Cafè, coca, i pedals Shimano petats pel coixinet de la punta, què bé, i en venen dos cap a casa, sensacional.
Un inici de color de tardor, el millor color avui.
Si quelcom puc dir d'aquesta sortida és que avui ha sigut una magnífica sortida, i un punt nou de partida que no m'havia plantejat mai quan pensava en Girona, com és que no sabia que conec correctament valls i zones del lloc, i per mostra la sortida d'avui al mig dia amb diferència la més llarga que he fet mai, i sempre sabent perfectament a on era, això què vol dir? que s'ha obert una nova porta, mitja porta, curiosa, nova per a mi, sensacional.
Però cal gaudir dels instants, i aquest d'avui pel fet de ser nou, i pel fet d'haver anat tan bé, he de tenir-lo present, el què deia dilluns, Salt és lluny de casa, i no pel fet d'anar-hi en bike, si no perquè no és al costat de casa, mtb, mtb, mtb.
Un lloc únic, un pas sensacional.
Un arc entre molts, i més a casa, acer, l'acer va lligat a casa.
Fulles les del terra que volen amb el vent, fulles les de la Vicious que volen entre Dracs.
Un dia que marca, indica un nou sender, un nou tipus de corriol, com els escuts del darrera.
MTB, MTB, MTB.
Coincidències, cap, incidències, cap, eines, totes, sense càmera de recanvi, aigua, un quart de litre, menjar cap.
Equipat de tardor, sense Lite, me l'he deixat a casa.
Ara ja fins demà que tindré sortida germans Font.
Que bé que va la Vicious, que bé que va la Vicious.
Dies de MTB.
