Sortides curtes de vuit a dos quarts de dotze, inusuals, però condicionat, són perfectes per mantenir la forma.
El temps de primavera, la companyia de privilegi, un home del Montseny, no passa cada dia, tot i que en el meu cas, sempre em tinc a mi, però no és el mateix.
La Superlight, després del Roc d'Azur, va com ha d'anar una bike, impecable. No té ni un sol detall negatiu que pugui remarcar, el pneumàtic posterior podria estar mort, la càrrega de líquid NoTubes és recent i segueix perdent aire, poc és cert, però és un fet que cal afegir-hi aire dia sí, dia també.
La setmana que ve, com a molt la propera, tindré les rodes tant esperades, DT 240 S Disc/DT Aerolite/NoTubes ZTR RACE, estarà bé, la Betty podrà rodar amb el que penso que per a ella serà la millor combinació pes-prestació i si no sempre tenim les Shimano XTR, que a data d'avui tenen una puntuació a casa màxima, de 10/10.
Tagama22, no havia llegit el teu comentari sobre les fotos de les Look 986 al Roc, ara esperant informació d'una possible oferta de la botiga de confiança. De fet és una gestió que vaig iniciar el dia abans de marxar al Roc.
Les cròniques dels genets de Drac a la tardor són germanes de les de la primavera, dues estacions, antagòniques però també germanes, són totes dues, inici i fi d'estacions contundents, hivern i estiu, dues estacions extremes. Per a mi les sensacions de primavera i tardor, les possibilitats, les percepcions, són inconfundibles, per a mi dues estacions que fan que cada jornada sigui irrepetible, i que la darrera sigui sempre la millor, i que per millorar la darrera, sortint un altre cop, ja torno a gaudir de la millor sortida.
Com la pujada per Garolera, ja no són infinites les properes primaveres, tampoc les tardors, quan miro a l'horitzó. Però, és tant el que visc a aquestes estacions, que no tinc nostalgia del que no podré gaudir, si no alegria de poder gaudir d'una sola tardor, aquesta, la d'un present que com cada any, el meu Drac em porta a volar i volar, cada dia, cada jornada, més i més lluny.
Què podria dir, què podria esmentar, que no tingues olor a tardor, color a tardor, crec que res, soc home de Montseny, color, humitat, foscor, llum, claror, són mots plens de significat. Grans aventures, grans reptes, i tots i cada un d'ells han estat, també aquest any, dins de la tardor.
La tardor donarà pas a l'hivern, i aquest darrer a la primavera, com no puc estar emocionat, no se i crec que no se si vull, transmetre el que és, el que serà, si que puc afirmar que 2009 eclipsarà al 2008, i per tant gaudiré de la millor tardor, del millor hivern, de la millor primavera.
I amb aquest esperit passo els dies, hora darrera hora, dia darrera dia.
Els Dracs a punt, i jo gaudint de la millor temporada que he fet mai amb ells, però demà puc tornar a sortir i serà la millor sortida de totes, som a la tardor i per millorar la darrera sortida sortint un altre cop, ja torno a gaudir de la millor sortida...
