La intervenció que he preparat sobre la Yeti ASR-SL.
El Blog per a un genet de Drac com jo és perfecte.
Si ja ho sé, és lent, no és un
facebook, ni un
twiter, un dia hi seré, però el Blog em permet d'anar pensant sense presses què hi posaré.
La intervenció de la Yeti ASR-SL em va sortir del cor, vull dir que totes les aportacions són les que per a mi tenen molt d'interès, sí, però quan vaig veure al MTBR la proposta de venda d'una ASR de segona mà, automàticament em vaig posar a escriure, una ASR, pensant,
quina bike, quina bike.
Les Yetis formen part de la història de casa, com les Marin, i tant que sí, com les Diamond Back.
Però les Yetis ens van fer entrar a un univers sensacional.
Les coses, la vida, el dia a dia, els detalls, les grans decisions es poden fer de moltes maneres, i sempre, sempre, partint de persones que les les fan, que les decideixen, sempre són decisions correctes, diferents, sí, però respectables sempre. Les Yetis van ser el punt d'inici de decidir en OF, què vull dir? que amb ella al 2003 vaig creuar amb la Betty i la seva Marin els Pirineus. Jo abans d'aquestes vacances del 2003 mai havia fet el què se'n diu unes vacances.
A partir del 2003 tot va agafar una dimensió diferent, quan dic tot, és tot.
De fet el meu caràcter és un caràcter Yeti, un caràcter Ellsworth, un caràcter Moots, un caràcter 100% IF, vull dir que sí, vaig en bike, però no en tinc prou, m'agrada anar més enllà, cercar més, i més, i més. El perquè vaig en aquest sender de tant revolts no té una sola contesta, en té moltes, moltes. Entre totes elles que no faig mai per fer, vull dir sempre vull sumar, sumar i sumar, per què? perquè em sento bé fen-t'ho.
De fet, i se'm posa la pell de gallina en pensar-ho, sóc català jo, i la nostra cultura és la d'ajudar, ajudar, i ajudar, compartir, compartir, i compartir. Els catalans sempre hem recolzat, sempre, sempre, sempre, i sempre hem perdut bous i esquelles fen-t'ho, però mentre ho fem, ajudar, recolzar, som els homes més feliços del món, i tant que sí.
Amb les dècades, hem afinat aquesta manera de fer, ara som més perfeccionistes, ens la pensem més, inclús els catalans que no pensen ho fan millor que els catalans que no pensaven de fa cinc-cents anys, avui un català quan fa quelcom, com en el nostre cas fent referència a les bikes, no vol passats els anys una bike de grans fabricants, vol això, com a mínim una Yeti, per què? perquè forma part del nostre caràcter mil.lenari, si ho fem, fem'ho bé.
I la veritat és que des de la Transpirenaica del 2003, que la consolidació de tot plegat a casa ha estat un fet, en tots els aspectes.
Si bé és veritat que el recorregut cada cop ha estat més solitari, també ho és que els pocs que hi som tenim uns lligams molt ferms, i això em fa sortir un somriure.
De fet qui pensi,
que pensar, que seleccionar, meditar, reflexionar, no serveix per res, està en tota la seva raó de pensar-ho, i tant que sí, el criteri de,
millor tirar pel mig, el criteri,
del pit i collons, és un criteri més, el què ja costa més d'entendre però no indica res de res, és que aleshores si pensar una estona ve a ser com una pèrdua de temps, perquè aquestes persones els hi agraden tan aquestes bikes que aporten això,
criteri, pauses, temps, i la contesta és senzilla, perquè com a mi els hi aporten coses interessants, és a dir que fem com ho fem, pensem com pensem estem tots al mateix sac, mtb, mtb, mtb.
