Alternative view of Catalunya

I've got the remedy!
A shocking look across the land
Crank up the scenery
The Down Tube view on the road
The journey that lay ahead
A view within a view!!
The forkin perspective
What lay behind is for another journey
Classical View Classic Machine.
A Trek on a Trek

Sant Marçal

Sant Marçal, uns dels paratges més bells del Montseny.

Enguany el trenta de juny havíem pensat de celebrar la festivitat d'aquest sant pedalant per la zona del Montseny, intentant coronar el seu punt més alt, el Turó de l'Home, la millor manera de retre homenatge a un sant per a qui tinc autèntica devoció, però malauradament no podrà ser, les ferides de la caiguda del dia de Sant Joan encara s'han de cicatritzar, i no volem córrer el risc de fer un pas enrere.

Sempre endavant!

Rodant ràpid.

El que us deia, un gràfic de les gomes més rodadores de 29":



http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=630578

No sé què dir, o com dir-ho.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=630883

The International Language of MTB!!!

Day 1 I arrived in Barcelona at 10:05 to a friendly welcome by Lagranvesio. I had only 3 hours sleep the night before but was excited to be in Barcelona with the bike. This was my first sight of the Vicious 29er. A great sight and even nicer than in the photos. First some food then I built the bike. I wasnt expecting to pedal but went out anyway. The initial impression was great we got into the climbs and followed some flowing single track. The first view of Barcelona from the mtb and what a sight from this great viewing platform. We met another rider (Miguel) who took us down three brilliant trails. A rider who we had just met and with the admiration of each others bikes he decided to show us some of his trails. 5ft wooden drop offs, bermed corners and a small section of northshore with a hipped drop off. This was just the begining of some of the great people I would meet and trails I would ride on this holiday. After completing this trail it was more climbing and technical single track climbs finally started to take its toll on a tired body. I was thinking I am well and truely snookered I am never going be able to pedal all week.

Day 2 was much better after almost calling it off I was glad I got up early and joined the bikers Betty, Lagranvisio and Michael. Legs felt great and the trails where Amazing. Longer climbs through the mountains and some amazing single track through the forests. A full hydration pack and a big breakfast helped me through the day. The trails were different with more narrow sections perhaps not ridden by many this year. A sense of adventure and something new around every corner. Views of Castles the ocean and more mountains further afield that I will visit in days to come. Some technical rocky trails that really tested the Remedy and my riding. Something different and something great. I loved it more of this please.

Day 3 Was a rest day and time for some golf

Day 4 Santa Maria de Corcó The day started with a long drive a chance for me to waken up as we drove through Catalunya. Bikes Bikes Bikes the talk on the journey. Lagranvesio, Betty, Colorado and Myself talking bikes trails and the journey ahead. The Route started with a nice path leading out of the town and into the hills. The image of 3000 bikers doing this route at one time was flashing through my head. What a sight this must be. The classic route, The classic bikes and the classic Riders. This was going to be a long day so pace was slow. Through this amazing country I couldn’t focus on the trails as I was looking around me so much. Narrow Single tracks leading through forests give me time to bike and not look around but even then I found myself looking for the views through the hedges and trees. The company was great and riding with these riders from such different styles and bikes was something to remember for a long time. A great single track with a steep descent to a river paved the way for the first stop and breakfast. A great start to the ride and already so many good trails and good stories. The heat wasn’t really an issue at the start as most of the riding was done in the forest lanes. After breakfast the trails opened up quite a bit more with the sun shining hard. The view points give me a chance to look at where we had come from and where we where going. This rolling adventure just kept getting better. When we weren’t riding great single track we had great views and vise versa. The view looking into Rupit and the hills beyond was a special vision and one that will remain with me. This picture perfect village seemed to be cut from the rock. After many photos the ride down into the village was brilliant. A stop for lunch and a nice rest. Already getting late in the afternoon but ready for more we pedaled out of the village. Into some short climbs over the grass that felt like the tyres were sticking. Or maybe it was just me getting more tired. The pedaling continued and after the lunch had settled the legs felt great again. The pace was still pretty slow but this prevented me from burning out. The final rocky section was something special. Bikes and riders soaking up the abuse the rocks give us. Smiles on faces and the end in sight. Getting back to the Van it was time to reflect on the journey behind. The drive home and more bike topics top 10 Lists and some interesting choices showed the different riding styles and views.

The rest of the week for me was made up of local trails. Some journeys alone and some with more great company. A return to the trails I had been shown by Miguel and as I reached the jumps I was happy to see the man himself and his family. He had been out for a walk and took his wife and children to see the jumps they had built. They kindly offered to take some photos of me doing the drops and jumps. The Catalan people are exceptional.

Another day another trail. Margas brother the new guide. A climb into the mountains and a great view of Barcelona lead us down many switch backs on a stunning trail that lead through the vines. Back into the hills and down more amazing single track taking me home. Another trail another memory and building blocks for a possible longer ride later in the week. I try to remember these smaller rides and think of a link to tie them together if the time allows at a later date. Another day and another very special guide. Marga took me to some new trails and some already visited. This was a special day as it was the first day we have rode together in Catalunya. Trek Remedy 8 and the Yeti together in harmony on a great adventure.

St Juan Celebrations and I meet another local who offers to show me more trails. More new faces and always people offering to show me trails locations and scenery that will live with me forever. A day of accidents with riders falling all around me. It is a sad sight to see such riders down and unable to pedal. We were being taken down a single track trail that looked great at the start. A low entrance to the trail with leaves on the tree that was hiding danger. There was a branch that was not visible on the entrance. One rider through then another oblivious to the danger that was above our heads. The third rider got under the leaves but stood up too fast and got impaled on the branch. Pieces of the branch stuck firmly in the Helmet. The lip on the top showed how far the branch stuck into the helmet. A trip to the hospital was needed and staples to close the wound. (Always wear a helmet!!!!) With news of another fallen rider (Lagranvisio) I took the decision to head into the hills alone. I told my love the route I would take in case anything happened. I had my phone and some money for the emergency situation that I hoped I would never see. As I was on my own I was taking it easy and stuck to the trails I knew. Vietnam and a trail I had grown to love. It is the type of Trail I can not hold back on. Faster and faster the motion was smooth and flowing until one corner caught me out. The wheels dropped into a rut and my weight caused me to fall over the side. A scratch to my knee and elbow but nothing serious. Back on the bike and off to more trails to finish the day.

Saturday and a ride with Yeti’s Bettys. Some great climbs to start the day and steeper than anything we have in Ireland. The climbs were technical and the humidity was great. I was drinking water and breathing heavy but loving it. Marga was pedaling very well and took on the technical climbs like she had been riding them every day. On a day that seemed to be more climbing than descending but what goes up must come down. A great finish to the day was the single track back into town. Followed by an Ice-lolly to cool down.

Sunday and the loneranger rides one last time. I decided to take as many trails in as I had been shown in the week previous. A big climb to start followed by the amzing trail through the Vines. Crossing the road and a climb to the start of the Jump trail. After a very fast descent of the trail it was a climb to the top again. A fellow biker joined me on the climb and when he spoke to me in Catalan I pardoned myself for not speaking the language. He did not speak English but I said I was from Ireland and we pedaled together to the top. With a Molt Bein and a high Five hand shake the international Language of Mountain bike was evident. We didn’t need to understand the words to appreciate the love for the Bike and the sport we love so well. I took a last fast pedal through Vietnam and climbed to the dolmen. I followed the tracks back to the golf course and then after a steep climb back to the single track Marga had shown me. A left turn and back up the hill I finished with a fast descent along the single track to the town. The end to 8 Days pedaling great views, great riding and great people.

Thank you all for your hospitality and guides to some of the best Mountain Biking I have ever experienced. The door is always open to all who reads this blog. Ireland is a place I must insist you visit. So I can return the experience I had thanks to you guys.

Catalunya to Ireland!!!

Pensaments dolços.

Són els que em venen al cap aquests últims dies després de les sortides d'aquesta darrera setmana.

Mentre pedales, hi ha moments per a molts pensaments, molts. Les darreres setmanes, els darrers mesos han estat un doll d'experiències, moltes de noves, d'altres no tant però també rebudes com a novetats, per ser excepcionals.

El perquè uns fets et marquen més que d'altres és una qüestió que em supera, també és cert, o no, que no és difícil superar-me en tot, així que lògicament per pocs fets que es produeixin un xic diferents del meu dia a dia ja és motiu de sensació de canvi i he de dir que miro de decidir o de mirar de definir-me sobre si m'agraden o no els canvis.

En moltes ocasions quan hi penso, amb els canvis, em ve al cap una sensació d'energia renovada, en d'altres el que em ve al cap és la de la prudència més ultra conservadora. També és cert que el temps forja el meu fer, la manera de veure les coses, d'avaluar els fets, de ponderar les sensacions, les novetats, els fets inesperats.

Encara recordo amb el neguit, amb la il.lusió que vaig anar a la sortida de Manresa, a on per primera vegada vaig coincidir amb en Xavi i amb el Josepmaster60, no va ser una jornada més, va ser un dia que marca un abans i un després del meu dia a dia, i a on ens portarà aquest dia encara no ho sé. Un fet d'aquesta jornada marca la diferència amb la resta de possibles jornades, com és la transparència càlida i hospitalària que es va respirar entre el reduït grup de genets de Drac.

En aquells inicis les Ibis varen ser el punt de partida per la trobada, avui també en part, però avui la base és la transparència no les Ibis.

Els camins són els que són o els camins no són i cada un de nosaltres fa el camí que prèviament s'imagina. El fet és que passats els dies, les setmanes, els mesos, els anys quan mires enrere tens un recorregut fet, en podem dir camí, recorregut fins i tot la nostra història, perquè cada un de nosaltres escriu la seva història, però el fet és que fem i el que fem pot condicionar i molt el què farem en el futur, o no.

Fa poc en Fliper va posar una imatge de la seva Ibis i nosaltres dos fent una reparació de camp, ara ja fa més d'un any de les 24Ore, de Manresa ja fa anys, sí, sí, anys, ja fa anys. I aquestes aventures també són part de la nostra història.

Demà, previ pas pel CAP per curar les rascades de la meva darrera caiguda, tenim una proposta molt atractiva, escalada al Turó de l'Home per camins, fins al mirador entenc jo, per acabar de coronar els darrers quilòmetres per carretera.

La sortida a partir de les set de la tarda vaig entendre.

Demà sortint del CAP decidiré si ja és hora de tornar a pedalar. En cas de ser, la Vicious serà la bike, de ben segur.

Estic mirant d'agenciar-me d'un nou casc, per l'impacte que va rebre el giro Animas a la caiguda, també tinc una llista feta d'un grup de recanvis per a les bikes que ha de venir cap a casa, com són les pastilles de fre per Shimano XTR 2003, per Magura Marta 2003, sempre en vull tres de cada, caixes de "pedalier" Shimano XTR 2007, sempre en vull dues a punt, cales de recanvi Crank Brothers, sempre en vull tres al calaix, soport de manillar pel Polar CS600 per la yeti ARC, sensor de velocitat específic també per aquesta darrera, dos pneumàtics Hutchinson Python Tubeless Ready 2.0 29", un Maxxis Monorail 2.1 Tubeless de recanvi per les Yeti's de la Betty, tinc Larsen de recanvi però no Monorail, kit de plats per Shimano XTR 2007, pinyó Sram 990 Pink, pel fet de que ara muntaré el que tinc a l'ASR-SL de la Betty i ja no en tinc cap més, punys Ritchey WCS, dos jocs, joc de disc Shimano XTR 160 mm., sempre en vull un com a mínim disponible, extractor de bieles per Shimano XTR 2007, el que tenia no sé on és, un útil també per poder desmuntar les bieles Race Face Deus XC SS de la Vicious, necessito també una potència 6º OS de 110 mm. per un petit projecte que tinc al cap i he de decidir les badanes tant d'estiu com d'hivern, les actuals aguantaran una temporada més com a molt, de fet el que he de decidir és a on les compro, la marca i model és clar Assos FI Mille uns de curts d'estiu i dos de pirates d'hivern, també he de decidir els guants, dos jocs, com els que porto perfectes, però amb coixí al palmells ara inexistents i necessaris.

Estudiant estic si portar cap a casa una forquilla de 80 mm. per la Vicious, però aquesta idea esperaré a posar-la en marxa, o no.

Crec que no em deixo cap més pensament, bé sí, un i de molt important però que el deixaré madurar una mica més, tant que podria restar al calaix indefinidament.

MTB, MTB, MTB.

Yetis Bettys i altres

Dissabte jornada biker ben especial, després dels accidents dels últims dies, ens va faltar companyia per fer-la rodona, esperarem la propera ocasió.

Amb la visita d'en Michael i la seva companya, la meva Yeti ARC va tornar a passar a mans de lagranevasio per deixar-la en condicions, el que en un principi havia de ser només canviar pedals, ma germana utilitza cala SPD, mentre que jo ja força temps que vaig amb pedals crankbrothers, es va convertir en un canvi important, doncs que la Yeti tornés, encara que només fos per una nit, a casa va ser determinant perquè lagranevasio muntés la Superlight, així doncs la Yeti ARC va tornar a Vallromanes amb les rodes Mavic Crosmax XL 1.815 gr. pneumàtics No Tubes The Raven 2.0 470gr. i els punys Pedro's.

El més curiós de la sortida va ser veure rodar les meves dues Yetis, jo amb la ASR-SL i la meva germana amb la ARC, només em faltava això, prou que m'agraden aquestes dues màquines que veure-les corriolejar i pistejar una al costat de l'altra ha estat una satisfacció, una alegria pels meus sentits, i encara més no deixar d'escoltar les paraules d'afalagament de la meva germana cap a la meva bicicleta, "i que bé que va" "i que maca que és" "i com m'agrada" i jo vinga a estarrufar-me.

Dissabte doncs en Michael, la meva germana i jo vàrem fer una sortida per les pistes i corriols de la Serralada Litoral, vam iniciar la sortida a les nou del matí en punt, aleshores jo ja portava quasi dues hores pedalant i prop de trenta quilòmetres, sí, ho vaig tornar a fer, vaig anar cap a Vallromanes pedalant i sola, de fet és que a aquelles hores, vaig sortir prop de les set del matí de casa i pel recorregut triat, camí del mig fins a Teià, va ser una anada molt tranquil.la.
Tot i que vam iniciar la ruta fent l'últim descobriment de corriol, per a mi, de la zona, aquell que en menys de sis quilòmetres té un desnivell acumulat de pujada que fa venir mal de cap, vam anar a un ritme força tranquil però la humitat a l'ambient era tal que en menys de mitja hora suàvem pels descosits. Com és habitual en mi, a mig corriol em vaig despistar i no vaig saber enllaçar-lo amb el que, segons el meu germà, és la millor part del corriol (jo només recordo que era la més bruta) però com que ma germana també és una gran coneixedora dels camins de la zona, vam triar una alternativa. Alternativa pujadora pujadora, n'estic segura que passar tants mesos fora de la teva terra et deu fer veure les coses amb una altra perspectiva, perquè ma germana només em deia "per què no pugem per aquell camí que fa molt que no hi passo?" i jo pensava "i tant que fa molt que no hi passes perquè si no no m'ho demanaries de pujar-lo", finalment vaig pensar; que carai per quatre dies que ve que triï ella la ruta i entre el que li venia de gust fer i el que jo coneixia, i el que el Michael (que és qui més ha sortit en bike i quasi ja coneix més corriols que jo) recordava de sortides anteriors amb el meu germà, vam clavar una sortida no amb molts quilòmetres però sí amb molts desnivell acumulat, tot un repte per a ells, per ma germana que em va sorprendre el seu bon domini de la meva Yeti ARC, quan em consta que fa molts mesos que fa carretera, carretera i més carretera i per en Michael, que no va parar de dir-nos que quan arribi a casa tot li semblarà pla, amb el fart de pujar que s'ha fet per aquí.

Amb en Michael ens hi hem entès molt bé, tenia moltes ganes de pedalar, i feia goig de veure com gaudia del que per nosaltres són els camins de sempre, això encara fa que valoris més allò que tens ben a prop.

Dilluns volen de nou cap a Irlanda, amb la promesa que hi anirem a pedalar, i tant que ho farem, de moment però, viuré uns quants dies amb el record de la seva companyia pels corriols i pistes que em veuen rodar entre setmana, serà diferent fer-ho sense ells, perquè va ser certament entranyable, però també és cert que han quedat moltes rutes pendents per fer, i que hi ha, encara, milers de camins per descobrir!

El dia de Sant Joan, també va ser força especial. No recordo cap Sant Joan pedalant per cap altre lloc que no fos el Baix Empordà, però aquest any, i amb l'esperança que el proper any rodarem de nou pel Massís de les Gavarres, ho hem fet pel Maresme. No vull dir, puntualitzant aquest detall, que això hagi estat motiu de malastrugança, però carai quin dia!

Vam sortir de casa cap a dos quarts de nou, i abans d'arribar a Arenys de Munt per esmorzar una miqueta, ja havíem trepitjat dues bones merdes, suposo que dels rucs que viuen prop del bosc de Can Jalpí. Lagranevasio pedalava amb la SantaCruz Superlight, i mentre que els primers minuts ho feia content, passada l'estona ja he sentit com parlava que no anava bé.


A més a més, el dia era molt calurós i fins que no vam decidir pedalar direcció a Canyamars no vam anar una mica fresquets, en aquells moments lagranenasio ja havia patit una primera caiguda, que jo no havia vist però puc certificar per les esgarrinxades de la cama. A Canyamars vam haver d'avortar la idea de fer corriols per la gran vegetació que hi havia, i a més, tenint en compte que el fre de darrera de lagranevasio va dir prou, vam decidir fer carretera fins a Dosrius i allà agafar la riera fins a Mataró, però el que ens va passar allà va ser, impressionant, mare meva quin vol, certament corríem molt, però el terreny era pla, planíssim, només recordo haver pensat, "uffffffffff que ràpid que va lagranevasio", mirar el compta quilòmetres, veure-hi 38km/h, baixar un parell de pinyons per mirar d'atrapar-lo i patapum, quina caiguda! creia pel cop que vaig veure que es feia al cap que hauria quedat inconscient, anava molt depresa i la caiguda amb vol inclòs, o el vol amb caiguda inclosa encara ho va ser més, veure una bicicleta i un ciclista com donen mitja tombarella a l'aire sense esperar-t'ho és, impactant, quin ensurt, sortosament, tot va quedar en això, un ensurt, moltes rascades un bon trau al colze, i crec que moltes ganes de tornar a pedalar amb la Vicious.

Dilluns, sortida de catàleg, la sortida d'en Colorado en estat pur, zona Cabrerès, zona diferent del Vallès i El Maresme perquè en Michael tingués una visió diferent de la realitat de les rutes ciclistes a Catalunya. Va ser un plaer, com sempre, pedalar amb en Colorado, i encara ho va ser més pedalar amb en Michael, va ser en tot moment un més del grup com si haguéssim sortit ja en més d'una ocasió. Em va agradar que li agradés la zona, Santa Maria de Corcó - Cantonigrós - Rupit, la ruta excel.lent, el clima perfecte, el terreny molt més moll del que m'hagués imaginat en aquestes dates, i és ben cert que aquest hivern i primavera se n'ha fer un tip de ploure.

Una jornada per recordar, els paratges pedalats, estaran gravats a les meves retines, durant molts de temps, i amb l'ajut de les màquines de fotografiar encara més, som afortunats, però, que abans d'oblidar-nos-en d'aquests indrets més llunyans de casa ja hi estem pedalant de nou.

Bé, i nosaltres continuarem pedalant per casa nostra i ells, en Michael i la Marga per casa seva, esperant la propera vegada que les nostres pedalades puguin coincidir.

The trails will miss you, and we too.

100% rígid.

És la bike del meu pare, ja té els seus anys, i fa també uns anys també la vaig utilitzar jo perquè la meva Bianchi estava molt però que molt atrotinada. La Diamond era la bike lleugera per a mi:


En aquells temps el meu germà rodava amb una Marin que encara és a casa i que un cop tingui més espai, la muntaré i l'exposaré al blog.

Millor faig un comparatiu clàssiques, Marin vs Diamond Back, és broma, o no.

Les dues de ferro, les dues al seu dia bones bikes, amb un equipament que avui equivaldria a un Shimano SLX.

El dia que la Marin va rebre uns frens V-Brake va ser l'entrada a la dimensió desconeguda, uns Shimano XT, superiors, jo vaig seguir però amb els Cantilever clàssics.

Però he de dir que per a mi al seu dia, la bike del meu pare era el Top entre els Tops. Encara avui quan cada x mesos la netejo, un punt d'admiració m'omple de satisfacció, la Bianchi va marxar, la bike del pare no.

Ara que rodo amb la Vicious, la possibilitat de fer una sortida amb la Diamond Back és més factible. Miraré d'equipar-la amb tots els accessoris propis del seu dia, que tinc ben guardats per a l'ocasió.

MTB, MTB, MTB.

Volant.

Ahir va ser una jornada clarificadora. Pel fet que ahir la Superlight va tornar a sortir.


Amb la Betty, la zona per rodar, pels voltants de casa. L'inici positiu, rar, per les sensacions produïdes pel canvi de la 29"-SS a la 26"-2x9.

Els primers quilòmetres d'adaptació a la bike, però a diferència de fa uns mesos, ara el primer tram de recorregut l'hem fet sense tanta pendent, fet que ha afavorit que les sensacions siguin més positives.

Un aspecte és clar, el comportament de la doble, 26", 2x9, res té a veure amb la 100% rígida, 29" i SS, però res, bé sí, que les dues són bikes això sí.

Quan surts amb certa freqüència els detalls poden arribar a ser importants, no sempre, és cert, però en el meu cas sí que ho són, sempre.

Durant les dues primeres hores, entre senders, corriols, pistes.


En aquest primer tram he patit una caiguda sense conseqüències, on la roda davantera ha lliscat a l'esquerra de sobte, provocant una caiguda contundent, afortunadament a una velocitat reduïda i un coixí de fulles d'alzina surera, han evitat que em fes mal en aterrar.

L'advertència però ha estat clara i he de dir que he pecat de confiat perquè l'advertència ha estat això, un avís del que estava per venir.

Cercant sempre corriols i als darrers vàrem haver de retrocedir perquè les ortigues ens han deixat ben servits. Aquest fet, el de retrocedir, va evidenciar que les pastilles de fre del darrera estaven molt gastades i en posar dreta la bike recolzada únicament amb la roda del darrera va entrar aire al circuit de fre i per tant aquest va deixar de funcionar correctament. Frenar frenava, però amb un recorregut inusual de la maneta de fre. Per aquest motiu vàrem decidir anar lentament tornant cap a casa, comentant la incidència d'aquest fet entre pedalada i pedalada.


Direcció a Mataró, seguint la riera d'Argentona ja al tram final, l'escena va ser una repetició de la primera caiguda, la diferència, que no hi havia coixí i que la velocitat aquest cop sí era elevada, per sobre dels 40 Km/h., el vol va ser memorable, l'aterratge també, les conseqüències, les mínimes pel que va ser el vol, la caiguda va ser tan sobtada que un cop a terra, ja aturat, seguia calat i amb les mans al manillar. Els primers dos minuts durs, els de després millors, molt millors.

Després de la caiguda va caldre reposicionar la potència. El gatell de bloqueig de la SID WC trencat en el punt de unió al suport del manillar, maneta de fre i cos del Magura Marta marcats, el jersei Assos per la part de l'espatlla esquinçat i el Maxxis Monorail sense entendre molt bé el com i el perquè, deformat, definiré millor el terme deformat, ha patit una deformació que fa cosa de mirar, sense perdre aire, aquesta deformació únicament afecta al pneumàtic, o això és el que em va semblar, però cal remarcar que en girar la roda, va just a que la goma no toca amb la "botella" esquerra de la forquilla.

El perquè la roda va marxar de cantó no ho sé, si estava deformada la goma a la primera caiguda tampoc ho sé, impacte frontal cap durant les dues caigudes, no ho sé, el resultat és aquesta deformació que fa cosa de veure quan hi rodes.

Durant la tornada, després de posar força aigua a les ferides, encara havíem de fer uns quinze quilòmetres per tornar a casa, pel camí ens vàrem aturar a la platja de Mataró a fer un Cola-Jet, i mentre ho fèiem vàrem aprofitar per passar per la Creu Roja per fer una primera cura del genoll, soli, espatlla dreta i també uns punts al colze dret, al cap per sort el casc Giro Animas va ser providencial i va evitar un mal major, perquè el cop al cap no va ser el més potent, però va ser.


Perquè us en feu una idea, vaig fer un gir volant sobre el pla d'uns 135º aterrant cap, espatlla, colze, genoll i zona soli drets, les mans res perquè com ja he esmentat sempre les vaig tenir agafades al manillar, així com els peus calats als pedals.

La sensació increïble, quin vol!!!, llàstima que l'aterratge no va ser el que voldria, però sí millor que la branca que a uns quilòmetres d'on érem nosaltres es va clavar al cap entrant per uns dels forats de ventilació del casc d'un dels meus cunyats i que va requerir també de punts de sutura, tretze crec, i que en primer terme va ser necessari realitzar l'operació de retirar part de la punxa d'aquesta clavada al cap, un cop veus això penses "he tingut sort, molta sort", millor dit "hem tingut sort, molta sort", perquè tot ha quedat en això, un ensurt, res més.


Ara cal recuperar-se, deixar que el colze cicatritzi i així poder tornar a pedalar. Demà ja tinc ganes d'anar-hi però les rascades de la cama estan encara molt toves i no és prudent que la pols i la sorra s'hi acostin.

Ganes de rodar, més que mai, en Michael marxa dilluns, demà i diumenge són els dos darrers dies per sortir, però jo no podré seguir rodant amb ell, la Betty sí però. Serà que havia de ser així, o no.

Això sí, reiniciaré el vol amb la Vicious, perquè he de dir que sense ànim ni ganes de treure conclusions de cap tipus, avui el pensament és això Vicious.

Quilòmetres totals 55, metres de desnivell positiu, per sota dels 900 m..

Per menjar i veure, mig entrepà de fuet, una cola, un cafè amb llet i dos bidons d'aigua de 750 ml.

Equipats d'estiu, culot, mallot, guants llargs, no armilla, no manegots, ni camals pirates. Per a mi el primer dia de rigurós estiu.

Eines les de sempre, sense pastilles de fre dels Magura Marta.

Sortida sense pulsòmetre, no tinc suport de manillar per aquest ni tampoc el sensor específic de velocitat, per la doble.

Avui repòs actiu, en cap cas aturat a casa, però en cap cas tampoc rodant.

MTB, MTB, MTB.

Movement

Yes, again there is movement in SC...

...hard months, too many things at the same time

From Sc, Xavi Paricio

A light to follow

A good example to follow, you are what you deserve....but you deserve for the best only by doing the best

http://www.marca.com/2010/06/24/ciclismo/1277379747.html

From SC, Xavi Paricio