara sí ara també segueixo una roda perfecte per a mi, 155-165 BPM.
(Roc d'Azur).
Del quilòmetre quaranta fins a creuar l'arc d'arribada comparteixo cursa amb en Colorado, seria millor dir
"comparteixo calvari controlat".
(Roc d'Azur).
Un factor que suma i que va ser determinant a aquesta edició del Marathon, va ser el vent de 80-100 Km/h. que al quilòmetre quaranta cinc em va fer veure que els vols de Drac són, i tant, però també he de dir que no em va agradar gens, però gens perdre el contacte amb el terra, em va faltar la GoPro HD ERO, i avui tindríem el vídeo més visitat del You Tube, am el títol
"el primer vol de Leonardo da Vinci podia també ser en Single Speed", i tant.
(Roc d'Azur).
A aquest quilòmetre, el quaranta, li dic en Colorado, mentre portem les bikes a l'esquena i enfilem una pendent de deu metres d'amplada a on la tendència és marcadament de caure enrere,
"sort que la Betty va amb una bike de 8 Kg. tocats, si no a aquest punt posar peu definitivament amb la doble de 10,6 Kg. seria totalment comprensible".
(Roc d'Azur).
Del quaranta al seixanta, senders, corriols infinits, pendents impossibles, baixades que puc catalogar de senzillament "fantàstiques", es van enllaçant ara sí ara també, i a on penses, "estem anant cap a la fi d'aquesta aventura, el inici ja queda molt lluny".
(Roc d'Azur).
No m'agrada aquest pensament, mentre hi sóc, és això ganes de ser-hi, i no vull que l'aventura tingui final, en cap cas, tot i que pensi que és molt dur, per això hi som, així de senzill, així de planer.
(Roc d'Azur).
A partir del quilòmetre seixanta impera la prudència més extrema,
"pensament Guilleries", i va ser una bona pensada, perquè al quilòmetre seixanta tocats el recorregut s'endureix i molt respecte a l'edició del 2010, però de manera extrema. De rodar al 2010 per senders a on ja tens clar que ets als darrers trams del Roc Marathon, a rodar a aquesta edició per una mena de GR a on anar a peu escalant ho vaig fer des de jo fins all més PROS, com en Sauser, guanyador d'aquesta edició.
(Roc d'Azur).
I no va ser així per ser aquest tram inèdit, perquè el diumenge mentre entràvem els quatre genets per l'arc d'arribada, la pantalla gegant que hi havia a aquest punt, passava les imatges d'en Sauser fent aquest tram al Roc d'Azur, i anava com nosaltres corrent amb la bike a coll tota l'estona, mtb, mtb, mtb.
(Roc d'Azur).
Amb en Colorado durant la cursa ens mirem, parlem i no parlem, el què, queda per a nosaltres.
Tenim els dos, instants de glòria, baixades a on porto en Colorado al darrera, i a on fins i tot escolto elogis per part seva de la meva progressió baixant, escalant en Colorado supera trams increïbles, però increïbles.
Escalem fins al penúltim avituallament, una pujada de les que tades a oblidar, amb dos girs dels que tens temps de pensar com els encararàs, perquè el gir és dur però el tram previ a a aquest ja t'ha exprimit tota l'energia dels dos quàdriceps, i a on ja fa estona que estiro de l'esquerra perquè el dret està a punt de dir prou, i superat aquest tram en enlairar la vista per equilibrar-te després de fer el gir la visió és el que crec que veuríem si veiéssim un xoc de trens, el més dur dels xocs, un home caigut, estirat a terra, i un participant fent-l'hi un massatge cardíac, volo fins a l'avituallament i crido
"pompiers-pompiers", ja estaven avisats, els veig arribar, no recordo massa bé res més, ni què vaig fer amb el bidó d'aigua, ni tampoc els primers minuts de després de reiniciar la cursa, marxàvem de l'avituallament veient com un dels bombers seguia intentant reanimar a aquella persona tombada, jo no entenia res, mai ho hem vist tot, mai.
(Roc d'Azur).
"Penso en aquest biker, amb que té una vida que pot deixar de ser, amb que va sortir al matí a viure una gran aventura i a aquesta hi pot posar fi a una travessa de somni, penso amb que segurament té una família, esposa, fills", i tot seguit una trialera em col.loca al Roc Marathon.
Seguim cursa amb en Colorado, bé jo no en diria seguir cursa, si no seguir, seguir cursa després d'aquest succés és una falta de respecta a tota norma de civilització, no ens hi juguem res nosaltres a aquesta cursa, però res, així que vulguem o no, de manera conscient o no el to de l'aventura passa a ser un to, no una aventura, això és així uns segons, fins i tot l'atmosfera és silenciosa, molt silenciosa, però a la primera trialera, aquesta ja ens exigeix de concentrar-nos en superar-la i així ho fem, en Colorado hem deixa seguir la seva roda per a un tall vertical que retalla pel mig un gir de caiguda obligat, com el d'ahir a Salt per la seva pendent però el del Roc un gir destrossat pels pas de centenars de corredors de les diferents distàncies a on hem coincidit des del quilòmetre cinquanta, què bé que ho defineix en David de BO, si vens sense aturar-te el fas, si no, no, i així va ser contínuament al Roc Marathon, sense aturades, sempre directes a volar pel baixador, mtb, mtb, mtb.
Després de molts i variats trams, tant de pujada com de baixada, sempre entre corriols i més corriols.
(Roc d'Azur).
Arribem a les platges de Fréjus, instants entre molts que els fotògrafs de l'organització s'encarreguen d'immortalitzar al pas de cada biker, també el nostra.
Molt públic a la platja, i també molta sorra fina, que què vull dir? que aquesta és més fina que mai, crec que han retornat la sorra a la platja artificialment després de les tempestes del 2010, i aquesta per a mi era inciclable, o molt difícil de superar a diferència de l'any passat que la vaig fer tota a dalt de la bike, per seguidament passar pel pont flotant.
(Roc d'Azur).
Pedalem i pedalem, fins arribar a l'arc d'arribada, entrem en paral.lel, hem superat aquesta edició del Roc Marathon 2011 pels pèls, i tant que sí.
Un cop a l'arribada, estem amb la Christine, fa un vent esgotador, passada una estona arriba en DNL, ens abracem, ens mirem, no cal dir res,
"duríssima, esfereïdora" em ve a dir en DNL.
(Marathon).
Una estona després passa per sota de l'arc d'arribada la Betty, mirades tenses, no ha estat el Roc Marathon que esperàvem, en cap cas, si una fita més, no una fita més assolida, en cap cas, caldrà que passin dies per digerir aquesta jornada. A en DNL també li caldrà deixar passar dies, com la vàrem patir, oi que sí?
(Marathon).
El fet de que passats els dies, avui encara no tinc la crònica publicada del Roc Marathon indica clarament que digerir encara no l'hem digerit aquesta aventura, i avui posaré la crònica i encara hauran de passar dies per assolir la magnitud del que ha estat aquesta cursa maratoniana del Roc d'aquest 2011.
Betty ja pots participar a la propera edició dels 100 Km. Camins de Les Guilleries. I ja pots fer-ho amb rígida i Single Speed, i tant. (Marathon).
El Spiker atura a la Betty, despres de passar per sota de l'arc d'arribada, una maratoniana amb rígida i Single Speed, no entén res, li pregunta de diferents i diverses maneres el mateix,
"pourquoi, pourquoi, pourquoi rigide et Single Speed a le Roc Marathon 83 Km. et 2.800 m. positiv, pourquoi?", mtb, mtb, mtb. (Marathon).
(Marathon).
Què dur que és veure com l'energia marxa i queda molta cursa per fer, però també és igual de formidable com anàvem mentre això passava.
(Marathon).
La Betty té clar que ha fet, la primera o de les poques no és important, o sí, que ha conquerit un Roc Marathon amb rígida i Single Speed, i tant que sí. L'única de les Dames que l'ha assolit a aquesta edició del 2011 amb Single Speed.
Després del Roc Marathon tornem a l'apartament, hem concretat anar a la nit a veure el Roc Ruelles de Fréjus, i després anar a sopar creps tots junts, així ho fem i així en gaudim, dies de mtb, del millor mtb, l'any que ve el 1.500, i tant.
I per l'aspecte que tenim està clar que primer hem de passar pel tunel del rentat. (Marathon).
Jo diria que aquesta imatge posa a sobre de la taula, a l'aparador del Blog, l'experiència viscuda al Roc Marathon d'aquest any. (Marathon).
I si la darrera no ho diu, aquesta crec que no genera cap dubte. (Roc d'Azur).
O aquesta. (Marathon).
Un Roc d'Azur, aquest del 2011 dels que fan història. (Marathon).
MTB, MTB, MTB.
Amb en DNL què podem dir, aquest any ha estat un gran any aquesta coincidència pel Roc del 2011.
"DNL I love you".
(Marathon).
Les imatges són del Roc d'Azur mentre correm, i dels dos Rocs les de l'arribada, de la cursa perquè molts dels trams, del Roc tots amb el Marathon són coincidents.
Els protagonistes d'aquesta aventura del Roc d'Azur 2011.
Bé aquí posem fi al Roc d'Azur del 2011, crec que la crònica del diumenge la deixaré per la del 2012.
No a l'anàlisi de les dues bikes, que ja és un clàssic.
I si no sempre podem rememorar-la llegint la del 2009, o la del 2008. És el què té perseverar, sempre ens queda com a recurs, no el darrer, l'hemeroteca, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
, 
