Avui bike, demà bike.

Avui he recollit en Michael a l'aeroport i hores després ja rodàvem en bike pel Maresme.

Mentre rodavem, després d'un pujador infernal, hem coincidit amb un biker amb una Nomad que ens ha proposat guiar-nos per una mena de bike park construït per ells. Després de comentar amb en Michael que avui seria una ruta pistera, bé, he mirat de que entengués que els catalans som així, i això hem fet, seguir la roda del guia, ells a un ritme jo a un altre.

Des de fa uns mesos mesos que la Vicious és elogiada per a tots el bikers, avui el biker de la Nomad no ha parat d'elogiar-la, ha fet un munt de fotos de detall de la mateixa i l'ha definit com una bike imponent, única. Això sumat a la rebuda feta a la Vicious pels bikers de la Vallromanes-Blanes m'ha fet sentir encara millor. Que bé, què bé, que bé.

Per a mi dues hores de pur mtb, corriols, barrancs assumibles i unes rampes construïdes increïbles, jo no les he fet, en Michael totes i amb nota.

Després en Michael ha continuat dues hores més amb en Quim, que ha vingut en marxar jo.

Que complert que és en Michael com a biker, escala bé i baixa bé, està tot dit.

La seva Trek Remedy és un avió baixant i un Panzer pujant.

Demà sortida amb en Michael, en Santa Fe i la Betty.

Equipat d'estiu, amb armilla, manegots i camals.

Eines les de sempre.

Quilòmetres no ho sé, desnivell tampoc, aigua consumida 1,5 litres en les dues hores de ruta, barretes de 200 Kcal. cap.

Per baixar he baixat la pressió de les rodes, massa elevada no sé perquè, però massa elevada.

La bike de 10/10. El disc del darrera presenta un desgast important, prepararé la seva substitució ja.

Després de sortir en bike hem anat a una conferència sobre com millorar l'aspecte del seient de la bike i les conseqüències de no fer-ho. Una afirmació contundent, "NO EXISTEIXEN SEIENTS ANTI-PROSTÀTICS".

MTB, MTB, MTB.