New Year in El Mirador de Canberra

Fireworks display viewed from Waikiki Beach

The start of the year is often associated with change and implementation of new routines. For us it was the first New Year that we saw in as husband and wife. It was an exciting start in Honolulu, unfortunately it was also there that we caught a really nasty flu virus, pretty much the worst flu either of us had ever had. So three weeks off the bike in Hawaii (sorry, we were so busy hiking, surfing and snorkelling that we never got around to hiring a bike like we planned...I’m happy to do a write up of our surfing safari though if anyone is interested...) turned into five weeks off the bike. I can’t even remember the last time I had that long off the bike!

The first week of January, which was also the last week of our holidays, we spent on a makeshift bed in the lounge room sleeping and watching TV. The second week found us well enough to stand, eat and more or less function at work. Although I was left with a cough that meant walking was still difficult, so riding was out of the question. To make matters worse, last week was also a heat wave with temperatures of 37-41 degrees Celsius. 

The invalids are comforted by faithful Reggie.

Today though, the temperature is a mild and refreshing 23C and my lungs are more or less functioning normally. So I wheeled out my faithful Fixie ready to load up for the daily commute. Bob and Betty might also note from this picture that there have been some changes in the Mirador de Canberra.

Getting the bike ready for the first ride of 2014 (and yes there is a story to be told about the wheel in the chair ;-)

The time away from home, combined with the stifling heat of last week, provided us with the impetus necessary to undertake some radical changes. No, not air conditioning, nor was it a spa, although the spa is officially on the list of things to eventually be added. I can’t even begin to imagine the luxury of having a spa to slip into after a day of cycling. Maybe next summer?

This new year has seen the commencement of a new living space, the removal of walls and the opening up of our kitchen and lounge (there has also been the luxury of a dishwasher added to the kitchen, hello 21^st century). This means a much easier space for manoeuvring bikes around as well as a refreshing cross breeze through the house. 2014 is very much looking like the year of us establishing ourselves in a new way of living. A more open lifestyle. 

It's good to be back on the bike!

So how was the return to cycling? It was tougher than I remember. The relatively short 18km between home and work really tested me today. While one never forgets how to ride a bike (it’s just like riding a bike, yeah?), the legs have lost a lot of strength over the past month, especially after the week of flu where I hardly ate a thing. It felt good to get the legs moving though and I’m really looking forward to getting back into a routine of riding daily. The question is where 2014 will see us riding? Only time will tell.

Before I go today though, I just want to say thanks to Andre for the advice on the renovations and thanks to Bear for his help in taking down the walls. There is some kind of nice symmetry to life that the same two wonderful individuals who supported us through the night at WEMBO in 2013 are the same two who have helped make the exciting new changes in 2014 possible. 

Oh Yeaaah!

And thank you Lobo for your excellent supervision!

Recuperant la Reina

Quan ets entre Fades i cavallers sempre hi ha una Reina, avui era dia de mirar de tornar-la a enfilar els Vols de Drac, quan surts amb un genet si vas amb ell ets Reina.

Ara  després d'unes hores a dalt de la bike, les sensacions d'allò més bones, manca però el descans de demà, dijous ja no el vaig fer, sí demà, crec, crec. 

Ganes d'entrar a la corona de blocs de granit, necessitat millor dit, pel que caldrà com ahir anar-la a buscar, únicament que demà tocaria descans, tocaria. A la matinada de demà no tocaria cercar-les, per dimarts reiniciar els Vols, tinc al cap Canberra, clar que yes.

Quina nova bike la Vicious, OMG.

El primer pla era anar al Santuari del Corredor, el definitiu anar direcció a Blanes, sense desnivell, sense ritme, per rodar, entre una fredor que no ha marxat fins ser a les pujades de tornada a casa.

Les bikes perfectes, les dues, d'entrada ja preparant el proper salt de la The Motivator, mtb, mtb, mtb, però deixaré passar dies, em cal veure si sóc a un pla definitiu, o si he de fer un pas enrere, o dos, per després anar a pel segon i definitiu salt.

Els dies passen, les sensacions no, aquestes cada segon que passa són més intenses, com fer-ho, deixant que portin elles les belles històries dels valents Dracs, dels seus genets, gaudint encara més d poder, de cada imatge, de cada retall de cada imatge que ja és codi genètic imprés a la retina del genet i Drac, perquè ell, el meu Drac és qui em recorda, anem a buscar les corones, anem a buscar les corones, mentre ho escric penso, no sé pas com m'ho faré demà per no fer Vol de matinada. 

Pesa que quan descanso un dia de cada set, i més després de la setmana de no descansar a les nits, quan torno a sortir cada vegada vaig millor a dalt de la bike, tot i que el primer test dels canvis de la The Motivator va canviar aquesta recuperació, millor dit, la va frenar, ara bé no aturar en cap cas.

Avui el ritme era molt bo, no per la velocitat, si no per les sensacions a dalt del meu Drac, ara sí formem un sol conjunt, genet i Drac, tant que aquest estiu, o aquesta primavera després dels darrers mesos a dalt de la bike amb certa regularitat encara tinc més clar el somni dels equipaments de la Nau Insígnia. Com més hores passo a dalt de la bike més clar veig cada horitzó, per això cerco els anells, per això, MTB, MTB, MTB. Per això també les Falgueres Màgiques em deixen recordar el pas pels seus dominis, perquè ja formo part del seu càlid espai, omg, omg, omg. 

Si vas a cercar les corones de blocs de granits, les dues corones, i les veus, i torno al Mirador cada dia gaudint d'haver-les vist engranades girant, res pot fer que un genet les deixi de veure, altra cosa anar més enllà, pel fet que havent vist que han de navegar engranades les dues al casc de la Nau Insígnia, únicament m'he d'esperar, fàcil oi? 

La Nau Insígnia passarà els tests i aleshores tot tindrà la seva màxima expansió, entrant definitivament a espai de creadors.

Una tornada a on a la darrera hora la pluja sense ser un bany, ha decidit ser entre Dracs, de fet vèiem com venia cap a nosaltres i l'esperàvem, clar teníem que de ser la jornada seria de bike sota la pluja, i tant que sí, i tant que sí. 

Des d'Irlanda de la SSWC que lentament però sense aturades, els nostres Vols han anat saltant barreres, la de la pluja, darrerament la del fred, esperant però el de veritat per confirmar que ho portem millor que fa uns anys, a quaranta dies de poder fer un resum objectiu de si portem bé l'hivern, veurem, veurem. 

Sense incidències, sense coincidències, aigua, zero, mitja cola, mitja de patates xips, una bossa de xocolatines, llaminadures, amb llums, Cateye-Powerled, la cinta de fixació de la bossa Pedros esmicolada a les meves mans, fet que ha comportat que la longboard anava sense llum del darrera, eines, totes, equipats de tardor-hivern jo, la Reina d'hivern, no de rigorós hivern.

Ara a esperar a demà, a on tinc un pla per descansar, sense descansar, de ser ja us l'exposaré demà, de ser, de ser. I si no, un bon descans amb una entrada de setmana pausada, lenta, sense Vol sí, que també pot ser, oi?

Fins demà per fer el cafè?

Si vols pols

Cerca l'espai de Fades i cavallers, i aquest és el cas, perquè ahir a la sortida no hi va haver presència dels protagonistes del Montalt, però passades les hores amb la pluja aturat a la carretera per l'intensitat d'aquesta ja vaig ser un altre cop entre cavallers i Fades, ara una jornada després entra el sol per les finestres del Mirador, indicador clar de les intencions, sol és a cavallers com lluna és a Fades, des de les nou esperant oportunitat, ahir vaig aprofitar per adonar-me que aquest entorn del Montalt va canviar el dia que vaig veure els blocs de granit, de fet aquests fa deu anys van ser els que van obrir la porta a l'entrada dels cavalllers de la llum, de les Fades de la nit, i en darrer terme dels Destructors de Murs, un cop a dins, un cop entre les corones de blocs de granit, no hi ha voluntat de sortir-ne, sempre pots sortir-ne de voler, vull dir no és una corda que et lliga, és una mà oberta a poder-hi ser.  

No en té però res de senzill, no tindria raó de ser un món tan vell amb una proposta mancada de complexitat, som complexes, perquè portem amb nosaltres aquesta vellesa.

Un, fem un cafè? va agafat de la mà de fileres d'anys, un clar que yes de la Bec,  un mtb, mtb, mtb, un Mirador, tots ells van enfilats a una ruta revirada, no podria ser de no ser així, planera també, un cop ja hi ets a dins, aleshores si ja hi sóc a dins quin sentit tindria no gaudir-ne valorant-ne les conseqüències, segurament en té, de conseqüències, segur, però fins ara i ho dic amb la sensació de ser ponderadament objectiu, compensen cada dia, perquè mouen el meu dia a dia, i gaudir del privilegi de pocs però fiables motors que fan rodar les aventures entre Dracs, no té preu per a mi, no és important fer una pila de quilòmetres, si el motiu que els mou és motor, pel fet que el fer va lligat a les ganes de, aleshores comporta sempre per a mi gaudir de les bones sensacions, i gaudir-ne, d'aquestes, tenir l'oportunitat ara té una valor de primer ordre, com fa una estona que la pluja manava, i a on jo ja pensava, mtb, mtb, mtb, si ara a sobre surt aquest sol, amb aquesta calidesa, l'aventura està assegurada, puc no voler pols, és senzill, mirant per la finestra res portarà a entrar a les corones de blocs de granit, però és que jo vull pols, i per tant cerco sempre ser entre les corones. La Nau Insígnia ha potenciat aquesta intensa activitat, pel fet que és la culminació a l'arribada de les corones de granit. 

MTB, MTB, MTB.