MTB, MTB, MTB.
No hi aniré, però és una proposta més dins de les que avui per avui hi ha a sobre de la taula.
Avui m'he pogut posicionar puntualment a sobre del B-17, el Brooks, i la sensació molt prometedora, crec poder afirmar que no vaig errat amb la decisió de decantar-me pel sender Brooks, i concretament pel Team Pro.
Dies de descans de MTB, en definitiva dies de MTB, perquè el descans també és dins dels dies de més intensitat del MTB.
Intensitat diferent, a on penso, hauria de sortir, per seguidament pensar, cal descansar, cal descansar.
Avui dia BO, a la tarda, i el mateix que jo, no dia a sobre de la bike, si no de presència a BO, que ja està més que bé.
Ells han pedalat al mig dia, i ara abans de marxar de Salt, que marxéssim de Salt, ja estaven preparant-se per la nocturna.
Moltes converses, moltes novetats, converses de bikes, de curses, de sortides, d'equipaments per a nosaltres, per les bikes.
Moltes estones d'escoltar i escoltar de les properes aventures d'altres bikers, Transpirenaica, Camí de Santiago, Pedals d'estiu de BO, 24+1 de Banyoles, i així una darrera d'una segona i una tercera.
Ara a descansar, a pensar, a mirar de decidir, de mirar de defininir quin és el proper gran sender, perquè sóc proper a una cruïlla, ho sé, i no és de les de mirar i decidir, faig cinc minut i si no m'agrada reculo, si no de les de si l'agafo, és, i mai més ben dit, i més si parlem de seients, en definitiva d'on estaré assentat els propers anys.
És que parlo d'on seure a partir d'ara, oi que sí?
