Retorn a zona de Falgueres Màgiques

Protegit per elles des de fa temps ja, sense elles, o amb elles però sense ser-hi proper, OMG. Un inici de crònica contundent, oh yeaaaah!

Equipats d'hivern, amb calçat d'estiu i punteres Mavic, guants Hirzl, un migdia de bike a 16ºC, omg, omg, omg, sense cap incidència, sense cap coincidència, sense les meves eines, amb llums sense funcionar, carregats d'aigua sense beure, avui sí, un mar amic, amic, amic, quina visió de calma.

Tornar al Drac amb els Dracs, no té preu, ara amb unes bikes més exigents, sembla poc però per a nosaltres tres dents menys és un increment de càrrega notable, molt, i ja fa uns dies de la darrera ruta llarga amb ells, rodar més de 150 Km. per primer dia la reina amb un 21 està prou bé, i tant, i tant. 

Ara passats els dies ja mirem de fer Dracs amb normalitat, que no podrà ser, en cap cas, o sí, o sí, però l'objectiu final no és aquest, en cap cas, però aquest sí que passa per aquí, i de no funcionar prou bé tornarem als 23 i 24, no passa res, en cap cas.

Mentre sortíem avui, una baixada prudent pel Tintorer Llarg, estem pagant encara el peatge de portar el Mundial 24 hores SOLO Single Speed a casa, i tant, i ho paguem molt a gust, i tant, però això requereix de prendre nota i fer un salt per evitar de quedar aturats durant la sèrie de 99 dies que hem de perseguir els propers mesos, i per tant hem de descarregar aquests canells i aconseguir que els dits no es moguin sols com ara. 

Una temperatura que la puc definir amb un mot, SENSACIONAL, millor que les de tardor, millor que les de primavera, inclús ara a tocar de les vuit del vespre la sensació al patí de casa no és de fred, lleugera fredor sí, veurem quin és el tram d'aquesta nit.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, mirant de concretar el Vol, ja no sé si el d'aquesta nit, o el de demà de matinada?

MTB, MTB, MTB.  

Quasi descans actiu

Per un ritme de fi de festa, clar que yes!

Una sortida sense Drac, a on pedalar sense masses instants d'exigència ha marcat la majoria del to de la sortida, la Colònia Andersen i un tram incial direcció a la Creu de Canet des d'Arenys de Munt, els únics trams amb una exigència més elevada, la resta un anar rodant, que ja està bé, més que bé.

Les dues bikes, les dues molt bé, la Vicious ha requerit abans de sortir de recollar l'eix del davant, la del darrera estava bé, no estan bé ferodes i discs, ni rodes, fins i tot el pneumàtic del darrera d'aquí a poc també s'haurà de canviar. Això sí, encara frena prou bé, encara queda prou disc,  encara el Maxxis en té per uns quilòmetres.

La Spotbrand sense cap proposta per poder millorar-la, cap ni una. Ara mateix vull dir, de noves, perquè les que ja estan decidides estan venint cap a casa. 

Mentre ens dirigíem a Arenys de Munt l'aire era fred, el Sol però imposava la seva presència, després un cop a Canet el Sol no ha imposat la seva presència que també, si no que ha fet que el vent ens cuidés la resta de la ruta. El mar avui estava encara més tranquil que ahir, no era una bassa d'oli però estava força tranquil.

Avui un dia interessant, costava, no molt,  però costava escalar, no anàvem lleugers com ahir, demà veurem les sensacions un cop tornem a rodar, de fet he de reflexionar més sobre aquest canvi de pinyons de les dues Single Speed, sense precipitar cap actuació, sí però valorant quin profit n'esten treient.

Hem decidit aturar el Vol passades les dues hores tocades, està prou bé, i tant, i a on als darrers trams pujant cap a SV les sensacions tornaven a ser molt bones, curiós, i en aquesta línia ha de fer camí la reflexió pel què fa a pinyons dels dos Dracs.

Ara a dos quarts d'una de la matinada tot volta sobre un dia a dia intens, llarg, interessant, vestit d'emoció pel Vol del migdia, a on l'aigua del bidó ha tornat tota a casa, sense menjar, sense les meves eines, amb llums sense funcionar, no en sé la temperatura, però avui quasi primaveral, OMG, cap incidència ni coincidència.

Des del Mirador del Drac gaudint dels espais propers a dalt dels nostres Dracs.

MTB, MTB, MTB. 

A una hora

A una hora tocada de ser d'iniciar el Vol, mtb, mtb, mtb. 

Aquesta matinada com ahir en sortir a fer la foto de rigor el vent no era fred, no fa des de fa dos dies de matinada el fred de les jornades anteriors, després curiós al migdia l'aire el notem més fred tot i unes temperatures notablement més altes que de bon matí. 

Les bikes a punt pel Vol del migdia, espero de sortir com ahir un problema mecànic tinguem l'oportunitat també de salvar la situació en minuts, he de pensar però que no tindrem cap incidència a les prèvies.

Ara dins del dia a dia que requereix de força concentració, més que de fer, certament, certament, el fer per fer dins d'aquest dia, és una creu que ens toca observar, per no dir esborrar del nostre entorn, ens passa a tots, no diré que no, si és sense cost, o un de molt modest aleshores per què no? i si en té finalment és una decisió de cada persona que cal respectar, clar que yes!

Des del Mirador del Drac, esperant, OMG

MTB, MTB, MTB.

Lliçó 1: Febrer :-)

I sempre, sempre he de fer un silenci sobre les intencions de fer Vols durant el febrer,  en aquest cas, per sort he anat proposant la primavera com a escenari per a poder explosionar, sort, sort, perquè avui el febrer ens ha deixat clar a on som, a l'estació del fred intens, OMG.

Brillava el Sol intermitentment durant el matí, per diferents compromisos avui el Vol de poder ser hauria de començar dues hores després, i finalitzar just a tocar de les dues hores, fet que comportaria no dinar, fent un salt directament a l'hora de sopar pel què fa a menjar, si no, no hi havia Vol, per aconseguir sortir en bike avui la Reina ha fet setanta quilòmetres amb la June per poder assolir el dia a dia amb normalitat i ser a SV pel Vol, jo no, jo havia de fer el dia a dia i fer el cafè de rigor des de SV, res més, i esperar tranquilament l'arribada de la Reina, aquest era el pla, i aquest ha sigut el tram que hem fet.

El Sol manava a l'instant de l'inici del Vol, tot i així l'aire pronosticava que el Vol mentre tinguéssim Sol no seria res més que un conegut, amic segur que no avui, i ha sigut així, i tant, però podia haver-hi un però, mentre el Sol manés tot aniria bé, i així estava siguent però el vent ha imposat un mur de núvols al Rei, i renoi, renoi, quin festival que hem tingut, sort que la durada del Vol era de dues hores i prou, perquè de ser ahir crec recordar que el Vol va ser de de quatre hores, de ser ahir no sé pas a on seríem avui, pedalant segur que no, però avui la barrera de les dues hores de duració de la sortida ha sigut una decisió encertada pel fet que la darrera mitja hora ha sigut de l'imperi del fred, no del Sol, i això ha marcat la resta que queda de la setmana perquè demà la ruta de deu hores d'entrada queda per un altre tram de temperatures més favorable. 

Escalem bé, tot i els cogs de 20 i 21, sí, però renoi la prudència s'imposa, i el Vol d'avui ens ha posat a lloc, OMG. Portàvem els equips de gala d'hivern, i amb aquest fred sense el Sol hem durat cinc minuts, amb la caiguda del Sol els nostres ànims infinits de Vol han passat a ser finits :-(

Per aquest motiu anem a ser respectuosos, no sé si febrer vindrà de la mà no diré dels millors Vols, no, però crec que hauran de ser Vols dels més prudents, mare meva quina lliçó la d'avui, en minuts de diferència de rodar amb i sense Sol hem quedat servits, de rodar gaudint a rodar desorientats.

Sense incidències, sense coincidències, sense les meves eines, amb llums sense funcionar, amb aigua, sense ni mirar-la, sense menjar, amb manxa, amb un mar menys enfadat que ahir. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed dins d'un espai de glaçades, de neu, de vent, i d'un Sol car de veure de manera continuada.

MTB, MTB, MTB.

Segueix l'oportunitat

I tant, i tant, pintava bé de matinada si volies rodar rondant els 0ºC, les basses glaçades encara ara a SV, OMG, i pinta millor encara ara a tocar del migdia.

Tenim un pla, que requereix de cert sacrifici, ens perdrem un bon dinar en bona companyia, però tindrem un premi, de ser, Vol seguint el Drac amb els Dracs, de poder ser perquè si he de decidir ara tot i fer un bon dia perseguiria el dinar no el Drac, però segur que d'aquí a una estona, no breu, el Vol serà el Rei he de pensar, he de pensar.

MTB, MTB, MTB.

Mentre ahir el vespre mirava les millores a fer venir per a Dracs i genets, em vaig cansar, fatigat de cercar les millors propostes, és que n'han vingut tantes des d'octubre 2014 fins ara febrer 2015, que tinc una mica de saturació, deixar passar no sé si els dies, sí les hores, i veurem que em diu la lògica de la paciència, clar que yes! :-)

Fent temps, i tant, i tant

Perquè aquest migdia hem rascat una hora ben tocada al dia a dia, i l'hem sumat al Vol del dia a dia, i mare meva quin Vol, quin rodar i rodar sense esforç, pel fet de rodar, pel fet de gaudir a dalt dels nostres Dracs, sota un clima inestable pel què fa a un Sol intermitent, però portador de calidesa, molta calidesa, i a on genet i Reina han rodat quatre hores entre el mar i la muntanya, el mar, el mar, avui estava molt enfadat, OMG.

Equipats de rigorós hivern, passada una hora ens hem tret el gorret Assos, el segon protector de cara, els guants de Gore Alp-X de canell llarg, i hem passat a gorra Spok, i guants Hirzl, la resta 110/100 d'hivern, fins i tot la tèrmica era anti tancs de màniga llarga i per a temperatures sota zero.

Hem rodat sota un Sol que volia que hi fossim, i unes onades que no, aquestes les hem hagut d'evitar després de l'estació de Llavaneres, emocionant, no tenien perill, sí conseqüències per mirar de no quedar xops, omg, omg, omg, fet que hauria implicat de tornar cap a casa tot seguit, i no dues hores més tard com finalment hem fet.

Una anada de SV a Canet brillant, corriols de tres pams, a on el sauló ràpid  ara és una pasta densa que comporta un  rodar lent, molt lent, accentuat ara encara més pels cogs nous. 

Passats els primers quaranta minuts els cogs ja ens són amics, molt, mai massa, i passat aquest temps hem volat durant l'hora següent, fins a Canet concretament, després no, perquè un vent intens ha decidit tapar el Sol quasi tota una hora sencera, i anar-nos a la contra, els Dracs han superat, les onades, el vent, i ens han portat sender darrera sender gaudint com mai, i no és fàcil que això passi perquè a cada Vol tenim molt bones sensacions.

Li ha costat a la Reina la tornada de Canet a Mataró, i per posar-hi remei, una breu aturada de minuts per comprar pa i xocolata a Mataró ha sigut l'antídot a la fatiga per gana, per res més. Després hem volat, literalment, volíem un salt, ja el tenim, ara mantenir de poder fins a la propera estació, sense cap mena de dubte la definitiva, OMG.

Parlàvem avui mentre rodàvem de la llista de necessitats pel proper repte, i per tant pel dia a dia de preparació per arribar-hi amb la millor preparació, i decididament a part dels recanvis que ja venen de camí perseguint unes petites millores dels Dracs, farem un segon pas per tancar més temes mirant de donar possibilitats a California 2015.

Sense incidències, sense coincidències, sense les meves eines, amb manxa, amb aigua, sense beure, menjar l'esmentat, amb llums sense utilizar-los, amb una sensació de fred molt intensa, molt, gelada, però curiosament a tocar de les quatre a 14ºC a la riera de Llavaneres.

Des del Mirador del Drac dies de molt fred, dies de molt Single Speed, i de poder de respectar-nos tot una mica anem curts avui, ahir, curts el gener, de quilòmetres, però estem senzillament esperant a explosionar, i de ser, i de ser, serà amb diferència el millor any a dalt dels nostres Dracs, per una determinació contundent que respiren els nostres cors, els nostres pensaments, OMG.

Avui no hi havia qui aturés el VOL, OMG, unes ganes de sortir en bike imparables, portàvem dos dies aturats veient la pluja, el vent, la neu intermitent, no dic el fred perquè aquest sol no hauria sigut motiu d'aturada, i un cop s'ha quedat aquest darrer sense neu i pluja, i venint agafat de la mà del Rei el Sol, no hem pogut fer res més que arrancar el Vol, que bé, que bé que ens ho hem passat, anem molt i molt bé.

Ara impacients per l'arribada de les millores pels Dracs, normal, normal, ens ajudaran molt sobre petits detalls que cal anar millorant, les bikes ja són ara molt ràpides, còmodes fins i tot diria jo a ritmes alts, però les millorarem, més ràpides encara i més còmodes, oh yeaaaaah! :-)

La Vicious, a aquest Drac se li ha girat molta feina, necessita una redefinició de components, veurem, veurem, pensant-la detingudament, perquè els canvis no són amics a casa, de cap manera, i de ser, doncs això pensant-la.

MTB, MTB, MTB. 

Fent temps per la pizza, clar que yes! :-)

Dracs, cavallers de la llum, Destructors de Murs, les Corones de Granit, demà de poder el Drac serà el Rei, i els nostres Dracs els seus convidats, l'Independent, el Destructor Independent ens hi conduirà, entre Falgueres Màgiques, entre trams de somni fets realitats, OMG, OMG, OMG. 

Surt el Sol, tornen els Vols

MTB, MTB, MTB.

Deia la Reina ahir mentre jo ja havia publicat ahir, la darrera sortida fins la marxa d'aquest temps, deia la reina, demà sortida? i jo pensava, impossible, doncs això aquest temps si més no ara, sembla haver decidit marxar a un altre lloc, i per tant nosaltres de seguir al migdia aquesta tendència tindrem Vol, i de poder, de coincidir, tindrem neu durant la ruta, omg, omg, omg. 

Va ser fa 48 hores

I la sensació va ser molt bona, i tant, un Drac breu amb els dos Dracs, entre una sensació curiosa per ser una sortida limitada pel temps, sí, però sobrats per la duració que vàrem decidir fer a dalt dels Dracs.

Curiós havíem de ser a una hora concreta a la capital del Vallès Oriental per qüestions que tindran una durada d'anys i per tant les visites a la meva primera casa seran i seran amb el pas del temps, i tant, i tant, i tant, el què us esmentava, una hora concreta, i va anar de minuts, molt pocs, vull dir que haven de fer moltes i diverses tasques abans de marxar cap a Granollers, la capacitat que tenim els humans per ajustar els temps, sempre em deixa aturat.

Una sortida equipats d'hivern, però amb guants Hirzl, una sortida a on anàvem un altre cop equipats idèntics, com sona, com sona.

La temperatura a tocar de les dues per sota dels 10°C crec recordar a la riera de Llavaneres, sense les meves eines, sense menjar, amb aigua sense beure, sense incidències, sense coincidències, amb llums sense funcionar. 

Ara sí, esperant una climatologia un xic més favorable, a on tot i que disposem dels equipaments, esperarem, o això pensem ara.

MTB, MTB, MTB. 

Perseguint els somnis

I tant, i tant, a cada pedalada, a cada gir del cog single speed hi ha la persecució de fer realitat els somnis.

Una aventura la de dissabte que perseguia aconseguir els 150 Km. Per l'estació, la de l'hivern ens motiva aconseguir quilòmetres per sobre dels 150 amb el repte de la manca de ganes de matinar, bé no és exactament així, si no per mirar d'evitar el fred intens, i amb aquesta condició, cuidar-nos del fred, dissabte no va ser una excepció, i la sortida va començar a les deu del matí. 

Podrà semblar que no és una hora que pugui anar lligada a un inici d'aventura de grans distàncies, a mi també m'ho sembla, però la realitat és que a nosaltres aquest inici no ens implica res diferent, vull dir que si perseguim com aquest dissabte 150 Km. sigui quina sigui l'hora d'inici hi anem, és mentre pedalem, passades les primeres cinc o sis hores que ens preguntem quines poSSibilitats tenim per fer els quilòmetres,  a aquest punt no pesa l'objectiu, vull dir no ens importa si anem o no a per l'objectiu, curiós, si no veure si l'arribada a casa serà abans o després de la mitjanit, res més.

El tema mitjanit surt els caps de setmana d'hivern, i surt el dissabte no el diumenge, pel fet que si és dissabte tenim pla d'aventura grossa per diumenge i per tant aquesta, la grossa ha de ser diumenge. Aquest cap de setmana però diumenge era dilluns pel què fa a bike, és a dir dia de descans de bike i per tant la grossa tocava dissabte. 

Les dues bikes, l'equipament dels bikers, que aquests dos aspectes estiguin propers al nostra concepte singular de perfecció són claus per poder rodar, rodar i rodar.

Ara tant la Spot Brand com la Vicious estan a pocs quilòmetres de rebre millores, d'aquestes ja us en parlaré a una propera intervenció. Mentre no les porto a terme però, van totes dues bikes molt i molt bé, mai massa, és cert, sempre persegueixo evitant riscos de perdre funcionalitats, millorar el comportament dels dos Dracs.

Dissabte la Reina entrava a territori 21, cog de 21 dents, i l'objectiu per finalitzar el mes eren assolir els 150-200 quilòmetres a una sola jornada. El canvi de pinyó però no té a veure amb els quilòmetres, sí a un petit salt de preparació que perseguim per aquest 2015. Podria considerar erroneament que aquest canvi de pinyó és una de les millores de les prestacions dels dos Dracs. Pel què fa aquest punt, el cog de cara al proper mes els USA seran els protagonistes. 

Equipats d'hivern, amb tèrmiques de Merino d'Endura de màniga curta fent equip amb les jaquetes Xenon AS, guants Hirzl, amb els Alp-X de canell llarg de Gore a la bossa del darrera de la jaqueta Gore, i que jo vaig utilitzar passades les primeres sis hores, culots Mavic Gennaio i Endura, mitjons SSIT de Verona i Inverse HM tr@il, botes Shimano les 81 i les Lake les 140, protector de cara i coll, gorres Spok, no portàvem ni segon protector de cara i coll ni els gorrets Assos. Un equipament magnífic, lleuger de cintura a cap, i dens de cintura a peus, i per aquest motiu iniciant la ruta teníem la sensació de portar poca tèrmica, després passades les primeres hores sobrava una mica tot per l'aparició definitiva del Sol, després no ens va sobrar ni faltar res, anàvem perfectes per a unes temperatures entre els 14°C i els 7°C amb sensació sempre uns quatre graus per sota d'aquestes. 

El Montseny, el Montseny, el Montseny, OMG, OMG, OMG.

Genialitats, és genial rodar sense limitacions, vull dir, despertar-te sense pensar en res mes que en l'aventura que estàs a punt de viure, inciar-la sense espectatives, senzillament pel to del moment, pel rodar rodó de cada instant previ a l'inici del Vol, genialitats, certament genialitats.

Si una característica marca la jornada sense cap mena de dubte són dos punts determinants.

El primer la llum i la foscor, el mix d'aquest dos elements va ser el protagonista absolut de la jornada, uns instants breus, uns instants màgics, omg, omg, omg. 

El segon la determinació de canvi de ruta, la de decidir deixar de banda els 200 quilòmetres i aconseguir lluny de la mitjanit els 150, molt bona reflexió de la Reina després de la caiguda del Rei, el Sol, i l'arribada prou càlida de la Reina, la Lluna. 

Una primera aturada a Blanes, per menjar quelcom, bàsicament panets de Viena, una segona aturada a SC per dinar una amanida i pa del Caprabo, i també un gelat de xocolata, una tercera i darrera aturada a Vallromanes a on una galleda de llet i cafè amb galetes va marcar l'alimentació en ruta, per dinar la beguga una cola. Durant la ruta uns 750 ml. d'aigua.

Incidències, els ferodes del darrera de la Spotbrand que va requerir d'un canvi, coincidències, cap, eines, sense les meves, manxa, sí, llums Cateye i Powerled a partir de l'hora set.

Ara avui, dimarts des de la matinada, mentre escrivia la crònica de dissabte, el pronòstic per avui és de prudència, pel fred i per la pluja prevista pel migdia, tot i que aquí a SV la pluja ja manava a la què és el meu inici dels Vols de matinada, mana aquests propers dies la prudència, per poder entrar a la propera estació amb molta però molta intensitat, veurem, veurem.

Des del Mirador del Drac, ara a punt per entrar a la roda del dia a dia.

MTB, MTB, MTB. 

8 tocades

8h02' és quan el Sol vindrà avui.

Xavi ahir mentre rodàvem de deu del matí a onze de la nit vas ser a moltes estones protagonista, sí, i a moments molt concrets no paràvem de veure la teva Ventana, el color, el color, el color ens hi feia pensar.

MTB, MTB, MTB.

Prepararé la crònica d'ahir, que serà llarga, llarga, llarga,