El punt a on som és d'opinió, la profunditat d'aquestes dependrà de la sensibilitat del tipus de sonda, mtb, mtb, mtb.
Recordo que fa uns mesos, molts, ni sé si masses, o no sé si pocs, perquè el món dóna, no moltes voltes, no, si no moltíssimes, i esmentes moltes vegades jo cap aquí no hi vull anar i passats els dies ets exactament ben content a on creies que no volies ser.
(Arxiu)
Però jo segueixo pensant que el que m'agrada és saber que sóc a un lloc perquè fa molt de temps que persegueixo anar en aquella direcció, tant que molts cops oblido que tinc una fita, la d'arribar, i això em passa perquè decideixo anar cap a ella, cap aquest lloc, si m'agrada molt i molt el recorregut, únicament si anar-hi m'agrada és el fet que fa que decideixi posar-me en marxa, planer, senzill.
(Arxiu)
També ho és, vull dir planer i senzill, que el lloc de destí ha de ser de somni, és a dir, el recorregut per anar-hi ha de ser el què m'agrada, i el destí ha de fer justícia a aquest recorregut.
Entenc que segurament moltes de les vegades, o poques no ho sé, les persones no entenguin la meva posició, no perquè no l'expliqui, no, sempre l'explico dins de les meves limitades dots de comunicació, però segurament aquesta transparència genera confusió. També és tan mateix molt cert que un missatge tan clar enlluerna i pot confondre, tant que molts cops fins i tot incomode, no sé si molt, no sé si poc, però sí que sé que a un món tan evolucionat generalment les intencions dels interlocutors darrerament mai són les que veus en primer terme, i no és sempre un acte meditat, no, és el dia a dia que porta per aquest sender, i normalment les del darrera, vull dir les intencions reals tenen com a objectiu una despesa important sempre a costa de confondre la transparència de l'interlocutor amb una més que dubtosa "boberia", que és un error "garrafal", un error que costa molt car directe o indirectament a tots els interlocutors, a tots, però que té un punt fort a favor, en treus molta experiència, i això et permet seguir amb una exposició clara i directa en primer terme de cap a on vas, i en segon terme com hi vas.
(Arxiu)
El perquè d'aquesta exposició és clar, avui, ara estic fent un "vs" de dues bikes que no serà fàcil de repetir, no per les dues bikes concretes, sí perquè són dues bikes úniques, no hi ha al món dues bikes com aquestes, similars, segur que sí, millors, i tant que sí, però com aquestes dues, no.
(Arxiu)
Pel fet de que la bike d'en Colorado és un Custom Design, una bike feta seguint les especificacions d'en Colorado, certament que no totes, Moots no va seguir al peu de la lletra les especificacions detallades per en Colorado, però fora d'un petit però molt important detall, la resta és exactament el que ell va demanar. Per aquest motiu, per no ser la bike que ell va demanar i ser una bike Custom Design, Moots li va proposar de fer-li una segona bike, aquest cop sí, seguin al detall les seves especificacions. I la Vicious que va ser construïda com a Queen-bike per a crec recordar l'Interbike el 2008 de les Vegas i que per aquest motiu no hi ha dues unitats "repes" com aquesta.
Mentre això no passa, el comparatiu serà amb aquesta, i així deixem oberta la porta a poder fer un segon "vs", amb la nova Moots MootoX Single Speed Custom Design II i la que sigui en el seu moment la meva bike, que no sé quina serà.
Dues característiques importants d'una bike, una a vegades contradictòria vers l'altra, d'altres complementàries.
La primera característica, que quan rodis per primera vegada amb una bike la sensació sigui com si sempre hagués estat la teva bike.
La segona que si això no és, sigui perquè no únicament és com si haguessis anat sempre amb ella si no que encara et deixi més sorprès pel fet de què és diferent pel fet que va molt millor del què fins ara era per a un mateix el concepte o sensació millor dit del què et va bé, i dins d'aquesta segona característica que si no és en cap cas una primera sensació de ser la de sempre, si és diferent aquesta primera sensació, que el resultat després de rodar-hi als primers minuts sigui què és millor bike que la que portes com a teva bike.
La Moots MootoX Single Speed Custom Design, pertany a aquest segon grup, i dins d'aquest segon grup és de les que no són com la teva, i que van encara millor, no sé dir si molt millor, sí millor.
La primera sensació quan baixo la MootoX de la VW, és de lleugeresa, és una bike que tot i anar amb la Fox Terralogic Kashima del 2011 no amb forquilla rígida com la meva Vicious, és més lleugera que la meva Vicious, i penses, "però si segur que pesa com la meva", únicament amb el detall d'aquest component ja pesa més de 700 g. però la realitat és que la sensació primera és, "és molt més lleugera que la meva Vicious".
Aquest ja és un primer cop important i deixa clar que tindré noves sensacions amb aquesta bike.
El segon i que ja vaig poder experimentar a l'aventura del Puigmal, és que escalant la sensació és que a la meva Vicious li costa molt però que molt més avançar, aquesta percepció ja em va deixar aturat al seu dia, sensació que també vaig tenir, ells també, tots dos en agafar la meva Vicious, amb la Yeti ARC de la Betty, una nota aquesta dura inicialment d'acceptar, i que ara amb la MootoX es torna a manifestar clarament.
Aquesta característica de bike més lenta escalant a Salt rodant amb la Niner d'en Narcís de BO amb la Fox RLC Kashima, també hi era, i la conclusió rodant ell amb la meva Vicious va ser que no és que avançant fos més lenta, si no que el tren davanter era més lent a l'hora de fer els petits girs propis de la inercia d'escalada, pel fet de la caiguda de la bike del tren frontal, i que aquesta lentitud inicial és la que et dóna aquesta sensació de que em costa més d'avançar.
El fet de portar com si d'un amortidor de direcció es tractés et transmet una sensació escalant assentat de bike més lenta. Una deducció d'en Narcís de BO mentre rodàvem els dos per darrera de la catedral de Girona.
La MootoX, mentre regulava correctament l'alçada de la tija ja em va transmetre que era una bike diferent de la meva Vicious, no molt diferent sí específicament contruïda per ser com és, al detall, i per tant en cap cas com la meva The Motivator.
Aquesta sensació de bike més ràpida que la The Motivator escalant, als primers metres de pujada és clara, definitiva, quan escales assentat aquesta sensació de bike més ràpida és molt real, per sorprenentment passats els primers quilòmetres adonar-te que a les pendents més accentuades a on posar-te dret és imprescindible aquesta sensació desapareix, passant a ser "the same" que a la Vicious, curiós, però és una sensació molt real. Encara ara no ho entenc.
La diferència més marcada d'aquesta MootoX vers la The Motivator és la forquilla, sí, però no pas escalant, la Terralogic fa la seva funció i dret escalant si no mires la roda en cap cas diria que porto una suspensió, funciona com una rígida 100%. El fet que el funcionament d'aquest conjunt sigui idèntic al de la meva The Motivator rígida et fa pensar puntualment en adquirir una forquilla amb aquest funcionament, però quedes pendent de com anirà baixant. Tindrà una bona transició? vull dir aquest comportament de forquilla rígida canviarà radicalment i baixant serà un funcionament clàssic de mantega de les Fox.
Si bé finalment escalant la Vicious recupera la posició i es posiciona al costat de la Moots, pel què fa a capacitat escaladora a les pendents més accentuades, no a les que hi rodes assentat, a on la Moots assoleix comparativament amb la Vicious, com si estessim a un "falso llano", em costa d'acceptar-ho, però és així.
(Arxiu)
Un altre factor que he de millorar a la Vicious és que la posició assentat amb la Moots és exacte, vull dir que mans i cul són on han de ser, "isquios" ben col.locats al seient, palmells ben col.locats al manillar, les mides són les que han de ser a la MootoX, i no ho són per molt poc a la The Motivator, per molt poc és veritat, però un cop agafes la Moots t'adones que cal millorar aquest aspecte a la Vicious, i és un punt molt important perquè aquesta petita incomoditat t'acaba passant factura passats els quilòmetres.
Si bé això és així, a l'hora de baixar la MootoX mostra un altre cop un comportament molt diferenciat vers la Vicious.
Baixant hi ha tres punts que són claus.
El primer, la Moots amb una geometria específica Custom Design per a poder fer equip amb la Fox Terralogic Kashima 2011, baixant abans d'entrar a les zones de més pendent et transmet una seguretat que la Vicious no em dóna, amb la Moots de manera consistent penses "anem-hi", amb al Vicious penses, "ho vaig a intentar", és una matisació, millor dit una petita matisació, però al punt on som de detall de les diferències entre aquestes dues joies del MTB en Single Speed més radical, marquen i molt "who is who" a aquest escenari tan i tan petit.
El segon, la transició a cinc punts allunyat del regulador de tancament de la vàlvula d'accionament de la Terralogic per a 68 Kilograms/150 lliures, és inapreciable, passa d'estar inactiva a activa i no notes res de res. Fet que fa que en cap moment hi ha la temuda transició i que a les Terralogic del 2005 crec recordar, al test de la Turner Flux 2010 a les primeres dècimes de segon baixant notaves un primer i sec cop als canells, ara no, no notes res de res. En contrapartida, i sembla que és des del canvi de retens de la forquilla d'en Colorado, cal que en Narcís de BO hi posi mà, el recorregut total de la forquilla tot i ser molt dolça sempre de funcionament, no supera per massa els 6 cm/2,3" tocats de recorregut, curiós. Però en el meu cas venint de la forquilla de cromo Vicious ja és tot un què, però no et permet comparar objectivament, en tot cas amb 100 mm./4", encara aniria més bé, el que no sé, és si aleshores la transició seria aquesta, escalaria tan bé?
Aquesta Fox Terralogic Kashima 2011 és la millor forquilla que he testat per a Single Speed.
(Arxiu)
El tercer, estic acostumat a baixar amb rígida, fa dos anys que no rodo amb suspensió, crec que han estat unes deu vegades com a molt les que anecdòticament he agafat una bike amb suspensió, i per aquesta condició els trams de baixada, el lloc per on passar no és el mateix que decidiria si vas amb suspensió, vull dir que el funcionament baixant d'aquesta MootoX encara és significativament més bo que el que jo exposo, i aquest punt cal tenir-lo present.
(Arxiu)
La sensació global de ser millor bike la Moots MootoX Single Speed Custom Design que la Vicious The Motivator Single Speed, són molts petits detalls que la fan infinitament diferent, potser la paraula no és "millor", si no que la deixes a la VW i penses, "bona bike", mentre hi rodes és inevitable no deixar de comparar, i el pensament és, "renoi, renoi, renoi que bé que va aquesta MootoX".
(Arxiu)
Dos punts que a destacar per sobre de tots els altres, el primer, aquesta sensació pedalant assentat a les pujades menys costerudes a on tens la percepció de ser a un "falso llano", i el segon, aquest comportament baixant a l'instant previ a afrontar les pendents més accentuades.
Dies de mtb, mtb, mtb.
El què esmentava fa poc a un Singlespeeder a la pregunta, MootoX SS vs The Motivator SS? la paraula que ho defineix, "diferents".
Colorado felicitats, lagranevasio felicitats. té en Colorado la millor bike, i tu legranevasio tens un bon amic amb una molt bona bike, avui per avui, la millor bike.
Per quan el proper "vs"?
(Arxiu)
El test perfecte hauria de ser amb les dues 100% rígides, i evidentment "estamos en ello".
La forquilla Vicious Cycles avui és meva, per un fet circumstancial, sí, però tècnicament és meva, així que rodes noves i test 100% entre rígides, "frame cromo-fork cromo vs frame titani-fork cromo".
Colorado no ho pensis, no desmuntaré la forquilla Black Sheep de titani per fer un "Cr vs Ti".
Coming Soon.
MTB, MTB, MTB.
