108 )

Sense mots, amb grip, grip i més grip, en aquesta sortida a tots dos trens no únicament al davanter, i diria que sense un tren davanter tan comunicatiu com el de la darrera sortida però que queda compensat per l'arribada del grip del tren posterior, no tinc les paraules  adequades per  detallar amb fidelitat l'experiència, i no calen doncs a cada tram més prosper també més silenciós, a l’hora que a cada dia que passa també una mica més solitari a totes, totes, oi?

L’experiència de les darreres tres dècades indica aquesta trajectòria, menys noms més pau, selectius sense ser l’objectiu, menys mots sense perseguir el silenci, en tot cas en cinc jornades dos Vols, avui no, un Gran Vol amb el Gran Drac més esportiu, i el darrrer Gran Vol de dues rodes a on únicament he rodat en mode 3 menys de deu minuts, no ha calgut més, un Gran Vol d’una hora tocada, no sé si molt tocada o poc el fet és que l’experiència ha sigut tan satisfactòria que el temps ha quedat relativitzat.

Cada cert temps poden produir-se experiències com aquesta, un mix de plural i singular, hi he de dir que la meva fita d’una anada sense tornada immediata o sí, al Principat podria ser una pensada molt xula, no una de bona necessàriament sí positiva mentre li torno a donar voltes perquè ara mentre ho penso la sensació és molt bona, després oblidaré aquest punt, i en vindran altres de punts segurament encara més interessants, d’aquí les meves paraules referides a prosperitat. 

El refredat sembla que va a la baixa finalment, a veure, a veure, ho sé perquè la meva activitat està caminant de forma exponencial fet que em fa pensar que l’evolució progressa adequadament.

He de valorar si donar o no un nou destí a les dues Super Armadures que esmentava, m'agradaria que el pilot de l'Ala Dorada tingués un suit clàssic negre, i jo ja tindré una altra oportunitat de veure si les molèsties de cadera van o venen doncs si em preguntessin avui diria que són els nervis propis de la inexperiència de pilotar, tensions que se'm concentren a aquest punt per la morfologia, per la posició de les cames, de l'angle d'aquestes accentuat per la rigidesa dels equips en aquesta zona de la cadera, i més encara si són equipaments de dues peces que no pas si és un suit que també pel material afegit de les unions entre el pantaló i la caçadora, segurament és provocat per un mix de diferents causes, nervis, equipament, posició a dalt del Gran Drac, o ponderar per una altra banda si em decidieixo a no fer res i ja estic bé en aquest cas amb cinc Super Armadures, en el cas de la segona Super Armadura seria per aportar, és a dir a que les pensades caminin en direcció als tres nous Grans Dracs de dues rodes, o no i el fet de fer aquest present en si mateix serà igual de guapo vinguin o no el tres nous candidats, i tant. 

He de reafirmar també el destí final de la Transportadora, les dues primeres Super Armadures no sé si marxaran, dubto perquè del Gran Vol 107 al 108 entre ells han passat quasi dos mesos, i ja no recordava quin objectiu tenia que ha motivat fins avui l’arribada de les cinc Super Armadures de Gala, i no és res més que la de mirar d'aconseguir descomprimir la meva cadera, i que fins avui abans de ser a dalt d’aquest Gran Drac de dues rodes no ho tenia prou present, ara sí, així que marxin o no dependrà del recorregut d’aquesta reflexió, la marxa de la Transportadora no, aquesta en les circumstàncies d'avui ja està decidida. 

MTB, MTB, MTB. 

Els cafès sembla que puntualment podrien tenir una nova oportunitat, per a mi possiblement no doncs he passat a mode no em coincideix el moment per prendre un bon café )