The Great Escape

dimecres, de juliol 23, 2014

Revisant el Drac

Bé, breument, cinc minuts, pastilles de fre.

MTB, MTB, MTB.

Mentre ho feia tenia companyia.

Perquè hi ha hagut Vol de matinada, semblarà una conclusió inevitable, vull dir si et lleves a la matinada per sortir en bike, surts en bike, no és el meu cas, des de fa uns deu dies que una inflamació d'un ull, despré dels dos, el segon en menor grau, el primer, ja que hi som també una tos de pit de les profunditats de les canvernes, i uns dolors musculars, primer de besons, i ahir més generalitzats, per aquesta matinada d'entrada llevar-me amb el primer so del despertador, a les cinc poc tocades de la matinada, deixant passar la primera hora mentre em preparava per arrancar el Vol.

Ara però des de fa tres o quatre dies que els ulls ja no els tinc inflamats, i muscularment avui he anat prou bé.

Per sortir de casa ho he fet amb la Lite, per precaució feia fresqueta, i perquè feia fred també l'he portat des de mig camí del Tintorer curt fins a la platja. A 20°C a la riera de Llaveneres a tocar de dos quarts de set, la sensaciò baixant-la, de fredor, no de fred, mentre hi era pensava, primer dia dins de l'estiu que baixo amb la Lite.

Sense eines, amb els llums sempre en funcionament, sense incidències, sense coincidències, equipat d'estiu, amb la Lite a les baixades, aigua, del congelador a la bike, de la bike al congelador, sense beure, pel fet de més aviat passar fred.

La bike tot i no tenir feta la necessària revisió, funciona molt bé, quan hi rodo, mentre sóc dins del Vol, penso en millores a fer, sí, però finalment sempre em quedo a on sóc ara, mtb, mtb, mtb.

Miraré de posar punt i final a la crònica de l'aventura de diumenge, de mentre des del Mirador del Drac, gaudint en primer terme del Vol d'àquest matí, OMG.

Avui les Fades ham presentat moltes reserves a deixar pas als cavallers de la llum, però entre ombres aquests finalment han decidit fer entrada.

Esperant l'arribada dels equipaments d'hivern, culots, per a la Reina, i per a mi, i guants per a la Betty. Mentre escalant, de rigorós estiu.

Mentre ara per ara, avui el primer dia que baixant he anat amb la Lite.

Preparant-nos per l'aventura de dissabte, a on els Trinxes tornen a ser protagonistes, i per tant tindrem somriures, somriures, i més somriures.

Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB.

Pinta a Vol?

MTB, MTB, MTB.

Menys cansat, sense molèsties musculars, tot es veu encara millor.

dimarts, de juliol 22, 2014

Alp-X

Ja són a casa, ja són a casa.

No tindrem test fins la tardor, podria ser que cap a finals d'agost a les matinades ja el hi toqués, no tenen el cos dels que tinc d'hivern, hivern però sí que en tenen molt més que els que porto d'estiu, frase del president, ara no toca, mtb, mtb, mtb.

Green JJ

Un mot, sensacional.

MTB, MTB, MTB.

http://blog.jonesbikes.com/wp-content/uploads/2012/11/jones_knard_4501.jpg

Sota les turbulències

Pel fet d'uns dies alèrgics?

El fet és que avui creia que no sortiria, mentre ho pensava he fet la darrera intervenció, a on finalment m'he dit que la sensació de pesadesa marxaria un cop a dalt de la bike. I de fet ha sigut així durant la primera hora, després la densitat s'ha imposat com la reina de la sortida, referida a dolors musculars, que definiria com a rars, un palmell de la mà, una espatlla, lumbars, mare meva.

Això sí he tingut una visió, una Fada de la foscor caminant pel bosc, portant sense sella un cavall, vull dir no anava a dalt del cavall. Podria ser una visió distorssionada pell malestar que tenia en aquell moment, ho deixem en aquest punt, per la foscor, per la foscor.

Sense coincidències, sense incidències, sense la revisió feta de la Vicious, sense eines amb els llums sempre en marxa, a 20°C a la riera de Llavaneres a tocar de dos quarts de set del matí. Equipat d'estiu, avui amb el culot Mavic HC, bé fins a deu minuts d'arribar, a on notava la badana, mig bidó d'aigua de 500 ml.

Molts pensaments sobre la Nau Insígnia, molts, tots en ordre de molt bons fins a sensacionals, mtb, mtb, mtb.

Des del Mirador del Drac, mirant de recuperar les bones sensacions per poder repetir una setmana de bike, ara descansar, descansar, i descansar.

Preparant al crònica de la W100SS, perquè va ser també una gran aventura, una magnífica aventura.

Paciència

El meu Drac la té, i així estem.

MTB, MTB, MTB.

dilluns, de juliol 21, 2014

Oddity

Curiosa, per a mi diferent, força.

Cada dia vas veient noves propostes de fabricants ja presents, i cada cop que veig creacions com aquesta penso amb Willits.

MTB, MTB, MTB.

http://odditycycles.blogspot.com.es

DdD

Perquè han sigut dos de dos, quasi calcats pel què fa a les distàncies, no però si parlem de recorreguts, en cap cas. Dissabte va ser una sortida relaxada des del punt de vista de les pendents, si exceptuem la tornada pel Santuari del Corredor, la resta va ser un anar fent crec recordar, mentre diumenge les pendents van ser memorables, fins i tot després del dinar, gens dens, hi va haver un tram de trenta metres que el vàrem fer a peu. Diumenge la Reina volia fer una sortida més extrema, no diré molt extrema perquè el pronòstic de temps sense ser dolent tampoc era bo, aleshores rodar propers a casa va ser una norma a respectar.

Però anem a dissabte, i després ja passarem a diumenge.

Vàrem matinar una hora abans de la darrera passada pel Blanes, per mirar d'evitar el trànsit a les platges, no hi passem per carretera, a excepció de trams que de ser molt transitats pels vianants estiuencs decidim fer-los per carretera per mirar de no coincidir amb ells. Tot i així encara hi havia masses passos ocupats pels vianants, vull dir de tornar a ser no sortirem a les set tocades, si no a les sis.

Vaig decidir passar a primera fila una de les badanes noves Elite de Pearl Izumi, i em vaig precipitar, hauria d'haver-la rodat més al Drac, perquè passats els primers trenta quilòmetres d'un total de cent, era més que dolorosa, OMG, no passa res, un cop estigui més rodada, crec que funcionarà, i si no quedarà per a distàncies curtes, que ja està prou bé, són el percentage més elevat de Vols. No és fàcil a vegades encertar els equipaments, però si no ho persegueixes dificilment ho aconsegueixes.

Una aturada per comprar pa a Sant Pol, una segona pel mateix a Blanes, també un cafè, del què ja us en vaig posar una imatge, la fulla, la fulla, OMG.

Després ruta direcció a Tordera, ja amb un sol disposat a fer-nos veure que podrem organitzar sortides, però mentre aquestes coincideixin amb la seva presència no hi haurà un rodar en bones sensacions, pel què fa a temperatura, perquè en conjunt aquestes van ser força bones. La Tordera ens va deixar creuar i així vàrem poder evitar creuar la general, gran punt aquest, gran privilegi poder-la evitar, gràcies, gràcies, gràcies.

Després però una incidència, un quad ens va fer aterrar a la realitat, a una velocitat important circulant coincidint amb el nostre pas en direcciò oposada a la nostra, era el darrer d'un grup mixte de dues i quatre rodes, el què va implicar de sortir de la pista per part nostre per evitar l'accident, bé l'accident, millor dit per evitar de posar fi a les nostres aventures de bike, amb sort durant un període de temps i prou.

Un cop a la capital del Baix Montseny, Can Brabo, fruita, refresc, i seguim ruta, amb un breu aturada a Can Font, després al Santuari del Corredor, un tram exigent, sí, l'únic de la ruta pel què fa a pendents considerables. Un pas propers a Santa Eulàlia de Tapioles, dolç, després decidim no perseguir Challenge, per poder llevar-nos a primera hora diumenge per fer la W100SS més sencers.

English Cycles.

Una baixada pel Tintorer curt ràpida, amb una frescor sensacional, de fet fins avui sigui quina sigui la temperatura, 38°C a les dues del mig dia a la plaça de l'ajuntament de Sant Celoni, l'aire sempre ha sigut refrescant, i sempre hi ha sigut present, com us deia decidim escursar i no fer la panxa del Drac, fent camí cap a casa des de Llavaneres, i no des de Caldetes. Va ser una bona pensada, perquè després d'una nit breu de descans iniciàvem la W100.

Norma de la casa, si et funciona no ho canvïis, això no vol dir que si no funciona anem pels canvis, tampoc, tampoc. La W100 per si mateixa a casa no té massa sentit, de fet Strava està conceptuat per a tots menys per el MTB, aleshores l'ús que en fem és particular, no hi podem cercar potenciar la carretera, no fem carretera, i quan aquest sigui el cas, hauran passat molts anys com per pensar-hi ara, de ser, de ser, però com us deia tot i no ser runners, tot i no fer ciclisme de carretera, estem donant el nostre ús al Strava, en aquest cas la W100.

Equipats d'estiu, amb llums a primera hora, sense coincidències, sense incidències fora de l'esmentada, sense eines, amb un segon joc de pastilles de fre per si de cas, entre els 25°C i els esmentats a la plaça a Sant Celoni.

Crec que un cop a aquest punt, prefereixo fer crònica de la W100 a part de la de dissabte.

MTB, MTB, MTB.

Descans dels genets

Revisió dels Dracs, aprofitaré per fer-la al vespre.

Avui descans, després d'una setmana que podria catalogar de molt interessant. Com m'agradaria fer carretera.

Si mai tenim una possibilitat de gaudir d'estades australianes periòdiques gràcies a la Nau Insígnia aleshores rodarem per carretera, el dubte quedarà dissipat, mtb, mtb, mtb.

OMG.

Ara a pensar les dues cròniques del cap de setmana que també en podria ser una que tindria part I i II.

Veurem, veurem, ara però arranquem la jornada del dia a dia, que bé, que bé, que bé.

Des del Mirador del Drac, dins del descans setmanal de MTB.

diumenge, de juliol 20, 2014

Torres de Dracs

A un terç de posar punt i final a l'aventura.

MTB, MTB, MTB.

Deixant passar la calor

Perquè de cel enteranyinat res de res, som protegits per l'ombra de les moreres, amb un sol que la vol fondre, elles però, les ombres li contesten projectant-se a sobre dels genets.

Tal és la xafogor si ens exposem al sol que hem decidit dins d'aquesta pausa aprofitar per dinar.

Mentre no dinem vaig pensant la ruta de després, el vent és fresc, l'ombra hi ajuda, el bany de l'estiu resta aturat mentre siguem sota l'ombra, OMG.

Ahir el bany d'estiu va ser sempre protagoniste, sempre, omg, omg, omg.

Ara esperant, entre pensaments d'aventures d'estiu, totes però plenes d'imatges d'estiu, lògicament marcades per temperatures extremes, excepte les de la nit salvades per la protecció de les Fades de la foscor.

MTB, MTB, MTB.