World Solo 24 hour Mountain Bike Championships

OMG, OMG, OMG. 

Marxem cap a Storm-Lo.

OH YEAAAAAAAAH!!!

World Solo 24 hour Mountain Bike Championships

L'ordre dels australians, l'organització és molt diferent, nosaltres venim de tres edicions de Finale, I Love Italy. 

Hem recollit els dorsals, un pas necessari, un pas esperat. 

Veure el nostre nom, la nostra bandera al costat d'altres un honor. 

OMG, OMG, OMG. 

Hem seguit el protocol pel què fa a presents per a l'organització. 

Feina ben feta, amb temps certament. 

Després hem marxat a comprar el aliments de les 24 hores.

Després dinar, i tsnt que sí, i tant que sí.

Energia per a unes properes 24 hores de MTB.

Ara però som a Austràlia, i tot és molt diferent. 

El Oficial Rider Brief no té res a veure amb el de Finale, no el fan dues hores abans de la cursa, si no un dia abans. 

Ara riem molt, després de marxar de Stormlo un cop tot a punt, estem fent una bona cervesa. Anem molt tranquils, la Bec i en Phil s'encarreguen absolutament de tot, de tot. 

En Phil no para mai, OMG, OMG, OMG. Què té aquest australià que el fa ser com un àngel, i la Bec què l'envolta que la fa màgica per a nosaltres?

Josep ens faltes tu, demà tindrem amics australians a la carpa, avui estan fent pastissos per les 24 hores, omg, omg, omg. 

La nit de les 24 hores serà una festa, de MTB, de MTB, perquè de caminar bé, no pararem, perseguirem voltes ara sí ara també. I si no, tindrem l'opció de festa entre amics australians a la carpa. 

De fet ara a hores de l'inici de les 24 hores  ja estem d'absoluta festa de 24 hoes SOLO. 

Trinxes, esteu amb nosaltres, mtb, mtb, mtb. 

Esteve fa una estona en Guillem començava el Matathon, sort, sort, sort. 

Dies de Single Speed.

Hem sopat, i hem tingut sorpreses. 

Dies de Single Speed.

Som a casa de dos pilars del Single Speed D'Austràlia, genets de Drac a les antípodes. 

Jornades per a la posteritat, de quatre genets de Drac des del tercer Mirador. 

World Solo 24 hour Mountain Bike Championships

A la vida si has de decidir entre gaudir de bones sensacions, o mantenir el tram de normalitat a on creus que estàs establert des de fa temps, és que ja ets a un bon tram. 

Són tres quarts de cinc del matí a Canberra. 

Els darrers dos dies, després de l'anada a Stormlo, han sigut un doll d'experimentar noves sensacions,  bones sensacions. 

Ahir, va ser un dia especial, molt especial, pel fet d'anar a la costa del Pacífic. La Bec, la Betty, i en Bob vàren comartir junts les aigues de l'oceà Pacífic. 

Quan ets a la illa més gran del món, i veus l'oceà més gran del món, quan tens els peus dins de l'espai marí,  i a sobre de l'illa terrestre més grans del planeta, quan hi ets amb qui hi vols ser, quan hi ets amb qui t'hi vol, aquest és un bon moment. 

Totes les preguntes poden tenir respostes, diferents respostes, moltes però no les requereixen. 

El millor espai és aquell que lluny de ser defensat, és aquell d'on ha marxat tothom un cop ja no hi quedava res, i que en ser-hi ets sents d'allò més bé, perquè de coincidir aquests dos aspectes, pots arribar fins i tot gaudir dels millors instants. 

Ahir va ser un dia copçador, certament, certament. 

Després de ser a on la Bec és, res tornarà a on era, i això no implica cap canvi, no indica cap nova direcció. 

A un moment donat vàrem desfer el camí fet, i les coses vàren semblar tornar a una intensa i constatada normalitat. 

Una arribada pausada a Canberra,  plena de sensacions, i seguida d'instants cotidiants va esmentar en veu baixa que la nostra presència no és res més que una arribada per deixar fer. 

Un sopar entre persones, la marca d'aquests dies, a on no sé com, o sí, va ser la suma final a una jornada plena, molt plena. 

D'aquí a uns estona entrem a territori 24 hores, som 36 bikers Single Speed al mundial d'aquest any, i cal preparar l'escenari per poder gaudir de disputar el mundial 24 hores SOLO a Austràlia de demà. 

Ara cal obrir la porta a tots els automatismes que portem agafats de la mà per a participar a les úniques curses que disputem, les de 24 hores SOLO. 

MTB, MTB, MTB. 

Fem un cafè?

World Solo 24 hour Mountain Bike Championships

Un dia molt diferent certament. 

El paradís té molts instants per ser, oi que sí. 

Ara cal descansar, i demà cal ja anar al circuït a buscar els dorsals. 

Dies de molt de Sigle Speed.

Miraré de preparar la crònica d'avui, mtb, mtb, mtb. 

WEMBO 2013 - Catalans en casa

I realise that I have been a bit slack, sitting back and watching all the amazing posts from Bob, who is currently sleeping a couple of metres away on our sofa...again! Looking back over the photos I have taken the last few days, it's time I shared the beauty of the smiles on the faces of Betty and Bob during their first ride on Australian soil.

Here we are doing our first 100m together, getting used to riding on the left hand side of the road.

At "Stormlo", Phil led the way up the main climb, closely followed by two enormous smiles:

And the smiles just got bigger and bigger as we got to the top and enjoyed the views of Canberra.

By the end of our first ride the emotion levels were very high. Is this real? Are we really doing this? Am I asleep, or am I sharing some of my favourite trails with two very special friends?

I think the koalas on the handlebars are proof that this is really happening.

What is more, these guys are even funnier, more lovable and special than I had realised.

I don't have any photos to show for the hours we have spent talking, and to tell the truth, I don't have the words to properly express everything that we have discussed and shared. There are moments when I think it is much more important to sit and talk with Bob and Betty than to ride with them, but then the time riding gives us time to digest our discussions (and the beer and ice cream) and once again we have the mental energy to discuss some very big ideas. More than what it is to be Australian or Catalan. Rather, what it is to be human. Clar que yes!

One of the most interesting things for me, apart from the great honour and privilege it is to open our house and our hearts to these two amazing people and all the stories of their great country, is how natural it all feels. It is as if they are "en casa", and this makes me and Phil all the happier!

OH YEAAAAAAAH!

WEMBO 2013 - Catalans en casa

I realise that I have been a bit slack, sitting back and watching all the amazing posts from Bob, who is currently sleeping a couple of metres away on our sofa...again! Looking back over the photos I have taken the last few days, it's time I shared the beauty of the smiles on the faces of Betty and Bob during their first ride on Australian soil.

Here we are doing our first 100m together, getting used to riding on the left hand side of the road.

At "Stormlo", Phil led the way up the main climb, closely followed by two enormous smiles:

And the smiles just got bigger and bigger as we got to the top and enjoyed the views of Canberra.

By the end of our first ride the emotion levels were very high. Is this real? Are we really doing this? Am I asleep, or am I sharing some of my favourite trails with two very special friends?

I think the koalas on the handlebars are proof that this is really happening.

What is more, these guys are even funnier, more lovable and special than I had realised.

I don't have any photos to show for the hours we have spent talking, and to tell the truth, I don't have the words to properly express everything that we have discussed and shared. There are moments when I think it is much more important to sit and talk with Bob and Betty than to ride with them, but then the time riding gives us time to digest our discussions (and the beer and ice cream) and once again we have the mental energy to discuss some very big ideas. More than what it is to be Australian or Catalan. Rather, what it is to be human. Clar que yes!

One of the most interesting things for me, apart from the great honour and privilege it is to open our house and our hearts to these two amazing people and all the stories of their great country, is how natural it all feels. It is as if they are "en casa", and this makes me and Phil all the happier!

OH YEAAAAAAAH!

Firts Class

MTB, MTB, MTB.