La June ja torna a volar per la seva banda, no per on anem amb els nostres Dracs.
És evident, ella marca un tram a part pel què fa a Vols, ja fa anys oi que sí?
Els millors Vols sense cap mena de dubte, des que és a casa que ha marcat Vols de somni, a on no podrem dir mai que no ha sigut la protagonista absoluta, bé, nosaltres dos també, sense nosaltres ella resta aturada és cert, però el nostre respirar, el nostre bategar marca el perquè de tot plegat, certament, certament, i per aquest motiu la restauració del Palau del MTB rodant havia de ser portada a terme, dins dels nostres límits que són molts, hem perseguit la perfecció, dins de les nostres limitades possibilitats.
Un sol objectiu, cap més, va venir fa anys pels Vols de Drac, ella, la June, ni nosaltres, cap en tenia idea dels Vols que tindria el privilegi de veure com a espectadora de primera fila, OMG.
La June, la June, sense ella res seria com és ara, seria sí, sense ella seria tot, però seria diferent, marca de la casa d'Indianos vinguts a zones més planeres, més terrenals, a on una proposta va portar a la primera gran escena, i aquesta va indicar que aquesta de poder, de poder restarà sempre lligada a la Nau Insígnia, de poder ser cal evitar que marxi per vella que sigui, de ser-ho més, entre Dracs, cal respectar els seus somnis portats a la realitat per nosaltres dos, i perquè perdurin ha de ser propera a nosaltres, de poder ser, de poder ser. I de no poder ser un sol objectiu ha de primar, que hi sigui mentre l'horitzó no sigui això, l'horitzó.
El cafè d'aquesta tarda ha sigut, vaig a per un segon, fem un cafè?
Tinc dubtes, molts, el tram és ple d'aquests, però de ser perquè no fer que part d'aquests quedin encarats a la porta de sortida, per donar pas en sortir a els nous, els nous dubtes, sempre hi haurà dubtes, sempre comvivim entre ells, i és bo, com les dotze hores de Vol que protagonitzarà la June per portar-nos a terra d'enamorats, com sona, com sona, un Vol propi de la June, a on recordarem amb les aportacions del Blog que ella és la portadora, la que personifica l'essència, la que allarga un braç a la Nau Insígnia que està per arribar, i a on aquest Vol persegueix fer-la venir abans, certament, certament, oh yeaaaaaaah!
Tenim dues cites, la propera amb la June, ara restaurada, porta de la restauració de les seves històries, de les nostres, i a on les inicials en majúscules haurien de marcar el principi del que ja fa anys ara va començar, un llibre que segur que estava escrit abans de començar nosaltres la nostra història, però que ella, la June va determinar que nosaltres en seríem protagonistes solitaris, ella i nosaltres dos, omg, omg, omg. La segona cita deixa la June guardant cada detall, cada expressió pròpia dels grans Vols que ha visualitzat, moltes escenes a on l'ansietat per gaudir d'un Vol ha vingut seguit d'aquest, i també dels somriures de recordar cada Vol, cada somriure lligat a imatges de Vols, dels Vols tocant el cel sense mourens ni un centímetre del terre, per prudència Vols prudents, silenciosos, com esmento molt prudents, repetitius per l'únic pensament de la persecució del Vol, entre Fades, entre cavallers, sense Destructor Independent res seria el què és ara, aleshores? sí, sí seria diferent.
La June és a casa, restaurada, esperant els propers Vols, pacient, molt, pausada, sap que tot ve, que tot vindrà, i d'aquí a hores arrancarà el Vol, mtb, mtb, mtb.
El darrer Vol de l'any, aquest segon avui des del Mirador hem decidit que serà, de poder ser serà.
El proper Vol amb la June tindrà to èpic no de Vol purament, sí en memòria dels Vols viscuts fins ara, exposats al Blog, tots, no hem compartit centenars de cafès en silenci, oi que no? per aquest motiu també compartirem el proper gran Vol de la June a The Great Escape MTB, aquest cop diferent, com sempre, com sempre.
MTB, MTB, MTB.
