La sensació fent el Tintorer Curt o Milans és que les pujades eren pesades, i baixant pel Tintorer Llarg siguent un tram d'allò més divertit de fet jo hi passava amb un to de passivitat, fets aquests que m'indicaven que quelcom no rodava bé.
El pensament per l'experiència del 2014, de l'agost, com d'aquest gener i part del març 2016 era la preocupació de recaure a les profunditats dels pitjors refredats. Per tant, la setmana passada va ser una aturada total de les sortides.
Què fa que després de mesos de preparació, intermitentment decideixi arriscar l'objectiu de les properes 24 hores SOLO té moltes versions possibles com a contesta, la que em pesa més és la de cuidar-me, com sona. Vull dir, dels dos darrers Vols de fa ara una setmana, sembla ara una eternitat la que he estat aturat, el primer va ser un Drac clàssic, i a on res caminava malanent, cert, la preocupació és que tampoc puc dir que caminés bé, i ara encara estic a temps de mirar de canviar-ho, un dia després de fer el Drac vaig decidir un cop a la riera de Llavaneres fer camí cap a Mataró, és a dir fer planer, planer i més planer, no recordo massa bé com van anar les sensacions, bones, bones segur que no perquè després d'aquesta darrera sortida vaig aturar-me sis dies a tres setmanes de decidir si participar o no a les 24 hores.
Però si ha de ser, vull dir participar a les 24 hores en cap cas puc fer-ho amb les sensacions que tenia, les mateixes que a les dues aventures al Montseny, a on a la primera a 32 quilòmetres de casa no veia com arribaria, i a la darrera a 2 quilòmetres de casa pensava el mateix i de fet vaig tardar més d'un quart d'hora per cada un d'aquests dos quilòmetres darrers.
No és que no pugués anar amb més ritme, ni que em fes mal res, senzillament no en tenia ganes, el què jo en dic darrerament sense ignició.
MTB, MTB, MTB.
Esperava seguir amb la crònica de la sortida d'ahir, ja no serà però fins demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada