Però que les veig hi penso, m'agrada molt.
Dies de MTB.
dilluns, d’agost 12, 2013
diumenge, d’agost 11, 2013
Joies i més joies
I molta paciència, el pas del temps ho cura quasi tot, certament.
Dies de MTB.
El color, el toc de color de la forquilla, genial, sensacional, i sempre per sota dels 450.
Dies de MTB.
El color, el toc de color de la forquilla, genial, sensacional, i sempre per sota dels 450.
Imatges curioses
Inicis curiosos.
Des del Baix Montseny, amb bikers natius, com nosaltres.
Què més podem demanar?
Que finalment sigui, que finalment sigui, mtb, mtb, mtb.
Retorn pausat
Perquè és un retorn, tot i no ser a dalt de la bike, de bike.
--
Publicat per Marçal Font a The Great Escape MTB el dia 8/11/2013 10:11:00 a.m.
Ara, propers al mig dia, el pensament gira sempre al voltant d'una llista molt emocionant de coses a fer.
No es poden fer totes de cop, perquè no ens les podem permetre, certament, i per tant el repte és l'ordre a seguir, no si fer o no fer, de ben segur que a tots ens passa una mica el mateix.
Dies de descans, dies de molt MTB.
--
Publicat per Marçal Font a The Great Escape MTB el dia 8/11/2013 10:11:00 a.m.
dissabte, d’agost 10, 2013
I seguim aturats
Ara sí puc afirmar què avui això no camina, si bé o no ja no ho sé.
La imatge fa referència, o vol fer referència, a seguir amb el peu a terra.
Anar directes a les dues setmanes de descans té també les seves avantatges, moltes.
MTB, MTB, MTB.
Quan ja estàvem equipats, no era l'hora de sortir, i no era l'hora perquè els 1.000 m. d'ahir han passat factura a primera hora.
Seguim aturats
Les coses, de ser, o roden bé, o deixen de rodar.
Vull dir, és un art aconseguir que les coses caminin bé.
Avui seguim aturats, passats trenta-nou anys motivar-se pel què fa a temes de dues rodes hauria de costar, no és el cas.
Si tot és cíclic, tocaria passar-se a les motos, crec que no serà, i de ser seria dual, vull dir bike i moto.
Certament no tinc pensaments de tornar a entrar a l'esfera moto.
A l'esfera vehícle per transportar les bikes, aquest és un tema sempre d'interès a casa. Des de Pisa amb el Montero dues portes, carregat amb les dues Yetis ARC, que transportar de forma senzilla i en l'anonimat les bikes és una norma establerta, que podria canviar, certament, certament.
Però anar pels llocs i no haver de fer res més que baixar de la VW i poder anar directes a on has d'anar, restaurant, hotel, crec que fa difícil canviar el concepte de cotxe a casa.
Com a millora una XL amb sostre?
Ara, aquest matí, seguint tot el ritual d'arrancada, un ritual lent, molt lent.
Demà a una setmana de fa una setmana, veuré que ha passat avui, crec que el color podria ser el verd, però les sensacions definitives, quan baixi les primeres escales.
Dies de MTB.
divendres, d’agost 09, 2013
Divendres nit
Red lI, la d'avui, Guerra Mundial Z, Star Trek, Lobezno, ara a esperar El Llanero Solitario.
De fet quin millor semàfor vermell, la I per a mi una novetat molt pisitiva, la II, sorprenent, torna a ser positiva. Com puja al 911 de la CZJ en BW, té un mot que ho defineix, perfecció.
Avui els mateixos 1.000 m. m'han posat a lloc un altre cop.
Sota el sol més intens, hores a ritme intens, 1.000 m. a un ritme intenssíssim.
Aigua, 1,5 l, dues llaunes de Coca Cola. Menjar, cap.
Un altre cop, com fa dos dies, quatre hores intenses que passaran factura, segur.
Demà finalment tindrem dia de MTB?
Els exigents 1.000 m. d'avui poden ser una barrera, crec que seran una barrera, de fet és la barrrera, si serà prou alta ja ho veurem.
Dies de Single Speed.
Un bon vespre de cinema.
Esperant
No passa res aquesta repetició de tram haurà d'esperar. Ara passats aquests dies puc començar a dir, qui espera desespera, però la contesta a aquest pensament és tímida, mirar d'aprofitar per refer-me dels 1.000 m. de fa dos dies.
Està prou bé, està prou bé.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)