Tardor del 2013

Amb la primavera dues estacions de les quatre de somni. 

Aquests darrers dos anys la baixada és més marcada, hivern i estiu ja són estadis pels més agosarats quan parlem de pedalades a hores extremes.

Tot i que podrem millorar i molt aquest apartat, segur, i en això estem. I fins i tot podrem rodar millor que abans de patir aquesta caiguda del rendiment a temperatures extremes, molt millor. 

Avui, com ahir parlàvem de les properes pedalades a fer, ara motivat per la lenta digestió de la participació a la WEMBO 2013 d'Austràlia, estem fent una dieta lleugera de bike, pel què fa referència a pedalar, no a temes de MTB, aquest estan presents com sempre, o segurament aquesta lenta digestió accentua encara més les converses de bikes, bikes, i més bikes. 

16°C al Maresme a les 7 del matí, 9°C al Vallès  Oriental.

Avui sembla que és el darrer dia dels propers dies, a on la temperatura serà més benigna, i nosaltres no estem pedalant, que bé, que bé, la digestió de l'aventura està siguent lenta, molt, mai massa, i això fa que les jornades caminin sense pauses, sense velocitat.

Poder gaudir com ho estem fent i d'això ja fa quasi un mes, no té escala a on poder mirar de posar-hi una mínima referència, a un dia com avui érem a la Xina camí d'Austràlia, aviat és dit, dies de molt de Single Speed.

L'arribada del cap de setmana té dues propostes de bike de molta intensitat, una Trinxa, una amb l'Home del Montseny, la primera no té la component del temps a favor, la segona sí, o això sembla.Dic de molta intensitat perquè a les seves propostes hi cal sumar sempre en un cas cent quilòmetres més dels proposats, i en el segon cinquanta més, que està prou bé, la dificultat està en les hores de sortir nosaltres de casa per ser al punt de destí origen de la sortida. De ser les temperatures d'aquesta setmana tot perfecte, però no serà, segons els pronòstics, així. 

WEMBO 2013.

De fet si ens proposéssim seguir i prou la proposta rebuda, segurament seria un xic més planer, cada casa proposa a la seva manera, nosaltres en el nostre cas, vivim a SV, i això implica perquè ara estem en aquest tram, que avui per avui, demà no ho sé, les sortides tenen punt partida, des de casa, comencin a on comencin les propostes, fent referència a l'àmbit local, en aquesta ocasió a Arbúcies, aleshores arribar-hi a l'hora d'inici de l'aventura ara a la tardor si el pronòstic va agafat de la mà del fred i la pluja, ens costa d'imaginar la nostra assistència, però mentre ho intentem programar tot agafa la seva millor dimensió.

Podem posar en marxa la VW, sempre ho podem fer, de mentre però la proposta des de casa és no fer-ho. Bec es podria dir de nom June, és basc, ho estic meditant. I té molt de sentit també perquè la Thurman té els meus respectes, no per la temàtica que implica, però els noranta, el segle passat tenien d'altres vents que impulsaven les veles de les naus insígnies. 

Dies de molt de MTB. 

Fem un cafè?

Clar que yes.

Tot tremola

Pel fet que quan passen coses, senzillament quan això passa, per petits que siguin els esdeveniments, les sensacions són de moviment. De fet objectivament puc dir, com més petits són els esdeveniments que vius, més bé et sents, curiosament sembla que hauria de ser a l'inrevés, doncs no, l'emoció més genuina és darrera de l'arbre més proper.

Fa una estona desl del Mirador del Drac. 

No estic contraposant res, vull dir les grans coses són, i tant, i el dia a dia marca, indica, vols ser gran? viu grans esdeveniments, així som a on som, i no és una generalització, vull dir estem prou bé visquen al so del moviment de les petites coses, tot i veure que les grans marquen un altre to diferent, en aquest cas però no ens decidim pel camí diferent si no per les coses més proporcionades a les nostres possibilitats reals, és a dir, les petites. 

Seguir aquest tipus de tram comporta una certa i més que probable invisibilitat a ulls dels més propers, i és lògic que sigui així, pel fet de ser les grans coses les que marquen qui és qui en el dia a dia, a nosaltres mateixos, a mi em costa valorar cada petit detall perquè tot ens crida a mirar cap a les grans formes, cap a les grans coses. 

Un aspecte és clarificador, la capacitat per valorar els riscos, vull dir, la situació que tenim per poder veure quin són els riscos de cada vegada que vols moure coses grans. Un punt que ajuda a clarificar a aquests és des del primer instant que ho veus gran, que veus una cosa gran,  ja entres en zona de risc, que no ho vegis gran no descarta que ho sigui, és veritat però si tenim la sort de veure que ho és la valoració objectiva dels riscos es fa obligatòria. Si no ho veus, aleshores caldria una segona aportació més densa que l'actual, però en tot cas seguint amb el fil de l'exposició, dins de les nostres possibilitats de visió vers les necessitats de fer de cada tram, abans fins i tot millor no fer, que entrar a zona de grans coses si aquestes no veiem com lligar-les, en el sentit de com fer-les anar agafades de la mà de riscos proporcionats. 

La Catedral. 

Un aspecte ens pot ajudar, les coses grans ho són, les de coses de  grans dimensions ho són per la seva tendència i recursos disponibles per fer-ho, com la imatge que us exposo, 600 anys i és gran, certament, certament. 

Els humans no estem preparats per assumir riscos, els humans no podem deixar de prendre'ls. 

Dies de molt de MTB.

Avui des del Mirador del Drac decidiré coses petites, poques això sí, masses sumarien dimensions massa grans. 

Un cap de setmana ple de propostes de bike, i dintre dels petits trams, la lleugera millora del pronòstic del temps, sembla que demà la pluja no vindrà, i per tant únicament d'entrada haurem equipar-nos pel fred, no per la pluja. 

Seguint aquest sender la jornada d'ahir va venir marcada per aquest indicador, el de la temperatura, i que de ben segur serà el tema a casa de les properes setmanes. 

De fet parlant ara de fred, Canberra marca totes les sensacions, de mirar de no repetir les sensacions viscudes amb la baixada de les temperatures de l'arribada de la nit, res similar a aquestes ha de ser proper a les nostres aventures de bike a les estacions per on estem passant, per on haurem de passar, a on sense les baixes temperatures no tindrien motiu de ser, és cert,  i a on ser-hi gaudint volem que sigui la tònica de cada jornada de bike. 

Demà tenim la primera oportunitat de fer, coses petites, sí, ja ho sé, per això, per això, clar que yes.

Equipament, bikes no, perquè estan a punt, i horaris, els dos temes cabdals d'aquesta setmana per afrontar les dues primeres aventures d'aquesta setmana pel què fa a bikes, ho escric, hi penso, mtb, mtb, mtb.

Canberra.

Fem un cafè? 

Dic de mirar

Pel fet que millorar les dues bikes passa per haver definit molt clarament quins són els aspectes a evolucionar.

Aquests els  tinc clars, el què no tinc clar és com, i també per tant podria ser que no pogués ser, que quedéssim aturats sense poder arribar a fer aquestes millores. El motiu, no veure com portar-les a terme.

De fet part de l'aturada de l'arribada de components nous per les dues bikes és per adonar-me que aquests components van agafats de la mà de pèrdues de fiabilitat, i aquesta pèrdua de fiabilitat a la vegada aporta un aspecte molt positiu de les prestacions de la bike. Aleshores, i no és una pregunta, com decideixes? vull dir, com equilibres decisions que comporten una pèrdua de fiabilitat amb la necessitat que aquestes també aporten, com ho és la millora de la prestació?

És en aquest punt que quedem aturats, ens ha portat anys aconseguir rodar en bikes que durant 24 hores no requereixen de cap manteniment, ja portem tres participacions sense cap mena d'incidència, ni requeriment dels mínims manteniments lògics de les dues bikes. 

Per què aleshores aquesta visió inicial, ara aturada, de mirar de millorar les prestacions de les dues bikes? pel fet d'haver participat a la WEMBO a Canberra. 

Vull dir,  el motiu neix un cop acabades aquestes darreres 24 hores. 

En el meu cas està clar, les possibles millores passen per un canvi de rodes i frens.  

Un conjunt DT240SS/180/Aerolite/Crest, i uns frens R1, 160 mm. en el cas de la Betty no hi ha una aportació de millora de prestació que no vingui amb un regalet desagradable a sota del braç. 

La Vicious persegueix evitar el problema del trencament reiterat del nucli, en porta tres a data d'avui, i alleugerir el pes d'aquestes rodes l'objectiu, ens atura el concepte de bike, i en aquest punt l'arribada dels R1 queda a un punt mort, pel fet que les rodes i els frens sumen una certa millora de pes, pero de no ser aquest conjunt  de rodes, les  altres rodes candidates a venir no aporten cap millora a la bike, a l'inrevés, més pesades, i de dubtosa fiabilitat, això sí adients per a la Vicious, com a conjunt de bike.

Formula R1.

Per aquest motiu no salto tampoc a fer el pas als R1. Penso, els XTR em van molt bé, i amb les bieles XTR reformades, fan el conjunt. 

Una mica aquestes possibilitats van en la línia dels pedals, que per salvar Canberra vàrem haver d'utilitzar els dubtosos Shimano XTR, la darrera versió d'aquests, perquè els Egg Beater no podien continuar rodant pel problema de les molles d'aquests. Ara costa més calar i descalar, tenim menys moviment lliure lateral del genoll, i en darrer terme perdem visió de conjunt com a bike, ja ni parlo del pes. Però és que no hi havia una segona opció, Shimano XTR o Shimano XTR. 

Costa fer millores, quan creus que toca fer-les, però aquestes no venen mai  soles. 

Decidir sobre una base d'equilibri, aconseguint les millores perseguides, i poder deixar fora del pac els punts negatius d'aquestes és el que ens ha portat a on som avui. 

Crec que no hi haurà canvis, fora dels conceptuals, seguint el criteri d'abandonar els components de gama alta a la Vicious, i acabar de decidir el tema dels pedals de les dues bikes, tot i que aquest darrer punt no té avui una sortida, sortida visible.

Shimano Deore 

L'anada a un grup Deore complert per a la Vicious a excepció possiblement d'una boixa específica Single Speed, ara per ara els punts a decidir de gaudir mentre ho fem. Ho escric i un petit somriure em ve tot seguit, en el meu cas, el de la Vicious té tot el seu sentit, noen el cas de la Longboard, pel fet de ser una construcció que va partir des de zero. Vull dir que darrera de la Spot Brand hi ha tota una correlació de petits factors que comporten aquesta construcció de components, i no una altra. El retorn puntual al Belt Drive una necessitat, i per tant l'arribada de nous elements de la marca es fa necessari. Aquests dos darrers aspectes no estan aturats, pel fet que són escenaris que no generen dubtes.

Shimano Deore. 

Deore?, sí, sí Deoriste convençut, des dels 2007 que vull fer aquest tram, ara és hora de posar-hi fil a l'agulla de manera decidida.

Belt Drive CT. 

El tema Belt Drive, no té una raó de funcionalitat, la cadena va molt millor que el Belt Drive, una cadena Shimano 7/8v. roda sense fer cap mena de soroll, ni presentar un deteriorament significatiu durant mesos a una mitja de 500-600 Km. mensuals, està prou bé, no puc quantificar els quilòmetres que dura, però de les tres bikes Single Speed no en faig un balanç de problemes amb aquesta proposta de cadena. Amb el Belt Drive, no podem dir el mateix, soroll molt molest, que tots i cada un dels bikers amb qui hem coincidit amb Belt Drive tenen el mateix problema, i en el nostre cas, petits talls a la corretja no ens donen tranquil·litat, com sí que ens la dóna la cadena convencional. Tot i així, saltem puntualment a Belt Drive pel què fa a la Longboard.

Onza Canis. 

Tema pneumàtics de les dues bikes, no saltem a Onza Canis, seguim amb els Maxxis Crossmark i Ardent LUST.

Maxxis Crossmark.

Pesats, sí, zero problemes també.

Maxxis Ardent.

Dies de MTB.

Sly Fox

Today's commute to work involved a diversion through five different nature reserves to enjoy as much dirt as possible en route to visit the Sly Fox.

The Sly Fox is a friendly local Canberran who has set up a cafe on one of the main bike paths, where he serves coffee and cakes from 7.45-11.00 each weekday morning.

Today he was being kept company by his mate who works at one of the local bike shops. He was offering free bike repairs, and after a quick appraisal of my trusty singlespeed steed he offered a free chain clean and lube (hasn't been cleaned or lubed since WEMBO!!).

So I just sat back and enjoyed the coffee!

Not as good as Phil's, but pretty damn fine!

Oh yeah!

Jornada de mirar

De mirar enrere, res més. De fet mirant i prou al punt a on som les coses ja passen soles, no cal fer, mires i tot roda. No he dit bé, ja fa temps que no és important.

La tornada d'Austrália ha marcat un nou tom, o vell millor dit. Ha remarcat el tram a resseguir, el de puntualment mirar i no fer.

Storm-Lo.

M'hauria agradat definir nous aspectes de les bikes, un cop a casa, Això no ha pogut ser, no tinc dubtes, sí conclusions que sense ser contradictòries, són indicadores de temps de mirar i no tocar. 

Ara per ara tot seguirà com fins ara, les possibles evolucions de les bikes, de ser, no seran ara. 

Un cop ho tingui clar, el quan, tot seguit us ho exposaré.

Dies de MTB.

El mateix passa amb l'equipament, pendents de. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

Tubular, XTR, 29er

Interessant, molt.



Dies de Single Speed.

Fork&Co

OMG, clar que yes.

Black Dream

Ja va ser al Blog, certament,  ara torna, i no per segona vegada, ni serà la darrera.



MTB, MTB, MTB.

Divisions

Perquè el Blog no vol  frenar inèrcies, mtb, mtb, mtb.



Demà les deixarem reposar, avui es veu que no.

Dies de MTB.

Couplers

Això seria possible en una altra vida, segur, segur, segur.



Dies de MTB.

Com?

Quan el cor et fa un truc de tantes i tantes notícies interessants.



Dies de molt de mtb, més encara.

Cremant etapes

Tot sura, tot.



MTB, MTB, MTB.

NAHBS, propera aventura, entre una fila llarga.

Campions

Dies de molt de MTB.

OMG

Existeix?

Racer, Racer, Racer.

Sola PRO

MTB, MTB, MTB.

"Carbon fiber and butted titanium continue their successful partnership in the Sola PRO. Telepathic handling and light weight are two of the frame’s hallmarks. Even with its XC race pedigree, the Sola PRO is versatile enough for all-day adventures and excels on climbs and singletrack."

Com m'agrada aquesta proposta, OMG, de 10/10, Bec, és legal?

Estudiant, no decidint

Si les més de tres-centes entrades interessants d'avui no haurien de ser compartides al Blog.

Tram Betty?

El ritme de consultes de components, equipaments, temes relacionats amb l'alimentació, s'han multiplicat per deu mínim després de l'aventura australiana. Dic tres-centes per ser prudent, perquè supera les mil segur, i totes interessants per a mi.

Però és que el moment és molt dolç, aleshores crec que seguirem a on som ara.

Clar que yes.

Per el N1

Silvio t'estimem.

Dies de MTB. 

Tinc pendent la crònica del diumenge a Cogne. 

Phil, Bec, el nostre amic us enamorarà, com ens van enamorar a nosaltres l'Andre i l'Alicia.  

Dies de Single Speed.

Per Finale

Clar que yes.

Rodant sense descans

Sense fatiga.

Avui atacàvem una repte exigent però finalment hem quedat a un 60% del què volíem fer.

A minuts d'entrar a casa.

Hem marxat de dia fins que aquest ha anat cap a la fi de la jornada, i nosaltres amb ell.

Somnis de colors.

Els colors anaven amb nosaltres, certament, els pensaments també plens de colors de terres australianes. De detalls d'elles molt ben guardats al racó del record a casa, i a on hi reposen aquests sent però present i futur. 

Racó dels tresors.

Una jornada de bike curiosa, els quilòmetres han anat caient ara sí, ara també.

Però si bé és veritat que les ganes de pedalar són les que manen, un cop a dalt de la bike fem i fem, tot i que avui no ha sortit tot com esperàvem. 

I ara a la matinada de diumenge les ganes de pedalar no hi són. 

Caldrà esperar a avui al matí, per veure què ens espera, si bike o dia proper a ella sense anar-hi.

Fa un dia aquest matí de 10/10 per enfilar-se a la bike. Com ahir que anàvem equipats d'estiu, utilitzant puntualment manegots i armilles. Equivocadament d'inici, camals, per deixar de portar-los tot seguit. 

Novembre i equipats 100% d'estiu, OMG. 

Turqueses. 

Llums. Powerled a piles, ara de Finale que les tenia guardades, i per si de cas portava les de Storm-Lo, Ay Up, i darrera els dos Cateyes. 

OMG.

Eines, totes, també la Torx del 15. 

Torx.

Incidències, cap, coincidències, cap.

Chicken Pas.

Temperafures sensacionals, rondant sempre just per sobre dels 20°C, fins i tot veient com la nit s'imposava a la llum la sensació era molt bona. 

Strava.

Per sobre dels 60 Km.  per poc,  just per sobre dels 1.000 m. +. 

Aigua, menys de mig bidó, cafè americà servit amb galleda a Sant Celoni,  cafè amb llet i cola a Mosqueroles, i també tres llesquets de pa torrat amb fuet i formatge, mentre hi anàvem mig plàtan. 

Llum i foscor.

Dies per fer bike, bike i més bike, tant de dia com de nit.

Black Sheep

This post is dedicated to Bob and Betty, but especially Betty and her Black Sheep forks that I'm so jealous of!

Ain't that the truth! Half way round the world and back for two versions of WEMBO, and the bonds of friendship have come a long way too.

We can rightfully celebrate how far we have come and the style in which we have done it: relaxed, making the most of the Flow, fully rigid and single speed! Oh Yeah!

As the bottle implies though, the journey is not over and we need to keep the following in mind:

Don't be afraid to take an unfamiliar path as often they're the ones that take you to the best places for without deviation from the norm progress is not possible.

OMG OMG OMG! It is an echo of so much that we discussed while Betty and Bob were here in the Mirador de Canberra. It also echoes my thoughts about a return to 'normality' being impossible in the wake of their influence.

Well in moments like this it is clear what we should do. Brindar per Finale!

Clar que yes!

Hauríem de

Des de les 6 que estem per pedalar, anem per la segona cafetera i estem esperant. 

L'arrancada del dia, marca el què de tot plegat. 

Pot ser però que tot quedi en un, podríem haver fet. 

Dies de MTB. 

El segon cafè, l'esmorzar ja han passat i, encara no ens hem equipat. 

Ganes de pedalar, moltes, de passar fred,  cap.