I no esmento únicament la sortida més significativa és a dir la seixanta-ú perquè la seixanta té també el seu pes doncs en principi avala tot i que puntualment que podem augmentar les distàncies de dissabte i de diumenge mantenint però el Vol de dilluns, això sí aquest darrer en mode descans actiu, que no és res més que seguir fent la mateixa distància de cada dia d'entre setmana, i que poc a poc va siguent molt inferior a la dels caps de setmana que va augmentant poc a poc, és a dir mantenim els Vols per sota de les dues hores de dilluns a divendres, i dissabte i diumenge anem augmentant les hores a dalt dels Dracs, tot i que encara és molt d'hora per poder afirmar que, d'arribar a on volem anar aquesta seria la seqüència que mantindrem amb el dia de descans actiu i no amb una aturada els dilluns, ara mentre ho escric dubto, però un altre cop no cal fer res més doncs un altre cop el pas dels dies ens dirà a on som, poc a poc, metre a metre seria més descriptiu.
Ahir a la 61 les sensacions van ser, de ser-hi bé rodant rodó sense un ritme alegre però, com sona.
Equipats de MTB, per uns mallots, culot 2in1 que no el C3 de la betty, calçat, mitjons, guants i cascs d'aquesta disciplina, la tèrmica sense mànigues de Gore, Spök, i les fotocromàtiques, a un dia parcialment tapadet, fins i tot amb un tímid xirimiri, amb 15ºC a l'hora de dinar, curiós perquè aquesta temperatura no ens lligava amb l'hora que estàvem a dalt dels Dracs, semblava que el termòmetre hauria de marcar 25ºC no 15ºC, les sensacions mentre rodàvem no sé massa bé quines eren, vull dir rodant no vàrem passar ni tan sols fredor, així caldrà aclimatar-nos a les condicions pròpies d'aquesta preciosa estació de tardor apreciant encara més aquest sensacional present de poder-hi ser en aquestes condicions tan guapes, cal valorar que el pronòstic d'ahir era de pluja intermitent però també puntualment de molta intensitat.
Avui mentre rondem la possibilitat de portar a terme la 62 hauré de veure si és el primer migdia que utilitzem mallots de màniga curta paravent, o no i en el seu defecte optem per els d'estiu com fins ara, ho dic per mirar de no acostar-nos a sensacions de fredor, perquè les veig més justificades buscar-les a primera hora del matí, no a l'hora de dinar. Com que estem pedalant a aquesta franja de la jornada el dinar l'estem fent a les cinc poc tocades de la tarda fins i tot més propers a les sis, com sona, com sona, fet que aparentment normalitza aquest horari i no passaria res, però és que també comporta de sopar massa tard i anar a dormir igualment d'hora sense haver deixat prou espai entre el sopar i l'anar a dormir, per permetre de donar opció als Vols de primera hora del matí que no de matinada, coses )
Pendents de recollir les comandes al segon Mirador, i també pendent de fer les noves comandes de la resta de components per enllestir els Dracs nous.
Ara rellegint aquesta aportació hores després el Vol, i és l'una tocadeta, encara no ha sigut, tinc les Armadures de Gala a punt, anem de blau, d'estiu, i equipats de carretera, exccepte guants, i calçat, doncs Hirzl i Gore, així com les S-Phyre són per un ús extrem de MTB, sense que nosaltres en treiem aquest rendiment tan potent, és cert ara per ara, tampoc és el moment, però poc a poc anirem millorant aquest aspecte i ens anirem acostant a la zona alta del grau de prestacions d'aquests dos equips específics de la nostra disciplina, quan això sigui els Merit en principi tindran encara més protagonisme, he de pensar )
MTB, MTB, MTB.
La sensació un cop les bosses de viatge s'han quedat amb nosaltres és molt bona, els tambors sonen de fons al Mirador, als Miradors, i aquests ho fan amb el ritme clàssic de sempre previ a l'aventura, a veure, a veure, oi? doncs quasi que no recordo quin to és aquest, fa molt de temps que no estem a aquest tram, tot i que quan ve, quan està fent camí proper a fer-se una realitat costa molt poc submergir-se amb el ball de la seva dolça a l'hora que profunda tonada ))
A la Transpirenàica del 2003 la bossa de viatge de sota seient era un problema a l'hora de baixar del Drac, aquesta difcultat era més present com més fatigadets anàvem durant l'etapa, amb el Gran Drac de dues rodes he de pensar pel fet de no anar fatigat per la curta durada de la sortida aquest inconvenient va ser menor, inexistent fins i tot, però estic convençut que a un viatge ens passaria el mateix a l'hora de passar la cama per darrera per baixar del Drac a on molesten les bosses de viatge. Fet que em fa pensar que per tenir clar que aquestes bosses funcionaran cal entrar en matèria és a dir fins que no viatjem amb elles les conclusions no s'acostaran a un resultat més objectiu que el d'ara que ve de fer un Montseny, anar i tornar a Santa Fe i prou. Al 2003 vàrem enviar passades les primeres etapes, per correu aquesta bossa de viatge a SC, i nosaltres vàrem seguir el viatge sense ella/es, vull dir que va ser realment molt poc funcional per a nosaltres, és que no recordo si era més d'una bossa, però el què sí recordo és que no va ser l'únic enviament que vàrem fer per alleugir la càrrega, en tot cas no ens va funcionar en aquella ocasió, així ara vint-i-dos anys després hem d'estar oberts per una banda a que ens funcioni, per què no? a l'hora també que hem de tenir present l'anterior experiència fallida que us exposo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada