I quan tens aquest escenari, quan tinc aquest escenari l'opció que trio esborra puntualment l'opció descartada. Per un cop finalitzada la primera tornar a posar a sobre de la taula quan toca, la segona.
Ahir cap a la vesprada, sortida pels voltants de casa, per sota dels vint quilòmetres, sense desnivell a esmentar, sense consum d'aigua pràcticament, sense menjar. Una sortida per sumar tendències, concretament la de rodar dia sí dia també, amb una única condició, gaudint sempre a l'hora de fer-ho.
Ahir superat el darrer tram de pujada exigent, les pulsacions a les zones més planeres eren tan baixes que en algun punt s'acostaven a les de repòs, no és exactament així, però 59 pulsacions per a mi és excepcional, enfilat a dalt de la bike, vull dir.
Els Barons ahir a la nit, d'amagat conquerint, intentant conquerir a les fades de la nit. No va poder ser, a aquestes contrades els lligams de les fades amb els Homes del Montseny són forts, molt forts.
Són dies els que han passat, molt pocs, després de Les Guilleries, i avui al matí a casa la conversa seguia el camí de les darreres setmanes, molt i molt interessant, més i més emocionant.
Res d'entrada evitarà els que haurà d'esdevenir, i que ens portarà a diferents espais, entre molts, el que a aquest espai tractem, el dels vols de Drac pel món, i no és metafòric, "pel món", és el que ja fa uns anys de l'inici d'aquesta aventura.
Cap a finals dels 70 pedalant amb la meva bicicleta de carretera per les instal.lacions olímpiques de Roma, era, és, un tram de la meva història avui, al seu dia rodant per la Plaça de Sant Pere, poc podia preveure de cap de les maneres el que passarà aquest any, que el què tinc per viure aquest any caminaria tan i tan lluny de casa un altre cop.
En aquells anys, aquells estius llunys de casa, amb el pare, al cel sigui, anava amb la bicicleta de carretera, avui passats aquests, vaig amb la Vicious SS.
Com no he de vibrar entre tants i tants bon records, La Toscana entre d'altres aquests darrers anys.
Ahir equipat d'estiu, i quin fred que vaig passar. La Betty no, que anava amb armilla i manegots.
Eines, les de sempre.
Avui a per la propera?
"...de la muerte", Miki, no lo pude evitar y una enorme sonrisa iluminó mi semblante.
MTB, MTB, MTB.
