Repetir-la un privilegi pels meus ulls.
Publicada al Blog ara fa uns mesos, segurament anys, per a mi va ser una visió literalmet sensacional, germà del moment que vaig viure en veure la meva Vicious en viu per primera vegada dècimes de segons abans de passar a ser la meva bike, OMG.
Descansant des del Mirador del Drac, sense pauses, decidint des del repòs absolut sobre una filera llarga de temes, aspectes, detalls pels que hi tinc molt, i molt d'interès, tots ells responsables primaris per a poder fer navegable la Nau Insígnia sense haver de compartir la ruta amb els contratemps fruit de la improvització, prous que en venen de sols de contratemps anant organitzats, com per anar a cercar-los imprudentment. Cada un dels punts de la llista tenen una característica, no depenen de tercers, la decisió, després sí, un cop decidit cada punt, sí, com la comanda del culot Mavic Equipe que per tercera o quarta vegada m'han tornat a fer l'abonament per un error en la talla, però no té repercusió fora de la de seguir perseguint un nou culot d'hivern.
La Nau Insígnia portarà a dins del seu casc tot el què valorem, aleshores no hi ha lloc, si no és per un joc sense conseqüències, quan aquestes en poden comportar de greus, lluny del mot propers de nosaltres, sempre.
OMG, OMG, OMG.
Si és més emocionant hauré de cercar més mots per definir-ho perquè no vull esclatar d'emoció, o sí, o sí.