Vull dir que a una sortida com aquesta, una nocturna a Salt de la mà de BO, et fa pensar.
Som lluny de casa nosaltres, una caiguda, si no té conseqüències no implica cap problema, però si en té la logística no en té res de senzilla, fins ara no ha passat, no que caigui que sí que ha passat, si no que tingui conseqüències importants, això no ha passat.
A aquesta sortida vaig caure, pel que em va esmentar en Mateu, per portar la pressió massa baixa dels pneumàtics, i aquest cop he de donar-l'hi la raó, l'Ardent va mostrar una flexió acusada al gir, tant que les fulles dels arbres van quedar atrapades entre el pneumàtic i la
llanta.
Ara rodo a més pressió, ja us en detallaré en psi.
La nocturna a BO va venir precedida d'una jornada més curta, no hi érem al matí, tampoc a l'hora de dinar, sí a la tarda.
Molta xerinola, activitat, moviment, la crisi s'ha acabat, mtb, mtb, mtb.
Trafach, Brutu, Mateu, Narcís, nosaltres, i molts bikers més, una tarda divertida és això, una tarda divertida, oi que sí?
Hi ha dies per tot, certament, i nosaltres a la nocturna per un petit imprevist vàrem haver de torna cap a Salt, no passa res, hi ha més dies, d'entrada, hi ha més nocturnes, d'entrada, dic d'entrada, perquè no se sap mai, oi que no?
Un Egg Beater va salvar a un Candy, no sempre serà així, bàsicament perquè exhaurirem la vida dels Egg Beaters SL que tenim i passarem a Shimano un altre cop, és d'on venim, és a on tornem.
Els 4Ti són morts, i d'aquí a uns milers de quilòmetres els SL també, així que quan això passi directes a Shimano.
Una tornada diferent, certament.
Quan repeteixes una tornada la fas més teva, som així, el pas en diferents ocasions pel mateix lloc fa que et sentis més proper, és evident que tot ha d'anar de cara perquè tot camini, però que no sigui el primer cop ajuda a sentir-te bé.
Després d'aquest retorn, podríem dir
diferent, una arribada a Salt també
diferent.
Després d'una bona estona, degustant una cervesa freda, l'arribada esperada de la resta del grup de bikers, arribada de bikers molt contents, molt, i això ens ho va compensar tot.
Després del sopar tornada cap a casa, crec recordar que quasi noranta quilòmetres, segur que sí, noranta. Una tornada de noranta quilòmetres dóna per comentar una estona, una estona.
El què no ajuda a sentir-te bé, gens, és la tornada per la
NII, el tram de Girona a Tordera de nit és realment decebedor, molt decebedor, i les converses en passar-hi millor no publicar-les al Blog, no pels termes, en cap cas, sí per la tristor d'elles mateixes.
Equipats d'estiu, 100% d'estiu, aigua poca, menjar cap.
Eines, les de sempre.
Incidències remarcables, cap.
Quilòmetres i desnivell sense rellevància.
MTB, MTB, MTB.
Una jornada de MTB.