Portem dues setmanes, les darreres, veient un proper vol, que d'entrada et costa d'acceptar.
Avui però hem obert la porta a un vol, el millor, i així hem de pensar, cal pensar així i actuar en conseqüència.
Dies de molt de silenci al Blog, justificat, certament.
Avui som dia 31, sí, demà dia 1 del 1 del 2012.
Avui, no vull que el dia s'acabi, si pogués firmar envelliria amb aquest dia, perquè no m'agrada que la roda rodi així.
Però tot i que demà haurà passat un dia, i serà el dia després, per a mi el 31 del 12 del 2011, mai serà un cap d'any més.
La pedra de Sant Grau amb data escrita al seu llom així ho certificarà.
Avui una fatiga en forma piconadora, serà, és un fet que implica, imposa que a les darreres així com a les properes hores el temps s'ha aturat per a mi, i que si fins ara ja era lent aquest pas, jo, ara encara ho seré més, molt més lent.
Un 2011 que deixa en relleu, com els mapes que tant agraden a en Colorado, cada moment, cada instant, avui un pic molt alt s'ha alçat, i aquest tindrà sempre un nom, i tant que sí.
No he deixat enrere Les Guilleries amb la Vicious Single Speed, tampoc la SSWC 2011, ni el Roc d'Azur 2011, ni la Tramunbike, en cap cas.
El 2012 té unes dates definides, cursa al Vell Continent de molt de nivell de caràcter Continental, una segona cursa al Vell Continent amb categoria de WC, en tercer lloc La Tramunbike, i en darrera posició, per data, per res més, tres curses de nivell internacional al Roc d'Azur, ara per ara aquest és el proper tram, no recordo ahir qui em deia "i Moab, 24 Hours of Moab?", bé no ho sé, si ha de ser serà, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.
Moltes gràcies apreciats bikers, Xavier, germà, Josep, soci i amic, Miki, "diguin ho què diguin", Colorado, una unió com poques, Oriol, quina elegància, si d'alguna manera es pot definir el meu pensament, és amb un "moltes i moltes gràcies".
2011 avui, 2012 d'aquí a 57 minuts.
MTB, MTB, MTB.
