De Vol i de Gran Vol de dues rodes, el primer a l’hora de dinar, el segon al capvespre, difícil el darrer lògicament per mi doncs sense un Sol lluent no tinc la predisposició a ficar-me a la Super Armadura de Gala, i com aquest primer pas iniciar tots i cada un dels passos que faig previ a iniciar el Gran Vol de dues rodes, a diferència del Vol del migdia que únicament va haver de sobreportar la seqüència d’un descans que tot i ser menys deficient està lluny de l’ideal, així és que aquest dimarts hi ha hagut doblet.
El fet és que des de dilluns i porto així quasi dos anys, a excepció d'un o dos mesos que crec van ser l’octubre i el novembre del 2025, però fora d'aquests dos mesos esmentats la resta cada dia de la setmana des del primer fins el darrer que les sensacions que vaig experimentant a moments molt puntuals durant el dia però presents em diu m’indica que ja estem a divendres indiferentment del dia entte setmana que sigui, és a dir dilluns penso tot i que puntualment com esmento que és divendres, dimarts penso també que ja és divendres, dimecres seguint aquesta tònica ja he arribat com dilluns i dimarts a divendres i dijous és el darrer dia un altre cop dels cinc que l'entorn proposa raonanblement de no ser petit comerç com a laborables, és a dir que entenc que divendres és l'últim dia laborable de la setmana i cada dia de dilluns a divendres d’una manera o altra tot m’indica que les sensacions d’aquest darrer dia de la setmana són les que tinc la resta de dies, aleshores quan finalment arribo a divendres tinc un premi emocional complementari, doncs penso que és divendres i realment és divendres. Coincideixen totes les sensacions en ser la darrera jornada d'aquests cinc dies amb el dia que realment estic, que bé, perqué són sensacions de finalització de la setmana, i en el meu cas de premi, quasi de matrícula podria afirmar. Així en aquest marc de sensacions avui dimecres tinc clar el programa, com tinc clar també la complexitat de demà dijous que en principi serà o seria dia de sensacions a la capital, ho dic en condicional per la preocupació de sense voler fomentar aquesta congestió voltant pels himits carrers de Girona, i lògicament em ve al cap un altre cop el divendres, curiosament d'aquí a una estona, minuts o hores, o ja al vespre durant uns breus instants hauré arribat a les sensacions pròpies del darrer dia de la setmana, del divendres, les d’una serenor per les responsabilitats vetllades, una mica faig aquest rainament del dia de la setmana que em ve al cap sense adonar-me'n, motivat per les gestions portades a terme, per les reflexions sempre de certa complexitat compartides amb les diferents Màquines de Prosperitat, de ser doncs finalment al tancament de la setmana, de ser divendres fins i tot amb les connotaciins de la tarda vespre d’aquesta darrera jornada, renoi, i de la sensació càlida de pensar que els propers dies són el dissabte i el diumenge que són els dos propers dos dies que estan per venir, mira que ho escric i ho veig preciós, molt però també força estrany, també podria ser que no sigui tan rar, i que aquesta relació sensació-temps que experimento segueixi un curs natural i que finalment jo i sense poder-ho compartir vull dir no podrem ser a aquest mateix tram junts, gaudeixi de manera singular de cinc divendres al vespre a la setmana. En tot cas quan arribo a divendres comprensiblement em dic a mi mateix que tinc una sensació molt apaivagada per contradictòria respecte el dia que estic, motivada aquesta sensació perquè en moments breus sí però a l'hora cada dia he pensat puntualment que era aquest el dia de la setmana, així la setmana arriba a tenir cinc dies amb les sensacions pròpies de divendres ))
Dos petites sortides a l'hora, un Vol a on curiosament la vàrem clavar quan parlem de l'équipament, que aquestes dues setmanes entre aquest aspectes i que els Dracs funcionen a la perfecciò o quasi, doncs segueixo perdent l'aire de la roda davantera, i ara de fa uns dies, molt pocs que poc a poc el recorregut de la maneta del meu fre davanter agafa un punt excessiu de recorregut, curiosament el que sempre mostra aquest simptomes primer el del darrera presenta avui per avui un recorregut impecable, però en tot cas la percepció d'quipaments i Dracs va ser molt bona fet que ajuda molt a ser constants a l’hora de sortir ara sí ara també. Remarcar que estem sortint amb mallots paravent resistents a la pluja i termo no amb les jaquetes d’hivern de fa uns dies, també esmentar que utilitzem si més no ahir guants i calçat d'estiu, que portem els guants de tardor-hivern a la bossa dels darrera del mallot, ahir puntualment no hi portàvem a aquestes el protector de cara i coll, i en darrer terme que les tèrmiques sintètiques o de Merino ara per ara són sempre de màniga curta, que bé, que bé, que bé ))
Amb aigua i sals, amb dos caramels de carbohidrats que ja m´he pres a les prèvies a inciar el Vol, amb una renovada incidència dins del Vol com ho és la descàrrega de les bateries, ara dels dos llums Sigma davanters en mode intermitent, segurament tocava, tinc les dues bateries carregades a punt de relleu.
La lleugera pesadesa, molt de fons però segueix present, per un descans deficient, que sense ser un desastre irreparable sí que dista d'on hauria de ser, i que poc a poc va mostrant els simptomes que l'estan provocant com ho són els d'un lleuger refredat, si més no això dedueixo, ara vaig a per la segona setmana crec recordar d'una recuperació baixa de més a menys, és a dir a cada dia que passa recupero una mica millor, i les hores de son es mantenen entre les quatre i les cinc hores tocades. A veure a on em portarà aquest escenari, aquesta evolució, avui un dia que no ajuda per força tèrbol amb estones de Sol, una temperatura que sí, 6ºC a les set del matí, i un pronòstic que indica un migdia amb possibilitats de Sol, així de ser el Vol segurament apuntaria com ve siguent habitual d'un Vol a l'hora de dinar, a veure, a veure. També per l'arribada d'aquest lleuger refredat podria haver-hi uns dies de descans per mi, curiosament és tan lleuger que quasi que no recordo que l'estic passant, bé sí que és present però fins el punt que no me n'adono plenament, coses. També em fa dubtar si m'he de mantenir a dins dels Vols o no la contradicció entre la millora de la recuperació que ha passat del 15% al 25% i de fa tres dies al 50%, vull dir que estic experimentant una millora de la recuperació que a l’hora es creua amb un lleuger empitjorament però constant de la congestió que us esmento.
Ahir dins del Vol un dels temes de conversa refent el camí cap al Mirador va ser els dels quadres nous dels Dracs, sembla que el titani manté les seves possibilitats, a veure, a veure, perquè una altra posibilitat seria fer venir una quadre de titani i un de ferro, és a dir que cada ú disposés de dos Dracs, un de cada material esmentat, per mi va ser una bona reflexió aquesta darrera, sí que seguidament em ve al cap la cultura dels Miradors d'un genet un Drac, veurem, veurem. Si no seguíssim aquest precepte aleshores el Mirador, el nou candidat haurà de ser una mica diferent doncs quatre Dracs en ús necessitem una pista d’enlairament diferent de si en són dos, coses.
MTB, MTB, MTB.
Gran Vol de dues rodes ahir, OMG, no hi ha mot que ara mateix defineixi millor per mi l'experiència d'aquest dimarts, i ara mentre revisc la breu aventura d'ahir al vespre em ve al cap l'enllaç del lebrel del diapasón que vaig afegir en la darrera intervención a aquest espai, a on no sé massa bé perquè mentre rellegia l'anterior publicació vaig escriure aquest mots del lebrel del diapasón a internet i em va sortir l'article del Motociclismo del 1983, que per cert el tester és el Sito Pons, i entre els referents publicitats Kobas, renoi, renoi, renoi.
En tot cas una sortida breu, a on un primer mot s'erigeix entre tots, el del flow, i a on passats els primers minuts, uns quants sense ser molts, constantment miro de recordar el mot no un segon mot, si no el mot, fent el recordatori de baixar els ànims, i mirar d’imprimir l'únic to possible per gestionar el moment, el mot de la prudència. Amb aquests dos termes, flow i prudència l'experiència passa a ser molt guapa, molt, també ajuda i molt el darrer manteniment fet de les suspensions, concretrament la substitució de l'oli de la forquilla, no per res més que per haver fet ja els tres anys des de l'arribada d'aquest Gran Drac, i com a millora número ú la substitució dels pneumàtics, per una banda restan una mica, molt poc siguent més esportius, tarden més a escalfar, poc més, però l'aspecte positiu és el tipus de perfil més arrodonit ara que fa que per el meu tipus de conducció el punt del flow hagi emergit fins a un punt de quasi consolidar l'aspecte del grip del tren davanter, de la millora d'aquest, i no dic que ho aconseguit del tot perquè em reservo que hi pugui haver estadis millors de comunicació entre els palmells de les meves mans i el punt de contacte del pneumàtic amb el terra, doncs aquesta comunió per mi és literalment el que defineix l'experiència dinàmica d'aquesta disciplina, a partir d'aquí, d'aquest punt la resta suma a gaudir de l'exeperiència a dalt d'aquest excepcional Gran Drac de dues rodes ))
Esmentava que els equipaments estan funcionant d’allò més bé, certament, certament, però hi ha uns aspectes que sobresurten amb força quan faig referència a les Super Armadures de Gala, com ho és el ritual inicial, la selecció en primer terme de la Super Armadura, així com el moment d’equipar-me amb la roba interior d’aquesta, ara i crec que aquesta presència augmentarà, siguent doncs els equips interiors de sota de la Super Armadura de les cases Gore i Assos en les seves versions més extremes per a temperatures molt baixes, però sense ser paravent, ara per ara, a on aquest primer ritual és molt i molt guapo, el segon pas que és enfundar-me la Super Armadura té un to èpic o quasi, a l’hora que casa vegada més pausat aprenent a gaudir de cada segon d’aquest procés, i el pas del calçat, com de posar-me el balaclava que ja porta incorporat la mateixa tèrmica d’Assos, el casc ajustat a aquest sotacasc, i en darrer terme posar-me els guants, ara a sobre dels sotaguants de seda, aquest detall fa que tot plegat vesteixi de molment únic i memorable els instants que envolten l’inici de l’aventura a dal del Gran Drac, i ja no et dic res quan councideix amb la caiguda del Sol d’ahir amb l’ombra colossal que emergeix de darrera del Gran Drac i notes el respirar del Gegant, OMG.
Fer aquest pas cerca sortir d'una zona de confort que és a l'hora la que m'ha permès arribar fins aquest estadi, és a dir persegueix reobrir la porta a una muntanya de sensacions que està a tocar de la meva mà, ahir va ser un primer instant, prudent sí, però també intens, mots els dos interessants un altre cop, i les sensacions han sigut immenses, fins el punt que en arribar al Mirador durant uns breus instants el Gegant des de la porta d'entrada, i el meu Gran Drac des de dins del Mirador han coincidit les seves dues esteles que tot just estaven arribant, i que són generades per ells dos en el seu desplaçament ))
