Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sidi Dragon.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sidi Dragon.. Mostrar tots els missatges
dilluns, de gener 09, 2012
Sidi Dragon.
http://www.bike24.com/p29758.html
Si són més maques, no sé què hauria de fer, en tenim dues a casa, blanques i negres, unes blanques i unes negres, aquestes però per a mi, les veig i penso, "són Sidi, sí, i un cop és suficient,sí, però...", mtb, mtb, mtb.
Punts forts, aquesta versió crec que és 2011, la meva 2010, vull dir que les meves són una generació anterior a aquesta, o no, dic "o no" perquè jo les veig idèntiques.
La rigidesa de la sola, supera amb diferència tot el què ha creat SIDI fins l'arribada d'aquesta joia de Dragon, quan te les poses, i a les primeres setmanes penses, "volo amb aquesta pedalada", després aquesta sensació passa. Que no és poc tenir-la, perquè són còmodes, no molt còmodes, des del primer moment.
La tanca, la primera, la més propera al turmell, de 8/10, va millor que dues versions anteriors, que era com un rasclet que recollia tota la vegetació i quan era l'hora de plegar no la podies obrir, ara no és així, però de tant en tant es trenca i l'has de substituir, no passa res, però passa. També em passa amb les tanques, les dues, que a l'hora d'obrir-les el mecanisme queda com enganxat i tot i que les obro, passen uns segons.
Les soles si no ets en Dougie Lampink, tenen un desgast important, i un cost també elevat, de fet tanques, soles i els claus ronden els 80 euros, una xifra important, al primer cop no, però passats dos anys, dubtes de si per 100 euros més decidir-te, en el meu cas, per una nova versió com la de la imatge, jo tinc l'anterior.
He rodat quatre anys amb les Sidi Action 2 SRS amb la tanca rasclet i les dues tanques inferiors no una, com les Dragon de la imatge, i avui jo aniria amb la primera tanca i dos "Velcros", pel fet de que l'ajust d'aquest dos no els toco mai, fora dels primers dies. Ho dic perquè la segona tanca de les SRS em va fallar passats els mesos, i ho va fer rodant, fet que et implica que el peu no et queda ben fixat, amb un "Velcro" això no passa mai, aquest risc no hi és. La segona tanca però de les Dragon no m'ha fallat des de que les tinc.
El tensor o ajustador extern de taló, fixa perfectament el taló a la sabatilla, però és un triturador de l'escuma interior del taló, que què vull dir? que si el tanques, si fixes més el taló, l'escuma que fa de coixí i el teixit que la cobreix s'esmicola, i això passa amb unes poques hores d'ús, per sota de les 100 hores.
Funcionen molt bé el conjunt de dos tacs frontals per quan et toca caminar pujant, però que molt bé. Primer són massa llargs, però un cop desgastats als primers dies, després van molt i molt bé. Mai he relliscat escalant portant els tacs. Baixant a peu les Dragon no són, així de senzill, i ja no et dic res si són lloses de pedra, seques o humides.
Els laterals de les Dragon no van protegits, la puntera tampoc i són les primeres que envelleixen notablement pel rascar de l'ús propi de la nostra disciplina, i més encara a trialeres estretes a on et fa tant mal el cor en sentir com el sauló o pedres rasquen el cuiro de les Dragon que prefereixes posar peu, si més no als primers dies d'ús de les Dragon.
Però als darrers set anys mai cap SIDI se m'ha descosit, ni les soles desenganxat del cos de la sabatilla, ni els "Velcros" desenganxats de la part superior del cuiro, ni d'aquest desgast amb les pedres i el sauló el cuiro s'ha esquinçat mai, això sí l'aspecte passats els mesos, pocs, és de vas amb un calçat vell, tant si són negres com blanques, blanques encara molt pitjor. Si que els talons de les dues, tant les de la Betty comprades a aquí, com les meves a Chain, el taló la part interior està totalment esmicolada.
Són molt i molt fredes, i per tant perfectes a la primavera, estiu i inici de la tardor.
La meva puntuació de 7/10, cinc punts més que les Bont no Bont.
Els recanvis bé, sempre que no els demanis a ningú conegut, ho dic perquè l'importador és poc seriós amb les dates d'entrega i perdràs una amistat, millor demanar els recanvis a qui no coneguis, et sabrà menys greu no poder-hi tornar, fart de reclamar. I a la botiga, si no et coneix pensarà que quedar malament un altre cop per culpa d'un tercer, no és tan greu com realment és si no coneix el client de res, i pensarà, "m'ho va demanar a mi, perquè a la seva botiga tampoc ho aconseguien", i és veritat.
Però tranquils sempre serà millor que l'espera infinita avui de la tanca de les Bont, que fa mesos que "han de venir ja", la segona i darrera tanca està també a punt de petar. I la primera que va petar passades les primeres setmanes. Que podria ser motiu d'un cop, i tant, però és que "ni pagant Sant Pere canta" quan es tracte d'aconseguir aquesta tanca, com tampoc els tacs frontals, que no han vingut mai, sí, sí, mai, com sona.
Posaré imatges a aquesta mateixa intervenció a les properes hores, de l'estat de les meves Dragon blanques després de dues temporades.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)