Senzillament, joies

No bikes únicament, OMG.

MTB, MTB, MTB.

A tram de descans, sí, però entre Dracs descansant també, OMG.

Quinze dies, carta als Reis

Dues setmanes, mig mes. No sé quina seria l'expressió que defineix més animosament el termini del possible retorn dels Vols. 

Ara però em costa veure la foto a dalt del meu Drac, de fet ara la definició planera seria impossible veure'm a dalt d'ell, no per falta de ganes, sí per unes ganes aclaparades pel recorregut dia a dia d'aquestes darreres setmanes, vull dir per aquesta visió segur que no del tot objectiva, que tornar a estar a punt pels Vols no serà dins d'un termini breu. 

De fet ara escoltar dues setmanes més com a termini prudent per refer les matinades de MTB, quasi que em sembla un temps breu, com sona. De mentre ahir la visita mèdica prescriu que cal deixar passar dies, més dies, per assolir aquesta recuperació definitiva. És important curar bé una broquitis aguda, perquè una recaiguda pel què fa referència a refredats sempre és més difícil de superar, i com ja vaig esmentar els refredats d'estiu ara ho puc confirmar tenen, segur que per la meva visió erronea de bon temps-no refredats que fa que no estigui en guardia més quan aquest virus fa acte de presència, un punt més alt, i per tant també la recuperació pot ser més lenta, com en el meu cas, de fet lenta no seria el terme, pel fet que he fet un salt, gens interessant per cert, de refredat a bronquitis, i pel què entenc aquesta darrera va un pas més lluny que el primer, però que com a bronquitis té el seu propi procés, quinze dies per superar-la, és a dir dues setmanes, i un temps indefinit perquè desapareguin tots els símptomes de la seva presència, és a on sóc.

De mentre, pel fet de no estar dins de la roda de les sortides de cada dia, disposo de més temps per a  fer d'altres propostes, totes relacionades, agafades de la mà de la condició imperativa, no tensió, no nervis per evitar que quan en alguns moments coincideixen amb d'altres factors propis d'aquest procés bronquial donen una sensació força desagradable, per sort no tinc aquest marc de tensió i nervis proper, de fet ràrament el tinc, penso així per la seva inexistència en el meu dia a dia, i per tant aquest temps lliure l'estic aprofitant per fer caminar encara més tot el projecte de la Nau Insígnia.

Sí bé des de la distància, una Nau Insígnia pot ser poc definitòria per si mateixa, però coincidirem que d'entrada els Dracs, les Fades de la foscor, els Destructors de murs, els cavallers de la llum, els  genets, el Destructor Independent, la Fada Reina, la Reina, podríem dir el mateix, doncs això :-)

Des del Mirador del Drac, la meva carta als Reis és en primer terme que no quedi ni un racó de sensacions pròpies d'aquest procés viral, i en segon terme tot seguit poder inciar els Vols de Drac de cara al 10 de setembre, concretem, la setmana del 10, no és important quin dia, i de poder ser, ja que hi som, poder des del 17 aconseguir els desitjats dobles Dracs per jornada, una mica per recuperar-me de la inversió imperativa de temps d'aquest tram d'ara a on de ser aquestes dates que proposo hauré estat unes sis setmanes sense tastar la bike. No diré prou temps, en cap cas, prou serà el temps necessari per deixar enrere el procés d'ara, vull dir no importa quan sí que quedi enrere.  

http://velospace.org/node/1715

Seria un bon moment per a compartir un bon cafè, fem un cafè? bé millor esperem per fer-lo a després de dinar, perquè a totes totes que ara és hora de dinar, mtb, mtb, mtb. 

Mirant d'obrir la porta

Dels Vols, com sona, com sona.

Quant ciclistes escalant direcció a Santa Mònica, i jo tot aquest mes d'agost sense poder fer-ho. 

Quines dentetes que em fan, els miro hi penso com m'agradaria ser-hi, ara no però, de mafinada, a trenc d'alba. 

Tot tindrà la seva oportunitat, i tant que sí, i tant, i els Vols també, mtb, mtb, mtb.

Molts dies

Mai massa o sí, o sí.

MTB, MTB, MTB.

Quina tempesta que tenim a sobre dels nostres caps, OMG. 

Retorn a la normalitat

Sense pauses, sense presses.

Ara ja som propers al mes, pel què fa referència a la duració d'aquest refredat, OMG. El Drac ja no recorda com era la trobada entre Dracs, la forma dóna lloc a la resposta, Vols de Dracs al Drac.

Quina sensació per la intermitent insuficiència respiratòria, de poder perdre la possibilitat de gaudir dels Vols, per sort els dies passen, i com avui, no com ahir, aquesta no fa acte de presència, i el pensar de no poder ser queda al racó amagat dels mals pensaments, per sort, per sort.

Cada mig dia des d'aquesta setmana fem un paseig per la riera d'Arenys de Munt fet que m'anima i molt, més encara. I jo que creia equivocadament un cop superada la primavera, i abans d'aquesta,l'hivern, que el risc de refredat havia passat, quin error, quin error, ara però pel fer de sortir de casa, per com ha caminat la jornada avui miro enrere i tot té un to diferent, un cop deixo de fer-ho mirant el dia d'avui, que bé, que bé, que bé. A partir  d'ara tinc por dels refredats d'estiu, fins avui puc dir que aquest amb diferència molt pitjor que els refredats clàssics d'hivern, ara entenc què vol dir la mare quan diu, alerta amb els refredats d'estiu. 

D'aquí a uns minuts amb la nit vindrà el temps del descans, a veure, a veure, no vull repetir, en cap cas, en cap cas.

Quines ganes de sortir a pedalar, omg, omg, omg. Quines ganes de sortir a fer un Drac, de ser al Pas dels Destructors de Murs, i tant, i tant. 

He de seguir descansant de bike, i aprofitar per decidir els temes que queden pendents de recanvis i equipaments, ahir va arribar el segon culot d'hivern per la Betty, sensacional. Avui mateix sortia a rodar amb els nous guants d'estiu, i aquest cop sí que tenim clar que han anat bé, vull dir que l'equipament nou d'estiu a l'estiu permet fer el test ja, no així els culots d'hivern, que per cert, han vingut primer dels dos que jo necessitava, cinc culots d'hivern per a mi, i qui té culots nous és la Reina, perquè ella dos de dos, jo 0 de 5. Serà que no havia de ser, oh yeaaaaah!

Des del Mirador de, Drac esperant, i qui espera desespera :-)

MTB, MTB, MTB.

Tornant

Lentament, molt lentament.

A la tarda després d'un bon dinar, us en faig cinc cèntims, mtb, mtb, mtb.

Mentre ho fem podem compartir un bon cafè. 

Tot costa

I tant que sí, i tant que sí.

Però també va haver-hi premi Finale, pasta i salsa italiania.

OMG, OMG, OMG.