Però anem a dissabte, i després ja passarem a diumenge.
Vàrem matinar una hora abans de la darrera passada pel Blanes, per mirar d'evitar el trànsit a les platges, no hi passem per carretera, a excepció de trams que de ser molt transitats pels vianants estiuencs decidim fer-los per carretera per mirar de no coincidir amb ells. Tot i així encara hi havia masses passos ocupats pels vianants, vull dir de tornar a ser no sortirem a les set tocades, si no a les sis.
Vaig decidir passar a primera fila una de les badanes noves Elite de Pearl Izumi, i em vaig precipitar, hauria d'haver-la rodat més al Drac, perquè passats els primers trenta quilòmetres d'un total de cent, era més que dolorosa, OMG, no passa res, un cop estigui més rodada, crec que funcionarà, i si no quedarà per a distàncies curtes, que ja està prou bé, són el percentage més elevat de Vols. No és fàcil a vegades encertar els equipaments, però si no ho persegueixes dificilment ho aconsegueixes.
Una aturada per comprar pa a Sant Pol, una segona pel mateix a Blanes, també un cafè, del què ja us en vaig posar una imatge, la fulla, la fulla, OMG.
Després ruta direcció a Tordera, ja amb un sol disposat a fer-nos veure que podrem organitzar sortides, però mentre aquestes coincideixin amb la seva presència no hi haurà un rodar en bones sensacions, pel què fa a temperatura, perquè en conjunt aquestes van ser força bones. La Tordera ens va deixar creuar i així vàrem poder evitar creuar la general, gran punt aquest, gran privilegi poder-la evitar, gràcies, gràcies, gràcies.
Després però una incidència, un quad ens va fer aterrar a la realitat, a una velocitat important circulant coincidint amb el nostre pas en direcciò oposada a la nostra, era el darrer d'un grup mixte de dues i quatre rodes, el què va implicar de sortir de la pista per part nostre per evitar l'accident, bé l'accident, millor dit per evitar de posar fi a les nostres aventures de bike, amb sort durant un període de temps i prou.
Un cop a la capital del Baix Montseny, Can Brabo, fruita, refresc, i seguim ruta, amb un breu aturada a Can Font, després al Santuari del Corredor, un tram exigent, sí, l'únic de la ruta pel què fa a pendents considerables. Un pas propers a Santa Eulàlia de Tapioles, dolç, després decidim no perseguir Challenge, per poder llevar-nos a primera hora diumenge per fer la W100SS més sencers.
English Cycles.
Una baixada pel Tintorer curt ràpida, amb una frescor sensacional, de fet fins avui sigui quina sigui la temperatura, 38°C a les dues del mig dia a la plaça de l'ajuntament de Sant Celoni, l'aire sempre ha sigut refrescant, i sempre hi ha sigut present, com us deia decidim escursar i no fer la panxa del Drac, fent camí cap a casa des de Llavaneres, i no des de Caldetes. Va ser una bona pensada, perquè després d'una nit breu de descans iniciàvem la W100.
Norma de la casa, si et funciona no ho canvïis, això no vol dir que si no funciona anem pels canvis, tampoc, tampoc. La W100 per si mateixa a casa no té massa sentit, de fet Strava està conceptuat per a tots menys per el MTB, aleshores l'ús que en fem és particular, no hi podem cercar potenciar la carretera, no fem carretera, i quan aquest sigui el cas, hauran passat molts anys com per pensar-hi ara, de ser, de ser, però com us deia tot i no ser runners, tot i no fer ciclisme de carretera, estem donant el nostre ús al Strava, en aquest cas la W100.
Equipats d'estiu, amb llums a primera hora, sense coincidències, sense incidències fora de l'esmentada, sense eines, amb un segon joc de pastilles de fre per si de cas, entre els 25°C i els esmentats a la plaça a Sant Celoni.
Crec que un cop a aquest punt, prefereixo fer crònica de la W100 a part de la de dissabte.
MTB, MTB, MTB.
