Diumenge, i m'he llevat d'hora

MTB, MTB, MTB. 

El meu somriure per la xocolata desfeta i el cafè protagonistes de l'inici de la jornada.

Oh yeaaaaah!

Les llaminadures també, però per la ruta a fer, que encara no he decidit quina serà. 

El mar avui

I un lleuger vent són els  protagonistes d'aquesta matinada. Pel fet que avui el Drac no ha sigut, si més no en la seva totalitat, perquè he decidit evitar-me haver de superar la zona de les obres a peu d'ahir, i per aquest motiu Mataró ha sigut el destí triat.

Una anada molt ràpida, certament, per un pas per la riera de Llavaneres a minuts de tres quarts de sis a 9ºC, de fet sempre o quasi he rodat amb aquesta temperatura, perquè a Mataró indicava la mateixa, anant i tornant, i excepte per tornar a SV des del Colon la resta de la ruta sempre rodant quasi a peu de mar, únicament ha condicionat la sensació de fred, el vent. 

El mar avui estava contrariat, no sé si perquè avui fa bon temps, i ell no en volia, o perquè el lleuger vent no venia per on ell esperava, el fet és que no feia mala mar, però tampoc puc dir que estés tranquil.

El vent avui anant a Mataró no ajudava a pedalar, he de pensar que la sensació de fer més fred que aquests 9ºC ve de rodar amb vent.

Sense incidències, sense coincidències, sense eines, amb manxa, amb els llums Cateye-Powerled sempre en marxa, aquest darrer a mínims, m'he deixat el bidó d'aigua al portal de casa, com sona, com sona, dins d'un ritual nou que estic posant en pràctica d'arrancada dels Vols, i un dels resultats és clar, m'he deixat el bidó, menjar, cap. 

La Vicious un 10, millor dit dos 10, millor dit tres 10 :-)

Tornant de Mataró la millor sensació, de voler ser a dins del Vol, és que ahir baixant una part del Tintorer lllarg no sé perquè però durant uns breus instants vaig pensar,  que no sé si podria seguir repetint Dracs, no ho sé, després al Passeig dels Anglesos tot va tornar al seu lloc, aquesta matinada sempre he tingut aquesta bona sensació, i mai la primera, descansar bé a la nit hi fa molt, clar que yes!

Un cop a la riera de Caldetes, després com ahir anant fins a la darrera platja per mirar d'arribar fins l'Hispània i tornar a mig camí sense poder-ho aconseguir, pel fet d'estar tallat aquest pas per l'aigua de les darreres pluges, i finalment  tornar cap a SV pujant per Milans, i un cop al poble he passat pel un dels llocs on venen pa, que no pel forn de pa, aquest estava tancat, dels tres punts de venda a on ho tinc bé per agafar pa l'únic que tenia obert a dos quarts de vuit tocats del matí, a aquest darrer he agafat una barra de pa, no hi havia res més, i directament cap a casa.

Va que exposo més rituals; arribar a casa, equipat passo un drap humit per les botes lake MX140, també per tot el culot Mavic Echappée, i finalment per la part baixa del darrera de la jaqueta Xenon AS de Gore, tot això sense treure'm aquest equipament, ho faig amb tot posat. En segon terme hauria d'haver netejat exteriorment el bidó d'aigua, però com que aquest avui ha fet festa, no ha calgut. Entrar i posar els peus a la safata de plàstic que tinc específica per les botes, que ja deixo a l'entrada quan m'equipo per iniciar la ruta, treure'm les botes sense mourem de sobre de la safata, i posar-me les sabatilles de casa, casc fora, al seu lloc, guants fora, al seu lloc al costat del casc, i també el segon joc de guants de darrera de la bossa de la Xenon, també al costat del casc, a sobre del casc avui no hi ha descansat la gorra Spok, anava de pet a la rentadora, la manxa i les ulleres Limar photocromàtiques al mateix espai, no el del casc i guants, si no al seu específic, la jaqueta amb el bidó, la primera estesa darrera amb el seu penjador, i el bidó a la nevera molt i molt freda. Guardar la bike al seu lloc, al Mirador del Drac, i aturar el Strava un cop fets tots aquests passos, idear un títol per la sortida Strava, i guardar l'exercici, d'aquí de pet a la dutxa :-)

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed. Quines imatges d'aquesta matinada. 

MTB, MTB, MTB.

Pronòstic fet realitat?

Perquè no plou, fa un xic de vent i els terres del carrer semblen un xic secs fins i tot, per tant el Vol podria ser a minuts, molts perquè encara no he fet el primer cafè :-)

Sona un quart de sis al campanar de SV.

 

Equipat com ahir però avui amb la tèrmica Merino d'Endura de màniga curta, sento el vent com crispa els ametllers. 

MTB, MTB, MTB. 

Pel pronòstic

De pluja al migdia hauria de mirar de fer el Vol ara. 

Veurem, veurem, ahir a la nit la fatiga de la jornada i una pluja important va indicar wue millor descansar si volia Vol a la matinada d'avui, i sembla que va ser una bona pensda. 

MTB, MTB, MTB. 

Entre Dracs, immensitat

Un mig dia sense haver de posar en marxa els llums, ni Cateye que torna a funcionar després del bany de dissabte, ni Powerled, que no ha fallat mai, ni amb calor, ni amb fred, ni amb pluja, mtb, mtb, mtb. 

La sensació de fredor, no ha quedat confirmada pel pas per la riera de Llavaneres a l'una tocades, en cap cas, a 17ºC no hauria de dir fredor, bé aquesta era la sensació.

Sense incidències, sense coincidències, sense menjar, amb aigua, sense beure, sense eines, amb manxa, esperant, sense res més, esperant, i és una espera dolça, oh yeaaaaah!

La Reina està a punt d'entrar a zona refredats, a punt, una nit a les quatre de la matinada desperta, no ajuda molt a sortir avui, ni a gaudir d'allò més a dalt de la bike, al primer tram, al primer tram, sense Sol, però al darrer, avui sense volar dins del Drac, per no cercar desnivell, tot ha rodat dins d'una certa normalitat.

Single Speed, l'ombra així ho diu, sembla, sembla, és que jo perquè ho escric doncs en cap cas m'adono que sigui així en el dia a dia. 

En conjunt avui l'equipament de 10/10, i sí a 17ºC equipats de tardor-hivern. Com ens estem tornant, bé de fet ja fa anys que ens costa el tema del fred, però normalment ens passa rondant els 5ºC no amb15ºC.

Equipats de tardor-hivern, calçat i guants d'estiu, no així el segons guants, aquests de tardor, i que a Mataró els he portat una estona. Després però he tornat als d'estiu, i ja així fins a casa, també és veritat que el Sol ens ha portat fins a casa els darrers quasi vint quilòmetres.

Com tornava a picar el mar al passeig, OMG

Des del Mirador del Drac, avui un dia de transició a casa, pel fet de ser just a límit d'aturar els Vols, per la prudència d'ara fa uns dies per mirar que jo no hi entrés, i ara per la prudència de mirar que no hi entri la Reina, tot i que no sé si hi serem a temps, he de pensar que sí, oi que sí? :-)

Fa una estona, no feia tant que havíem arribat d'anar en bike, dinàvem a tocar de les quatre, justets per tornar al rigor de la jornada, la visió era aquesta des del Mirador del Drac, i he de dir que amb dies així m'adono una vagada darrera d'una altra que els Vols són pels genets, pels seus dos Dracs, motor de la Nau, motor indiscutible de la Nau. No us dic de fer un cafè, o sí, o sí. 

MTB, MTB, MTB.

De la jaqueta, tornant al bany de dissabte, el tema coll d'aquesta ja hi he posat remei, a la bossa inexistent del darrera de la Fusion AS de Gore, també, ja tinc bossa del darrera, o sigui l'aigua ja no entrarà pel coll de la jaqueta, i portaré manxa, el cap tampoc se'm mullarà, també he fet un salt i passo d'AS a GT, i en darrer terme ara falta determinar què cal decidir pel tema turmells de les botes, i pel tema pirates en la posició més alta del pedal perquè l'aigua no llisqui per sota del pantaló curt Madison Waterproof fins al cul, en condicions de no fer fred, perquè per fred ja tinc el culot d'hivern Pearl izumi impermeable llarg, que el què no solucionen és el tema turmell-botes, però sí la caiguda de l'aigua cap al cul.

Va sí, fem un cafè?

Sense foscor

Pel fet de fer tres dels quatre punts necessaris per sortir a fer el Vol abans del trenc d'alba. 

El primer mirar de sopar lleuger, un sopar de fàcil digestió, el segon anar a dormir d'hora, tercer posar el despertador de Dracs, quart quan aquest sona que la primera pensada sigui obrir els ulls i res més, no com avui i ahir que els obro i aturo el so del despertador. Després de fer-ho la sensació és molt bona per les hores de descans que venen, les mateixes que dura fer el Drac.

Fer-ho, no fer el Vol de matinada comporta un dubte, si hi haurà Vol, també descansar, també comporta descansar, aquest darrer punt per a mi és més important que rodar, sí, sí, jo sense descansar ja puc haver rodat durant mesos que a l'hora de posar a sobre de la taula tot aquest temps invertit la meva resposta és nul.la, com sona, com sona. I no vull dir descansar al darrer dia a hores del la cita de MTB, si no descansar a aquests mesos abans d'aquesta. Això no implica que sempre descansi bé, no, a les prèvies a unes Guilleries alguna vegada dormia dues hores, altres vuit, no sempre pots decidir descansar, i aconseguir descansar, però si el propòsit hi és, amb el temps i molta, molta voluntat, disposant d'aquest temps podem arribar a portar les coses a bon port, podem, podem, però com tot és menys important el fi, siguent l'objectiu, i tant, però per a mi un cop definit aquest és més enriquidor com es fa l'anada cap aquest, per a mi, per a mi, per aquest motiu a casa tot és tan lent, he de pensar, he de pensar. Normal, per a mi el fet d'arribar és una qüestió de segons, de minuts, en canvi marcar la ruta, i decidir anar-hi mai és una qüestió de segons, ni de minuts, ni d'hores, no faig res a hores, sí a mesos de ser una urgència, i sempre tot va a anys vista. És que a dies i setmanes, en dic el dia a dia, en dic immediat, mot que no m'indica ni el segon, ni l'hora, mtb, mtb, mtb. 

Els genets i els Dracs origen d'aquesta història, que serà de poder ser, una història immensa de poder gaudir de la càlida responsabilitat de ser al pont de la Nau, a on en ser-hi, un cop la Nau Insígnia ens porti, em costarà cercar els mots per compartir-ho al Blog, em costarà sí, però la voluntat hi és, pel fet de ser-ne aquest espai, els seus continguts, i per tant genets i Dracs, els motors de la construcció de les corones de granit energia impulsora de la Nau. Escric i mentre ho faig tinc una esgarrifança, en veure la imatge en ser a dalt del meu Drac i poder gaudir de la visió a distància de la Nau, omg, omg, omg. 

Les Falgueres Màgiques amb la seva poció màgica de l'oblit, ara ja sé perquè a SV hi ha una invasió de Falgueres Màgiques portades pels sospirs d'Olzinelles, és per aconseguir que genets, Fades, cavallers, Destructors de Murs, cap recordi perquè, i per aquest motiu amb la vinguda dels genets a SV les Falgueres Màgiques hi són de forma massiva, ara ja sé del perquè del fer de Fades i cavallers, passives, passius, dins de les corones de granit, separats per elles, guardats, protegits pels Destructors de Murs, no són carcellers, són protectors, protegeixen els elements constructors de la Nau Insígnia. Elles, les Fades, saben per les llegendes, de l'existència dels cavallers, ells, els cavallers, saben de l'existència de les Fades, per les llegendes, aquestes, les llegendes són les que la poció de les Falgures Màgiques minva, deixant en sospir el què Fades i cavallers tenien com a somni comú, coincidir.

Des del Mirador del Drac esperant el migdia, ara entra el Sol per les finestres del Mirador, i aquest és un dels millors indicadors, OMG. 

El pronòstic de ser, no pot ser millor, Sol, una temperatura prudent, ara faltarà que les ganes de Vol hi siguin, hi siguin. 

MTB, MTB, MTB. 

Fem un cafè?