 |
| 456. |
No sé si avui però no aniria abans que la Chameleon.
dimarts, de juny 12, 2012
dilluns, de juny 11, 2012
Crònica Salt-Llança 2012.
Quan fa temps que gaudeixes a dalt de la bike, és perquè el què has decidit fer amb ella va per on ha d'anar.
Darrerament l'ordre de les aventures segueixen el seu curs, no el meu, jo hi sóc, sí, però no a on hauria de ser ni com hi hauria de ser, però el cas és que hi estic bé, mtb, mtb, mtb.
Ho dic perquè ahir seguint amb les paraules de dalt, ja quan et dirigeixes al punt de sortida tot roda com ha de rodar, no hi ha nervis, sí emoció, i no per la mateixa ruta si no perquè tens clar que la jornada anirà vestida de les millors sensacions.
Quan ja fa temps que les bikes són les mateixes els problemes mecànic passen a ser inexistents, i quan ja fa temps que els equipaments són els que són, no hi ha sorpreses tampoc, si en darrer terme la forma física ens acompanya, aleshores el dia passa a ser el que en diem, un dia rodó.
És curiós perquè darrerament quan vaig a sortides com aquesta les salutacions les fas en marxa, en cap cas en primer terme, que també, però moltes en marxa.
Jo ahir no vaig pensar mai, beu, o, menja, mai, a l'inrevés sempre pedalant i gaudint de les converses, quins bikers més amables, mtb, mtb, mtb.
Una sola incidència a remarcar, que de ser un disgust va passar a ser un repte, la caiguda d'una de les bikers de manera estrepitosa va posar un punt de tensió i preocupació puntual, molt puntual, perquè tot va quedar en un ensurt, res més.
El fet d'anar amb assistència fa que la sortida encara tingui millor to. El nivell dels avituallaments de 10/10, pel proper any la parada del dinar la fem en aquesta línia i crec que podem fer que encara marxi tot més rodó, que no sé si pot ser, vull dir que encara sigui millor.
Ahir els pilars tenien ganes de passar una bona estona, i vàrem passar una molt bona estona.
En Jordi Pallí va venir ahir a trobar-nos a l'esmorzar, un present de 10/10. Com sempre anava equipat impecable, però impecable.
Després de l'esmorzar ens anem lentament apropant direcció a les primeres pujades de la jornada, a on com era de preveure ens tocarà caminar.
Tres bikers, pedalant direcció a LLança.
Quan vas bé a dalt de la bike, i ahir era un dia d'aquests, tota la jornada agafa un caire festiu que fa difícil pensar que el dia pugui tenir un final.
Dies de MTB, a on la complicitat entre els bikers fa que cada pedalada a on coincidim ens ho passem encara més bé.
Pobles, llocs a on pel seu pas penses, quina sort que tenim de ser aquí, quina sort que tenim.
A aquest punt uns segons després estàvem gaudint d'un magnífic punt d'assistència, amb molt de menjar, i molt de beure, una assistència de 10/10, però el millor estava per arribar, pel què fa a aquest tema, oi que sí?
Escalant al tram més dur, mtb, mtb, mtb.
Quan el temps mentre passa, et fa millor biker, les presses deixen de ser-ho. Com escala aquest biker, i com baixa.
El més elegant de la festa, i el que ara mateix està pensant més sobre quin ha de ser el proper pas pel què fa referència a la bike, mtb, mtb, mtb. Ep que ell ja porta molt bona bike, molt bones bikes.
Una pujada interessant, exigent.
Un biker, dos bikes.
Una biker ferida, cap bike, mtb, mtb, mtb. Quin mallot, quin mallot.
Quan les singles conquisten la ruta.
I els singles marquen qui és qui a les baixades.
Com també els singles deixen clar el missatge.
I podrem dir, , manca crònica de la ruta manca crònica de la ruta, i jo us diré, que ahir el pedalar va ser el motiu de coincidir, sí, però ahir el pilar va ser el compartir ruta entre tants i tan benavinguts bikers, la ruta va ser, sí, però el què personalment em va fer gaudir no va ser la ruta, que també, si no ser-hi amb qui hi érem, ni més ni menys, no tinc imatges de molts bikers que són sense cap mena de dubte protagonistes de la jornada d'ahir, però no hi fa res, tots tenim clar que ahir va ser una jornada especial, molt especial, a on certament no hi havia en cap moment pensament de que el dia tingués un moment de cloenda, el dia ahir era infinit, com sona, i a on el fet de ser una dia de bikes, entre bikers fa que sempre estiguis bé, sempre et sentis bé.
El guia, el rei.
Quan l'aventura té aquest to, tot queda a un segon pla, pel fet, tots apreciem el fet de poder passar una bona estona, i ahir des de primera hora fins la darrera, passant per senders, entre pistes, menjant als punts d'assistència, a la platja, amb un bon bany, al dinar, un festival de somriures, de converses, a la tornada, a l'estació, al tren, sempre, sempre, sempre les millors cares dels millors bikers.
Tots escalant, totes escalant d'allò més.
Ens hem de felicitar tots, perquè ahir va ser una jornada del millor MTB, del nostre MTB, a on poder tornar a ser-hi és el què queda per fer, mtb, mtb, mtb.
Equipats 100% d'estiu, amb calçat Giro i Shimano.
Aigua, uns bidons, no sé quants, no masses, clara amb molta llimonada, alguna cola, menjar, de tot i més, sempre tot molt bo.
Incidències durant la ruta remarcables, cap, èpiques la caiguda de la dama, que va recuperar-se com el què és, una biker Tramunbike.
Quilòmetres, per sobre dels 80, desnivell proper als 1.000 m. positius.
Amics meus amb sortides com la d'ahir tot agafa un color que de no repetir-se haurem de pensar com fer-ho, però cal pensar que sí, que repetirem, i que sense esperar res, l'escenari tornarà a ser el mateix, i si no, no passa res, tot això que hem gaudit, ara ja fins la propera, oi que sí?
No hi ha tantes ocasions a on compartir bones estones sigui el motiu, en cap cas, coincidir en fer-ho no té preu, és amb el què em quedo d'ahir sense cap mena de dubte.
Campió entre campions.
I el què diuen, de tal pal tal astill, oi?
A la darrera baixada les sensacions de 10/10.
MTB, MTB, MTB.
Un festival entre festivals, sí senyor.
És una crònica diferent, com em va passar també a la crònica de la Tramunbike, però serà que ha de ser, perquè durant el dia, i des d'ahir que els pensament fan cua per anar entrant a la crònica, però en no fer-ho ordenadament, tot agafa una dimensió desconeguda per a mi, les fades estan pensant en altres nits, no en les seves, els cavallers de la llum, no parlen de les fades de la nit, hi pensen sí, però no en parlen, la llum no vol entrar, la foscor no vol arribar, una sola cosa es manté invariable, el meu Drac, a on en baixar del camió ahir al vespre, el meu pensament va ser, com m'agrada la meva bike, i tant que sí.
Donar les gràcies a BO, a la Cristina, a en Massegur, al biker que va portar el vi i el cava, un detall entre detalls, i a tots plegats per la magnífica diada d'ahir, mtb, mtb, mtb.
Darrerament l'ordre de les aventures segueixen el seu curs, no el meu, jo hi sóc, sí, però no a on hauria de ser ni com hi hauria de ser, però el cas és que hi estic bé, mtb, mtb, mtb.
Ho dic perquè ahir seguint amb les paraules de dalt, ja quan et dirigeixes al punt de sortida tot roda com ha de rodar, no hi ha nervis, sí emoció, i no per la mateixa ruta si no perquè tens clar que la jornada anirà vestida de les millors sensacions.
Quan ja fa temps que les bikes són les mateixes els problemes mecànic passen a ser inexistents, i quan ja fa temps que els equipaments són els que són, no hi ha sorpreses tampoc, si en darrer terme la forma física ens acompanya, aleshores el dia passa a ser el que en diem, un dia rodó.
És curiós perquè darrerament quan vaig a sortides com aquesta les salutacions les fas en marxa, en cap cas en primer terme, que també, però moltes en marxa.
Jo ahir no vaig pensar mai, beu, o, menja, mai, a l'inrevés sempre pedalant i gaudint de les converses, quins bikers més amables, mtb, mtb, mtb.
Una sola incidència a remarcar, que de ser un disgust va passar a ser un repte, la caiguda d'una de les bikers de manera estrepitosa va posar un punt de tensió i preocupació puntual, molt puntual, perquè tot va quedar en un ensurt, res més.
El fet d'anar amb assistència fa que la sortida encara tingui millor to. El nivell dels avituallaments de 10/10, pel proper any la parada del dinar la fem en aquesta línia i crec que podem fer que encara marxi tot més rodó, que no sé si pot ser, vull dir que encara sigui millor.
Ahir els pilars tenien ganes de passar una bona estona, i vàrem passar una molt bona estona.
En Jordi Pallí va venir ahir a trobar-nos a l'esmorzar, un present de 10/10. Com sempre anava equipat impecable, però impecable.
Després de l'esmorzar ens anem lentament apropant direcció a les primeres pujades de la jornada, a on com era de preveure ens tocarà caminar.
Tres bikers, pedalant direcció a LLança.
Quan vas bé a dalt de la bike, i ahir era un dia d'aquests, tota la jornada agafa un caire festiu que fa difícil pensar que el dia pugui tenir un final.
Dies de MTB, a on la complicitat entre els bikers fa que cada pedalada a on coincidim ens ho passem encara més bé.
Pobles, llocs a on pel seu pas penses, quina sort que tenim de ser aquí, quina sort que tenim.
A aquest punt uns segons després estàvem gaudint d'un magnífic punt d'assistència, amb molt de menjar, i molt de beure, una assistència de 10/10, però el millor estava per arribar, pel què fa a aquest tema, oi que sí?
Escalant al tram més dur, mtb, mtb, mtb.
Quan el temps mentre passa, et fa millor biker, les presses deixen de ser-ho. Com escala aquest biker, i com baixa.
El més elegant de la festa, i el que ara mateix està pensant més sobre quin ha de ser el proper pas pel què fa referència a la bike, mtb, mtb, mtb. Ep que ell ja porta molt bona bike, molt bones bikes.
Una pujada interessant, exigent.
Un biker, dos bikes.
Una biker ferida, cap bike, mtb, mtb, mtb. Quin mallot, quin mallot.
Quan les singles conquisten la ruta.
I els singles marquen qui és qui a les baixades.
Com també els singles deixen clar el missatge.
I podrem dir, , manca crònica de la ruta manca crònica de la ruta, i jo us diré, que ahir el pedalar va ser el motiu de coincidir, sí, però ahir el pilar va ser el compartir ruta entre tants i tan benavinguts bikers, la ruta va ser, sí, però el què personalment em va fer gaudir no va ser la ruta, que també, si no ser-hi amb qui hi érem, ni més ni menys, no tinc imatges de molts bikers que són sense cap mena de dubte protagonistes de la jornada d'ahir, però no hi fa res, tots tenim clar que ahir va ser una jornada especial, molt especial, a on certament no hi havia en cap moment pensament de que el dia tingués un moment de cloenda, el dia ahir era infinit, com sona, i a on el fet de ser una dia de bikes, entre bikers fa que sempre estiguis bé, sempre et sentis bé.
El guia, el rei.
Quan l'aventura té aquest to, tot queda a un segon pla, pel fet, tots apreciem el fet de poder passar una bona estona, i ahir des de primera hora fins la darrera, passant per senders, entre pistes, menjant als punts d'assistència, a la platja, amb un bon bany, al dinar, un festival de somriures, de converses, a la tornada, a l'estació, al tren, sempre, sempre, sempre les millors cares dels millors bikers.
Tots escalant, totes escalant d'allò més.
Ens hem de felicitar tots, perquè ahir va ser una jornada del millor MTB, del nostre MTB, a on poder tornar a ser-hi és el què queda per fer, mtb, mtb, mtb.
Equipats 100% d'estiu, amb calçat Giro i Shimano.
Aigua, uns bidons, no sé quants, no masses, clara amb molta llimonada, alguna cola, menjar, de tot i més, sempre tot molt bo.
Incidències durant la ruta remarcables, cap, èpiques la caiguda de la dama, que va recuperar-se com el què és, una biker Tramunbike.
Quilòmetres, per sobre dels 80, desnivell proper als 1.000 m. positius.
Amics meus amb sortides com la d'ahir tot agafa un color que de no repetir-se haurem de pensar com fer-ho, però cal pensar que sí, que repetirem, i que sense esperar res, l'escenari tornarà a ser el mateix, i si no, no passa res, tot això que hem gaudit, ara ja fins la propera, oi que sí?
No hi ha tantes ocasions a on compartir bones estones sigui el motiu, en cap cas, coincidir en fer-ho no té preu, és amb el què em quedo d'ahir sense cap mena de dubte.
Campió entre campions.
I el què diuen, de tal pal tal astill, oi?
A la darrera baixada les sensacions de 10/10.
MTB, MTB, MTB.
Un festival entre festivals, sí senyor.
És una crònica diferent, com em va passar també a la crònica de la Tramunbike, però serà que ha de ser, perquè durant el dia, i des d'ahir que els pensament fan cua per anar entrant a la crònica, però en no fer-ho ordenadament, tot agafa una dimensió desconeguda per a mi, les fades estan pensant en altres nits, no en les seves, els cavallers de la llum, no parlen de les fades de la nit, hi pensen sí, però no en parlen, la llum no vol entrar, la foscor no vol arribar, una sola cosa es manté invariable, el meu Drac, a on en baixar del camió ahir al vespre, el meu pensament va ser, com m'agrada la meva bike, i tant que sí.
Donar les gràcies a BO, a la Cristina, a en Massegur, al biker que va portar el vi i el cava, un detall entre detalls, i a tots plegats per la magnífica diada d'ahir, mtb, mtb, mtb.
Sobre la crònica.
A dos quarts de deu hi serà, no espereu un crònica clàssica, en cap cas, tots teniu clar que ahir va ser diferent, per tant la crònica també ho serà.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
Preparant la crònica.
Quan impera un somriure, mtb, mtb, mtb.
Miraré de tenir-la a punt aquesta nit.
MTB, MTB, MTB.
ACME.
 |
| Joe Bike special edition. |
MTB, MTB, MTB.
Ibis Ripley.
 |
| Castellano. |
MTB, MTB, MTB.
A punt per.
Preparar la crònica de la jornada d'avui, mtb, mtb, mtb.
Demà, millor dit avui mi posaré.
Dies de mtb, més encara.
MTB, MTB, MTB.
Una crònica del què ha estat una festa del mtb.
Demà, millor dit avui mi posaré.
Dies de mtb, més encara.
MTB, MTB, MTB.
Una crònica del què ha estat una festa del mtb.
diumenge, de juny 10, 2012
Quan la imatge ho diu tot.
Quines imatges.
http://chirosangaku.tumblr.com/
La del Santuario di Madonna del Sasso, sensacional.
MTB, MTB, MTB.
http://chirosangaku.tumblr.com/
La del Santuario di Madonna del Sasso, sensacional.
MTB, MTB, MTB.
Boone?
Interessant comentari.
"HBC rings take a fraction less than forever, cost less and look just as good.
Also Hellore is starting to make licenced Boone copies, I'm hoping Mattias will eventually start making 102 BCD's for the 960. "
http://forums.mtbr.com/9393412-post55.html
Parlen d'aquesta imatge.
MTB, MTB, MTB.
"HBC rings take a fraction less than forever, cost less and look just as good.
Also Hellore is starting to make licenced Boone copies, I'm hoping Mattias will eventually start making 102 BCD's for the 960. "
http://forums.mtbr.com/9393412-post55.html
Parlen d'aquesta imatge.
 |
| JJ. |
26" single speed.
No puc fer-hi res, m'agraden les single speed 26", abans fins i tot m'estudiava la Moots de 26" específica per a single speed.
He vist aquesta i el pensament directament va a, m'agraden les 26" single speed.
MTB, MTB, MTB.
 |
| 26. |
MTB, MTB, MTB.
Dia d'aventura.
Una aventura llarga la de demà, i tant que sí.
A aquesta hora si tot va com ha d'anar ja portarem quasi tres hores pedalant i estarem esmorzant d'allò més bé.
Tenim els entrepans a punt, quatre.
Portarem una bossa petita de fruit secs, res més, de menjar, per beure, aigua, un bidó a cada bike de 750 ml.
Els equipaments, 100% d'estiu, i a aquesta hora anirem així 100% d'estiu.
MTB, MTB, MTB.
A aquesta hora si tot va com ha d'anar ja portarem quasi tres hores pedalant i estarem esmorzant d'allò més bé.
Tenim els entrepans a punt, quatre.
Portarem una bossa petita de fruit secs, res més, de menjar, per beure, aigua, un bidó a cada bike de 750 ml.
Els equipaments, 100% d'estiu, i a aquesta hora anirem així 100% d'estiu.
MTB, MTB, MTB.
Salt-Llança 2012.
Són les cinc un xic tocades del matí.
Comença l'aventura.
Corren fulles japoneses per casa, això condiciona el meu equipament, mtb, mtb, mtb.
Sempre he pensat que les primeres sensacions del dia no han de condicionar la resta de la jornada, ho dic pel fet que si ja et lleves cansat, res té a veure amb el meu rendiments passades les hores, a dalt de la bike.
MTB, MTB, MTB.
Necessitem bidons de litre, no de 750 ml.
Dies de millora de petits dtalls, com l'Ardent de 2.4 que ja camina.
O les rodes de la meva bike, que podria ser que demà anessin perfilant quines seran.
Avui però som a on som, mtb, mtb, mtb.
Pensant amb el tema proposat per en Xavi sobre les Freedom Catalonia, i tant.
Anem a pedalar, mtb, mtb, mtb.
Comença l'aventura.
Corren fulles japoneses per casa, això condiciona el meu equipament, mtb, mtb, mtb.
Sempre he pensat que les primeres sensacions del dia no han de condicionar la resta de la jornada, ho dic pel fet que si ja et lleves cansat, res té a veure amb el meu rendiments passades les hores, a dalt de la bike.
MTB, MTB, MTB.
Necessitem bidons de litre, no de 750 ml.
Dies de millora de petits dtalls, com l'Ardent de 2.4 que ja camina.
O les rodes de la meva bike, que podria ser que demà anessin perfilant quines seran.
Avui però som a on som, mtb, mtb, mtb.
Pensant amb el tema proposat per en Xavi sobre les Freedom Catalonia, i tant.
Anem a pedalar, mtb, mtb, mtb.
Ventana Fork.
 |
| Ventana. |
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de juny 09, 2012
Salt-Llança 2012.
Demà, de dia i de nit, mtb, mtb, mtb.
Tot a punt, les bikes preparades, la Vicious que minuts abans de la sortida de la Tramunbike semblava que no tenia líquid al Tubeless posterior l'he obert i en tenia, tot i així li he ficat una càrrega més de NoTubes.
La resta de 10/10, pel fet que la Spot Brand darrerament és com si no hi fos, zero problemes, li fas el seguiment i va perfecte.
Porto a la VW la bike d'en Michael, demà no anirà en 29er.
M'he alimentat molt i molt bé des d'ahir us en poso una imatge de la meva alimentació vital d'aquestes darreres hores, concretament des d'ahir a la tarda, pesava 3,5 Kg. i dic pesava perquè avui en queda una ració per la Betty i una per a mi, mtb, mtb, mtb.
Tot a punt, les bikes preparades, la Vicious que minuts abans de la sortida de la Tramunbike semblava que no tenia líquid al Tubeless posterior l'he obert i en tenia, tot i així li he ficat una càrrega més de NoTubes.
La resta de 10/10, pel fet que la Spot Brand darrerament és com si no hi fos, zero problemes, li fas el seguiment i va perfecte.
Porto a la VW la bike d'en Michael, demà no anirà en 29er.
M'he alimentat molt i molt bé des d'ahir us en poso una imatge de la meva alimentació vital d'aquestes darreres hores, concretament des d'ahir a la tarda, pesava 3,5 Kg. i dic pesava perquè avui en queda una ració per la Betty i una per a mi, mtb, mtb, mtb.
World 24 Hour SOLO Mountain Bike Championships
Que bé tenir aquesta imatge, perquè podré exposar-vos què és la nit a Finale, però poder fer-ho compartint aquesta imatge em dóna bones sensacions, això és Finale, mtb, mtb, mtb.
I també això.
Nit abans de la cursa.
MTB, MTB, MTB.
World 24 Hour SOLO Mountain Bike Championships
Entre aquesta imatge i la de sota, un instant, i en aquest hi era jo, i certament ara veient les imatges penso, grande, grande.
World 24 Hour SOLO Mountain Bike Championships
El què us esmentava del punt més al nord del circuit del 2009, a on fa tres anys era molt dur, ara passats aquest anys, tant la Betty com jo, hi està parlat tant en directe mentre el fèiem, i després a casa, dèiem, diem, que bé, que bé ser-hi.
Ara a casa pel terreny pedregós d'aquesta part del circuit, recordo com ens va costar mantenir la pressió del pneumàtics de la Spot Brant per sota dels 10 psi, crec recordar, vull dir que vàrem apostar per no augmentar-la.
Quan encarava aquest tram sol pensava, espero que haguem encertat, mtb, mtb, mtb. Ara a casa, amb un subcampionat del món 24 hores SOLO Single Speed, tinc clar que sí, que va ser una decisió encertada.
MTB, MTB, MTB.
World 24 Hour SOLO Mountain Bike Championships
I és curiós, i també perfecte que quan venia del circuit del 2003 pensava, que bé ara el tram del 2009, i mira que el darrer pujador al punt més al nord al 2009 em tenia fregit, en canvi ara tres anys després esperava per atacar-lo.
MTB, MTB, MTB.
Quin instant el de la imatge, veient, sentint que la nit va fent acte de presència i el dia fa un pas enrere durant unes hores, per passades aquestes imposar la seva llum mentre la foscor més intensa reconeix la seva retirada més intempestiva, i a on mentre això passa ho veus, veus que entre ell i ella hi ha un lligam que sense ser infinit, res és infinit, és etern. Durant unes dècimes de segon poder pensar així mentre ets a un mundial de 24 hores SOLO, poder veure que el dia cau i arriba la nit, té un punt màgic.
MTB, MTB, MTB.
World 24 Hour SOLO Mountain Bike Championships
A aquest punt era curiós, al 2009 el circuit em va semblar infernal pel què fa referència a la duresa, sensacional pel què fa el conjunt. A aquesta edició del 2012 repetir-lo únicament em generava molt bones sensacions, em sembla quasi impossible, però he de pensar que el fet d'anar-hi en single speed té a veure amb aquesta bona sensació.
Ho dic perquè el circuit del 2009 penso que va ser fet a exprés pels team de Niner single speed, no pels geareds, això segur, ara a aquesta edició del 2012, el tram que feiem del 2003 no em generava aquesta sensació a l'inrevés, i penso que el motiu ha de ser aquest que us esmento.
MTB, MTB, MTB.
World 24 Hour SOLO Mountain Bike Championships
Quan el recurs més fort que tens no el tens, cal decidir què fer, així va ser, no vàrem aprofitar aquest aspecte en cursa, ho tenim clar, en primer terme que ens calia atacar a la nit, en segon terme que no vàrem poder, mtb, mtb, mtb.
És un dels punt favorables de no dependre de tercers, que si no fem no passa res, i no vàrem fer pel què teníem previst, i la nit ens va caure a sobre, i de quina manera, mtb, mtb, mtb.
A les properes, tot i que els llums anaven perfectes millorarem encara més el tema autonomia de les bateries, ja molt bo ara, però que encara serà millor. Ja us en posaré properament les imatges.
MTB, MTB, MTB.
World 24 Hour SOLO Mountain Bike Championships
El què us esmentava dels canvis, no és ella, està clar que de seguir en aquest sender del què n'estic segur és que tindrem molt bones notícies pel què fa referència a paticipacions a curses de 24 hores, o no, i no passarà res.
Un tema a estudiar, el pes del calçat, mtb, mtb, mtb, vull dir pel fet que les Shimano M230 són molt pesades vers les Fury de Mavic, i segur que cal valorar rendiment caminant de les Shimano, rendiment pedalant de les Mavic, i a partir d'aquí veure per quina opció cal decantar-se.
MTB, MTB, MTB.
divendres, de juny 08, 2012
World 24 Hour SOLO Mountain Bike Championships
Com viure una aventura, com ho és un mundial 24 hores SOLO, participant a la categoria Single Speed, fer-ho amb 29er i rígida, i que les sensacions siguin les del meu somriure a la imatge, té un sol camí a casa, fer-ho com ens agrada, com ens motiva, la resta després del pas dels anys va sol, si més no ara que ho miro passats els dies ho veig així.
MTB, MTB, MTB.
Aquesta Vicious encara no és la bike que més temps porta amb mi, no per temps que tampoc, si no temps rodant i rodant.
Ho dic i el primer que em ve al cap, és, com m'agrada la meva bike, i tu, oi que sí? mtb, mtb, mtb.
Seguidament penso, quin és el proper pas per millorar-la?
World 24 Hour SOLO Mountain Bike Championships
MTB, MTB, MTB.
Si mirem les imatges de la darrera participació a Finale, penso, no és ella, no és ella.
World 24 Hour SOLO Mountain Bike Championships
Un fet interessant a casa, una de les dues Singles mirant de perseguir un bon resultat, un doble resultat, missatge de país, proximitats al podi, i amb molta, molta sort , podi.
MTB, MTB, MTB.
Per això el somriures, no podria ser de cap més manera, oi que no?
World 24 Hour SOLO Mountain Bike Championships
Una Spot Brand rígida, Single Speed, 29er, una bike diferent certament dins del circuit del mundial de Finale, amb un missatge concret, Freedom Catalonia, i una biker molt singular, un genet de Drac no el veiem cada dia, no sé si a Finale quan la Betty es va enfilar al segon graó del podi van adonar-se d'aquest fet, mtb, mtb, mtb.
Wolrd 24 Hour SOLO Mountain Bike Championships
MTB, MTB, MTB.
Un inici de dia diferent, una imatge que si le mires bé diu molt, mtb, mtb, mtb.
World 24 Hour SOLO Mountain Bike Championships
Ara fa tres anys aquesta entrada sempre la patia, per la feblesa dels pneumàtics The Raven de NoTubes.
Aquest any amb el conjunt Tubeless Ardent-CrossMark de 10/10, mtb, mtb, mtb.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)