Ara sí és la seva bike Single Speed.
Dies de MTB.
Dutxa i a dormir que demà toca aventura de bike, dies de molt de MTB.
dijous, de juny 27, 2013
O triple?
Perquè som propers a les dues de la matinada, i la bike d'en Josep ja està personalitzada, com sona.
dimecres, de juny 26, 2013
Aventura per partida doble?
Perquè 26-16ºC per demà, no són graus d'entrada. 
I és un pas que hem de fer, la penúltima ASR-SL ja descansa dins de la seva caixa, a la foscor, i ja en van tres, les tres dins dels seus espais de la foscor.
Aquesta la què té més història de totes les Yetis de casa, de les cinc estrelles de casa.
Dies de SOLO.
HERO Part II
Dies de MTB.
Esperant notícies, esperant.
Ja les tenim les notícies d'en Javi:
Hola a todos.
El pasado sábado 22 Junio participé por segunda vez en la durísima Sellaronda hero mtb www.sellarondahero.com en los dolomitas italianos. Llegué 6 dìas antes para preparala en condiciones. Allí me encontré en la víspera a J.P. Trujillo del Wild Wolf Pro Trek racing team y con 4 navarros de mi tierra que había visto registrados en la web. Coincidencias!!
Son 2 distancias (63km y 3300metros o 84km 4300metros) que dan la vuelta a los magníficos dolomitas, saliendo en Selva di Galvardena y pasando por el paso Pordoi y el Sella entre otros.
Sin competir desde Octubre me encontraba un poco nervioso y muy motivado.
A las 7:50am ahí arrancábamos con buen tiempo y 84km por delante. Mi tiempo del 2012 fue de 7h 57min. y quería bajar de las 7h 30min.
Son 4 puertos a más de 2000 metros, pero la subida más tenebrosa es al Sourassas (o Porta Vescovo) pues toca empujar la bici durante 15-30 minutos del desnivel tan brutal y no se libra ni la élite de ello jeje.
Mítica es la rapidísima y técnica bajada del Pordoi, unos 800 metros desnivel, que esta vez sí la pude hacer entera sin tocar suelo :-)
Después de 7h y 28minutos cruzé la línea de meta con tal sonrisa que incluso me entrevistaron ahí mismo. No está nada mal acabar el 368 de 1087 con licencia en una prueba de tal calibre.
La suerte me acompañó con el tiempo; 30 minutos después cayó una fuerte tormenta y hubo gente cortada en el último puerto, alguno con hipotermia. Cierto es que 3 semanas antes me saqué la licencia de corredor, con lo cuál evité salir 1h más tarde con la categoría hobby.
Por si fuera poco, el domingo cierran todos los puertos al tráfico para llenarse de bicicletas de todo tipo y poder disfrutar de un entorno increible.
La organización del evento es perfecta, no tengo quejas. Y lo mejor de todo es la entrega de premios, a las 9pm y no cuando está casi todo el mundo rodando aún. Ganadores absolutos Sally Bigham (UK) y repitiendo Héctor Leonardo Páez León (col) entraron en el recinto en un lujoso Jaguar descapotable que les presté.
Esta prueba se ha convertido para mí en algo especial y haré todo lo posible por volver y buscar un tiempo por debajo de las 7h. Tal vez necesite una 29er? En asfalto, llano y ligera subida era donde todo el mundo me pasaba.
O no, entrenar más y listo!
Ahora estoy en Kirchberg para los campeonatos del mundo marathon mtb. A ver qué el tiempo hace aguas.
Saludos!
dimarts, de juny 25, 2013
No té raó de ser
Cercar, cercar, cercar, i cercar.
Dies de Single Speed.
No és una forquilla que funcioni, de fet cap forquilla funciona sense un manteniment acurat, per tant si has de dependre de, costa poder veure-les funcionar, de les cinc forquilles de casa, tres sempre estan fent manteniment, sempre.
Ara per ser a on som, no el fan, perquè estan dins de les seves caixes pendents de fer manteniment, millor dit de les cinc quatre, pendents de manteniment, RLC 140, pèrdua reten, RLC100, problema control rebot, Reba 115, pèrdua reten, Reba 100, problema control rebot, increible.
Dies de Single Speed.
No és una forquilla que funcioni, de fet cap forquilla funciona sense un manteniment acurat, per tant si has de dependre de, costa poder veure-les funcionar, de les cinc forquilles de casa, tres sempre estan fent manteniment, sempre.
Ara per ser a on som, no el fan, perquè estan dins de les seves caixes pendents de fer manteniment, millor dit de les cinc quatre, pendents de manteniment, RLC 140, pèrdua reten, RLC100, problema control rebot, Reba 115, pèrdua reten, Reba 100, problema control rebot, increible.
Fora d'escala
I si fas carretera, i tant, si fem MTB, bé aleshores restem mirant, admirant, o no.
Dies de Single Speed.
Dies de Single Speed.
dilluns, de juny 24, 2013
KENTARO'S 650B MOUNTAIN BIKE
Un color a casa que dóna pau.
Dies de MTB.
La volia guardar pel 30 de juny, de fet la tenia per aquesta data a dos quarts de tres de la matinada, millor dia, i millor começament, però avui és Sant Joan, i a la tarda, pausadament aquesta proposta entre un bon cafè entrarà amb molta calidesa, oi que sí?
Sona de fons a casa, la música de la WEMBO 2012, són quasi les dotze del mig dia, avui, ara per ara, com ahir, no hi ha jornada de bike, sí de MTB, sí de Single Speed, no però enfilats a dalt de la bike.
Dies de MTB.
La volia guardar pel 30 de juny, de fet la tenia per aquesta data a dos quarts de tres de la matinada, millor dia, i millor começament, però avui és Sant Joan, i a la tarda, pausadament aquesta proposta entre un bon cafè entrarà amb molta calidesa, oi que sí?
Sona de fons a casa, la música de la WEMBO 2012, són quasi les dotze del mig dia, avui, ara per ara, com ahir, no hi ha jornada de bike, sí de MTB, sí de Single Speed, no però enfilats a dalt de la bike.
Detalls que marquen diferències
I que de fer sense entendre el perquè ho fas, mentre ets a unes 24 hores, resten.
De fer-ho entenen què fas, et porten a molts somriures en cursa.
Petits detalls biomecànics, mtb, mtb, mtb.
Dies de Single Speed.
Formula R1 Racing Disc
Versió interessant, molt.
Dies de MTB.
Existeix eficiència en frens, sí, sense cap mena de dubte.
Dies de MTB.
Existeix eficiència en frens, sí, sense cap mena de dubte.
Easton XC One SingleSpeed Disc
Una proposta ja presentada al Blog fa un cert temps, però és que Single Speed específic i de fàbrica, bé, per a mi sensacional.
Dies de Single Speed.
Dies de Single Speed.
diumenge, de juny 23, 2013
Dies de moltes propostes
Dies de Single Speed.
El tema de la Jeff Jones ha marcat la jornada.
Quin dia, quin dia, quin dia.
Plou
I els pensaments volen, ara sí, ara també.
Avui estava comprant una Jeff Jones, sí, sí, com sona, però per una confusió no serà, segurament.
Bé, una confusió com moltes vegades a on qui hi perdria bous i esquelles som nosaltres.
Ahir va ser un dia excepcional, des de l'època de JFP que no treballava un dissabte al vespre, aquest cop al despatx, ahir va ser un dia d'aquests.
Ara avui, preparant les bikes, detalls, petits detalls que fa que tot tingui el seu més sonor sentit. Entre tots els camps, una visió, una de sola, des del darrera, OMG, OMG, OMG.
Nosaltres no participem a cap esdeveniment a nivell nacional, hi ha excepcions, hi ha hagut excepcions, ara passats els anys, tornem a ser a on érem, nosaltres no participem a cap esdeveniment a nivell nacional.
La Trinxacadenes, un any serà, però mentre, la gaudim entre Trinxes passats els dies.
Unes dates molt importants a casa, Sant Joan, Sant Marçal, Sant Pere, per favor, per favor, per favor.
Una lleugera pluja banya les parets de casa, aquests murs que durant centenars d'anys han vist com hem anat passant, generacions darrera generacions, i a on ara mirem que quan aquests mirin enrere, d'aquí a uns anys, quan nosaltres canviem a components de la taula periòdica, pensin, bona feina, bona feina, i esperant què qui vingui darrera nostra pugui gaudir d'un bon entorn.
Una lleugera pluja, que fa que les ganes de compartir idees, projectes de MTB, ara de Single Speed tingui una component melancòlica.
Els meus cinquanta anys són a tocar, els del meu pare al cel sigui els vàrem celebrar a Fontmartina, van ser entranyables, OMG, OMG, OMG. Sembla que fos ahir, i aquesta sensació, sé, pels avis, pels pares, que és un tram que cada any que passa s'imposarà un xic més, fins que el dia a dia deixarà de ser, i únicament tindré el què hauré viscut. Aleshores les converses ja no seran, i quedaran els pensaments únicament, aquest dia no tindrà un trenc d'alba més.
La meva Vicious té plans per a mi, bons plans.
La jornada d'ahir, increïble, com podem estar tres setmanes fent el mínim manteniment pel què fa a rodar en bike, i ahir de sobte reiniciar els vols de Drac sense més?
La proposta de l'Home del Montseny fa que la sortida comenci des de SV, que passi per Sant Celoni, ataqui Montseny, i torni tot seguit cap a terres de sauló, a on som a casa, som a casa.
Veus el teu propi sender i penses que has de fer molt, però en tot cas el què és una sort és que pels lloc per on passem passin grans coses, grans instants, grans moments, i això és senzillament commovedor.
Finale va ser allò que sempre podria voler pel què fa a participar a una aventura de Single Speed.
Teníem un pla, vàrem portar a terme un pla, i com al 2009, i com al 2012, va funcionar, i aquest cop vàrem mantenir totes les posicions al seu lloc, Hotel, sopars, dinars, zona SOLO, gelats, alimentació en cursa, llums, BOX, bossa d'aigua 25l. cada punt al seu punt. Ara passats els dies les imatges passen pel meu cap, ara sí, ara també.
Quin pensament, i la pell se'm posa de gallina, anar a dinar a on s'ha de dinar, com al 2009, com al 2012, com al 2013, l'emoció per mirar de seguir un sender estret sense pensar en deixar-lo, per ser-hi i pensar, que bé, que bé, que bé.
Passaran els dies, cauran les jornades, vindran noves aventures, però Finale, les 24 Hours de Finale Ligure 2013 seran un turó entre turons èpics, i que sense cap mena de dubte marca, marcarà la diferència entre mirar de fer-ho bé, i fer-ho bé, mtb, mtb, mtb.
Dies de Single Speed.
Avui estava comprant una Jeff Jones, sí, sí, com sona, però per una confusió no serà, segurament.
Bé, una confusió com moltes vegades a on qui hi perdria bous i esquelles som nosaltres.
Ahir va ser un dia excepcional, des de l'època de JFP que no treballava un dissabte al vespre, aquest cop al despatx, ahir va ser un dia d'aquests.
Ara avui, preparant les bikes, detalls, petits detalls que fa que tot tingui el seu més sonor sentit. Entre tots els camps, una visió, una de sola, des del darrera, OMG, OMG, OMG.
Nosaltres no participem a cap esdeveniment a nivell nacional, hi ha excepcions, hi ha hagut excepcions, ara passats els anys, tornem a ser a on érem, nosaltres no participem a cap esdeveniment a nivell nacional.
La Trinxacadenes, un any serà, però mentre, la gaudim entre Trinxes passats els dies.
Unes dates molt importants a casa, Sant Joan, Sant Marçal, Sant Pere, per favor, per favor, per favor.
Una lleugera pluja banya les parets de casa, aquests murs que durant centenars d'anys han vist com hem anat passant, generacions darrera generacions, i a on ara mirem que quan aquests mirin enrere, d'aquí a uns anys, quan nosaltres canviem a components de la taula periòdica, pensin, bona feina, bona feina, i esperant què qui vingui darrera nostra pugui gaudir d'un bon entorn.
Una lleugera pluja, que fa que les ganes de compartir idees, projectes de MTB, ara de Single Speed tingui una component melancòlica.
Els meus cinquanta anys són a tocar, els del meu pare al cel sigui els vàrem celebrar a Fontmartina, van ser entranyables, OMG, OMG, OMG. Sembla que fos ahir, i aquesta sensació, sé, pels avis, pels pares, que és un tram que cada any que passa s'imposarà un xic més, fins que el dia a dia deixarà de ser, i únicament tindré el què hauré viscut. Aleshores les converses ja no seran, i quedaran els pensaments únicament, aquest dia no tindrà un trenc d'alba més.
La meva Vicious té plans per a mi, bons plans.
La jornada d'ahir, increïble, com podem estar tres setmanes fent el mínim manteniment pel què fa a rodar en bike, i ahir de sobte reiniciar els vols de Drac sense més?
La proposta de l'Home del Montseny fa que la sortida comenci des de SV, que passi per Sant Celoni, ataqui Montseny, i torni tot seguit cap a terres de sauló, a on som a casa, som a casa.
Veus el teu propi sender i penses que has de fer molt, però en tot cas el què és una sort és que pels lloc per on passem passin grans coses, grans instants, grans moments, i això és senzillament commovedor.
Finale va ser allò que sempre podria voler pel què fa a participar a una aventura de Single Speed.
 |
| 24 Hours Finale Ligure 2013. 25h38'. |
Quin pensament, i la pell se'm posa de gallina, anar a dinar a on s'ha de dinar, com al 2009, com al 2012, com al 2013, l'emoció per mirar de seguir un sender estret sense pensar en deixar-lo, per ser-hi i pensar, que bé, que bé, que bé.
Passaran els dies, cauran les jornades, vindran noves aventures, però Finale, les 24 Hours de Finale Ligure 2013 seran un turó entre turons èpics, i que sense cap mena de dubte marca, marcarà la diferència entre mirar de fer-ho bé, i fer-ho bé, mtb, mtb, mtb.
Dies de Single Speed.
11
A quasi 200 euros mai, just per sota dels 100, tampoc, pero sí per als molts curiosos, perquè el concepte és interessant.
Dies de MTB.
Dies de MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)