Mirant de mantenir-me a dalt del Drac mentre el tendó supraespinós fa la seva, que no sé quina és :-)
Ho dic perquè a dalt de la bike tinc puntualment una lleugera molèstia, a la nit dormint es desperta si dormo de cantó a sobre d'ell, però després em reposiciono dormint panxa enlaire i em recupero ràpidament fet que em permet dormir com un tronc, però com un tronc.
També m'ajuda que estem fent una breu dieta depuradora aquesta setmana i curiosament des que la vàrem començar dormo les meves set, vuit hores reglamentàries, fet que fa que obro els ulls com ara, i la sensació és molt bona. Perquè darrerament em costava molt aclucar els ulls al vespre, jo ho atribuia al dia a dia de la jornada laboral, ara però m'adono que aquesta segueix el seu ritme, i jo ara dormo com un tronquet.
El canvi visible crec que ha estat aquest canvi breu de l'alimentació, bé miraré de veure com millorar l'alimentació, perqué poder dormir bé tot i aquest important inconvenient del tendó supraespinós, dormir les hores, i dormir-les bé és un premi, però un premi dels grans.
Ara esperant els Vols a trenc d'alba, i poder anar a cercar els Destructors de Murs, amb les Fades de la foscor, a on encara ara a principi de la primavera tinc ganes de poder compartir amb Fades i Destructors tota la durada del Vol sempre dins de la nit, sense veure l'arribada dels bons cavallers de la llum.
Crec que ja fa uns anys del descobriment dels Vols a trenc d'alba, si parlem de bike, perquè de carrera a peu al segle XX ja la voltava amb l'Home del Montseny a peu d'aquest darrer, a aquella època, renoi he escrit època, no volien ni Destructors ni Fades venir com ara sí a abraçar-me amb la seva constant presència, el Baix Montseny n'està farcit, segur, però jo les vaig descobrir, els vaig veure per primera vegada únicament al Maresme.
MTB, MTB, MTB.
