Dies de molt de MTB.
dissabte, de setembre 15, 2012
SSIT2012: Planetes
Festival de MTB, perquè pedalem passen coses, moltes, més encara, oi que sí?
Dies de molt de mtb.
SSIT2012: Creacions
Com m'agrada.
MTB, MTB, MTB.
Una costrucció vestida de vermell.
El quadre i forquilla té tanta personalitat que pot amb el color.
Tija sensacional, però el seient té una expressió que el defineix, el vull.
Dies de MTB.
SSIT2012: Colt
Jo en dic personalitat, res més, ni més ni menys, simple, personalitat.
MTB, MTB, MTB.
I la bossa porta eines?
SSIT2012: Lucky
Perquè i va haver un single speed que es va emportar a casa aquest quadre MDE.
MTB, MTB, MTB.
divendres, de setembre 14, 2012
SSIT2012: Bateria d'intervencions de la SSIT2012
Preparant la resta de les imatges de la SSIT que encara no he agafat per el Blog.
MTB, MTB, MTB.
Hi haurà un instant que les intervencions tornaran a ser cada quart d'hora.
Dies de MTB.
Per després trabucar la darrera crònica de la SSIT2012.
dijous, de setembre 13, 2012
SSIT2012: Diumenge dia Single Speed
Un cop feta la introducció, a on us exposava el perquè d'anar a una concentració de single speeds, toca la crònica del diumenge, el què els italians en diuen el nacional italià de single speed, jo com que sóc català no italià, en dic la sortida del diumenge cloenda de la concentració de single speed.
Per què no veig la sortida de dimenge com una cursa? fàcil, perquè si no hi ha normes al món single speed, jo respecto que un biker participi al nacional italià de single speed com un PRO, i tant que sí, i per a mi avui, el nacional de single speed italià és una ocasió per d'altres bikers que van en single speed, a França a mi em va agradar molt l'esquadra catalana, i volaven a dalt de la bike, literalment, i a mi ja m'estava bé, jo a Finale a les 24 Ore, al mundial de SOLOS, hi anava amb la meva single speed, vaig rodar tot el que vaig poder i més, i caminar també, vull dir que l'escenari, la película cada biker se la fa a la seva manera, i a mi ja m'està bé.
Per què us exposo tot això? pel fet què si no hi ha normes, si vas a un nacional a on la primera i única norma és que no hi ha normes establertes, i que cada biker participa com ell creu que ho ha de fer, el què més em va deixar bocabadat va ser el format que el guanyador del nacional italià del 2012 ho seria per sorteig i no per la posició a la cursa.
Que si jo recolzo específicament aquest format? bé, recolzo aquest i d'altres que l'organització decideixi, com també que un PRO rodi a l'inrevés, o un aficionat a la single speed escursi trams quan estigui cansat, o senzillament no tingui més ganes de pedalar.
Mentre no es produeixin faltes de respecte entre bikers.
Tot està permès a una participació de single speed.
I jo no sé què semblarà, però el què puc afirmar és que tots pedalen de valent aquest bikers single speed, de valent i cada dia, ara sí, ara també.
De fet i insisteixo, que bons que són aquests italians single speeds, jo quan vaig escoltar que el nacional italià del 2012 es decidiria per sorteig, vaig pensar, i si surt una noia, i si surto jo que no sóc italià?, i vaig aplaudir la decisió, sí senyor, certament que em va sorprendre que minuts després el nacional femení no anés pel mateix procediment, és a dir per sorteig, però no hi ha normes, els homes per sorteig, les dones per ordre d'arribada.
El nacional italià de single speed del 2012 el va guanyar un escocès, sí senyor, sí senyor, sí senyor. Felicitats Andy!!!
Per a mi, els tres dies pedalant, van ser sempre molt tècnics.
Clar que això si ho dic jo poc pes té, i el diuemenge no va ser menys, uns corriols per fer-me molt mal, però "bien está lo que bien acaba".
Així que les pizzes de després de la cursa, els refrescs, entre bones converses va compensar a totes, totes la dificultat per a mi de la sortida.
Quan quelcom ha de sortir bé, és en el meu cas, perquè hi he invertit molt de temps perquè sigui així, i en aquesta ocasió no va ser menys, la campiona del món de 24 hores SOLO Single Speed del 2012 i la subcampiona rodant juntes a la sortida de diumenge, què més podem demanar?
Quan això passa, quan veus la concòrdia entre dues single speeds d'aquesta dimensió, un somriure queda de manera perpètua, perquè aquests són bons instants, molt bons.
Després de la sortida de diumenge el color va ser el de les grans ocasions, de fet a cada sortida va ser un festival del MTB, del single speed més motivador i per sobre de tot el què va ser aquesta edició del nacional italià de single speed és encisador, jo el dinar de dissabte, i el sopar no sé massa bé com va anar, però el dinar cloenda de diumenge sí, senzillament, SENSACIONAL.
La decisió de decidir per sorteig el nacional italià de single speed, té una paraula que concreta, defineix, interpreta el què vol dir, "no hi ha normes entre single speeds".
Això sí, molt de respecte entre single speeds.
Color, color, i més color.
Podríem dir moltes coses d'aquesta edició del nacional, i tant, però en definitiva em quedo amb una que fa que tot rodi bé, hem tornat a casa amb unes ganes enormes d'organitzar la SSEC2013, vull dir que hem agafat encara més ganes de fer-ho bé, de fer-ho molt i molt bé, i això és evident que no garanteix res, és veritat, però com deia l'àvia al cel sigui, qui fa tot el què pot no està obligat a més.
El campió nacional italià de single speed és un escocès, sí, senyor, sí senyor, si senyor.
Dies de MTB.
Fades de la nit, les del divendres a la nocturna, cavallers de la llum els de dissabte i diumenge a la Toscana, caldrà tenir-ho present perquè per la SSEC2013 aquests hauran de ser els protagonistes no vistos, sí sentits entre tots els single speeds vinguts d'arreu d'Europa.
MTB, MTB, MTB.
Per què no veig la sortida de dimenge com una cursa? fàcil, perquè si no hi ha normes al món single speed, jo respecto que un biker participi al nacional italià de single speed com un PRO, i tant que sí, i per a mi avui, el nacional de single speed italià és una ocasió per d'altres bikers que van en single speed, a França a mi em va agradar molt l'esquadra catalana, i volaven a dalt de la bike, literalment, i a mi ja m'estava bé, jo a Finale a les 24 Ore, al mundial de SOLOS, hi anava amb la meva single speed, vaig rodar tot el que vaig poder i més, i caminar també, vull dir que l'escenari, la película cada biker se la fa a la seva manera, i a mi ja m'està bé.
Per què us exposo tot això? pel fet què si no hi ha normes, si vas a un nacional a on la primera i única norma és que no hi ha normes establertes, i que cada biker participa com ell creu que ho ha de fer, el què més em va deixar bocabadat va ser el format que el guanyador del nacional italià del 2012 ho seria per sorteig i no per la posició a la cursa.
Que si jo recolzo específicament aquest format? bé, recolzo aquest i d'altres que l'organització decideixi, com també que un PRO rodi a l'inrevés, o un aficionat a la single speed escursi trams quan estigui cansat, o senzillament no tingui més ganes de pedalar.
Mentre no es produeixin faltes de respecte entre bikers.
Tot està permès a una participació de single speed.
I jo no sé què semblarà, però el què puc afirmar és que tots pedalen de valent aquest bikers single speed, de valent i cada dia, ara sí, ara també.
De fet i insisteixo, que bons que són aquests italians single speeds, jo quan vaig escoltar que el nacional italià del 2012 es decidiria per sorteig, vaig pensar, i si surt una noia, i si surto jo que no sóc italià?, i vaig aplaudir la decisió, sí senyor, certament que em va sorprendre que minuts després el nacional femení no anés pel mateix procediment, és a dir per sorteig, però no hi ha normes, els homes per sorteig, les dones per ordre d'arribada.
El nacional italià de single speed del 2012 el va guanyar un escocès, sí senyor, sí senyor, sí senyor. Felicitats Andy!!!
Per a mi, els tres dies pedalant, van ser sempre molt tècnics.
Clar que això si ho dic jo poc pes té, i el diuemenge no va ser menys, uns corriols per fer-me molt mal, però "bien está lo que bien acaba".
Així que les pizzes de després de la cursa, els refrescs, entre bones converses va compensar a totes, totes la dificultat per a mi de la sortida.
Quan quelcom ha de sortir bé, és en el meu cas, perquè hi he invertit molt de temps perquè sigui així, i en aquesta ocasió no va ser menys, la campiona del món de 24 hores SOLO Single Speed del 2012 i la subcampiona rodant juntes a la sortida de diumenge, què més podem demanar?
Quan això passa, quan veus la concòrdia entre dues single speeds d'aquesta dimensió, un somriure queda de manera perpètua, perquè aquests són bons instants, molt bons.
Després de la sortida de diumenge el color va ser el de les grans ocasions, de fet a cada sortida va ser un festival del MTB, del single speed més motivador i per sobre de tot el què va ser aquesta edició del nacional italià de single speed és encisador, jo el dinar de dissabte, i el sopar no sé massa bé com va anar, però el dinar cloenda de diumenge sí, senzillament, SENSACIONAL.
La decisió de decidir per sorteig el nacional italià de single speed, té una paraula que concreta, defineix, interpreta el què vol dir, "no hi ha normes entre single speeds".
Això sí, molt de respecte entre single speeds.
Podríem dir moltes coses d'aquesta edició del nacional, i tant, però en definitiva em quedo amb una que fa que tot rodi bé, hem tornat a casa amb unes ganes enormes d'organitzar la SSEC2013, vull dir que hem agafat encara més ganes de fer-ho bé, de fer-ho molt i molt bé, i això és evident que no garanteix res, és veritat, però com deia l'àvia al cel sigui, qui fa tot el què pot no està obligat a més.
El campió nacional italià de single speed és un escocès, sí, senyor, sí senyor, si senyor.
Dies de MTB.
Fades de la nit, les del divendres a la nocturna, cavallers de la llum els de dissabte i diumenge a la Toscana, caldrà tenir-ho present perquè per la SSEC2013 aquests hauran de ser els protagonistes no vistos, sí sentits entre tots els single speeds vinguts d'arreu d'Europa.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de setembre 12, 2012
SSIT2012: Canvi de registre, Introducció a la SSIT 2012.
Ja som a casa.
Una nova aventura viscuda, no diré lluny de casa, sí, no tan propera.
El fet d'anar a una festa de la bike com ho és una SSIT, fa que tot tingui encara més de sentit, vull dir que la disciplina del single speed té la seva màxima expressió quan coincideix amb d'altres single speeds, i a Itàlia un centenar de single speeds, hi vàrem coincidir.
Poder anar a una concentració, perquè crec que això és el què és, una concentració de single speeds, a quasi uns mil quilòmetres de casa, coincidir amb bikers d'arreu d'Europa i parlar una llengua comuna, la del single speed, fa que des del primer fins el darrer minut que estem junts tot sigui un festival del MTB.
Hi ha dies per a tot, i tant que sí, i per tant també per a fer acte de presència representant a Catalunya, i en segon terme agafat de la mà del primer, com a representats de la propera SSEC 2013.
Cal i així és, tenir un ferm propòsit, el de voler que la SSEC 2013 sigui un entranyable festival del MTB fet single speed, i que té un primer i únic objectiu, que els bikers que vinguin passin una fantàstica vetllada del single speed.
Avui Diada Nacional de Catalunya el Blog de la SSEC 2013 ha fet els seus primers metres de recorregut. I per tant ja té cara definida, que què vull dir? ja us ho posaré d'aquí a unes intervencions. Bé ara aquest texte no té massa sentit, perquè ja han passat les hores i el logo de la SSEC2013 ja ha sortit publicat, oi que sí?
Què fa que bikers d'arreu d'Europa agafin uns les seves bikes, d'altres els seus cotxes amb les seves bikes a dins, d'altres les seves VW amb les seves bikes, d'altres els seus Motorhomes i les seves bikes, i es desplacin a centenars de quilòmetres, fins i tot milers, per a trobar-se amb d'altres single speeds?
Jo penso que el què motiva que això sigui és el fet de poder compartir la passió d'un mateix pel single speed amb d'altres apassionats d'aquesta disciplina força singular.
Parlàvem amb en Marco i ell ens exposava que a Itàlia, single speed, single speed, són uns cinc, cinc? sí, sí, uns cinc, entenen com a biker single speed, a aquell biker que normalment va en single speed, i aprofito per esmentar que un single speed pot ser des d'aquell que les veu i li agraden però creu que no hi anirà mai, com també aquell que no li agraden, o aquell que hi va sempre, el single speed no té normes, i si no té normes això val per a tot i tothom.
Però dit això d'entrada si parlem de quants bikers van normalment amb una bike single speed a Itàlia no aniríem més enllà d'un reduït grup d'entre cinc i deu bikers.
Nosaltres a Catalunya, el nostre país pel fet de ser de dimensions tan petites, ja en som més, curiós, però també ho entenc, nosaltres ens veiem quasi de casa a casa entre nosaltres, som tots molt propers entre nosaltres, i això afavoreix poder compartir. Premià, Salt, Banyoles, Sant Gregori, Llagostera, Sant Vicenç de Montalt, són totes poblacions molt properes, i de fet som qui rodem junts, però és que el què està més lluny en cap cas és més enllà dels noranta quilòmetres, en cap cas.
Jo avui mateix he pujat a dinar a Salt, és un salt anar a Salt des de casa de dia, a la nit ja és una altra història, però de dia és un dit i fet, i tant que sí.
Com coincidint tres vegades ja tenim aquests vincles tan forts entre nosaltres, és un fet, i per aquest sender seguirem, mtb, mtb, mtb.
Són dies de MTB.
Una nova aventura viscuda, no diré lluny de casa, sí, no tan propera.
El fet d'anar a una festa de la bike com ho és una SSIT, fa que tot tingui encara més de sentit, vull dir que la disciplina del single speed té la seva màxima expressió quan coincideix amb d'altres single speeds, i a Itàlia un centenar de single speeds, hi vàrem coincidir.
Poder anar a una concentració, perquè crec que això és el què és, una concentració de single speeds, a quasi uns mil quilòmetres de casa, coincidir amb bikers d'arreu d'Europa i parlar una llengua comuna, la del single speed, fa que des del primer fins el darrer minut que estem junts tot sigui un festival del MTB.
 |
| Love, Love, Love. |
Cal i així és, tenir un ferm propòsit, el de voler que la SSEC 2013 sigui un entranyable festival del MTB fet single speed, i que té un primer i únic objectiu, que els bikers que vinguin passin una fantàstica vetllada del single speed.
Avui Diada Nacional de Catalunya el Blog de la SSEC 2013 ha fet els seus primers metres de recorregut. I per tant ja té cara definida, que què vull dir? ja us ho posaré d'aquí a unes intervencions. Bé ara aquest texte no té massa sentit, perquè ja han passat les hores i el logo de la SSEC2013 ja ha sortit publicat, oi que sí?
Què fa que bikers d'arreu d'Europa agafin uns les seves bikes, d'altres els seus cotxes amb les seves bikes a dins, d'altres les seves VW amb les seves bikes, d'altres els seus Motorhomes i les seves bikes, i es desplacin a centenars de quilòmetres, fins i tot milers, per a trobar-se amb d'altres single speeds?
Jo penso que el què motiva que això sigui és el fet de poder compartir la passió d'un mateix pel single speed amb d'altres apassionats d'aquesta disciplina força singular.
Parlàvem amb en Marco i ell ens exposava que a Itàlia, single speed, single speed, són uns cinc, cinc? sí, sí, uns cinc, entenen com a biker single speed, a aquell biker que normalment va en single speed, i aprofito per esmentar que un single speed pot ser des d'aquell que les veu i li agraden però creu que no hi anirà mai, com també aquell que no li agraden, o aquell que hi va sempre, el single speed no té normes, i si no té normes això val per a tot i tothom.
Però dit això d'entrada si parlem de quants bikers van normalment amb una bike single speed a Itàlia no aniríem més enllà d'un reduït grup d'entre cinc i deu bikers.
Nosaltres a Catalunya, el nostre país pel fet de ser de dimensions tan petites, ja en som més, curiós, però també ho entenc, nosaltres ens veiem quasi de casa a casa entre nosaltres, som tots molt propers entre nosaltres, i això afavoreix poder compartir. Premià, Salt, Banyoles, Sant Gregori, Llagostera, Sant Vicenç de Montalt, són totes poblacions molt properes, i de fet som qui rodem junts, però és que el què està més lluny en cap cas és més enllà dels noranta quilòmetres, en cap cas.
Jo avui mateix he pujat a dinar a Salt, és un salt anar a Salt des de casa de dia, a la nit ja és una altra història, però de dia és un dit i fet, i tant que sí.
Com coincidint tres vegades ja tenim aquests vincles tan forts entre nosaltres, és un fet, i per aquest sender seguirem, mtb, mtb, mtb.
Són dies de MTB.
SSIT2012: "quadradillo"
Aquestes sempre són, però curiós perquè encara no les veig per la Vicious.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)