No vull sort

No perquè no la necessiti, segur que hi ha mil pensaments que m'hi portarien, vull dir a demanar-la, però és que tal com està tot, la mare em deia dinant al Xeflis de Campins divendres, és que fill meu el què està passant molta gent avui, ni a la postguerra. Aleshores cal donar tota però tota aquesta sort a qui més la necessita, tots la necessitem, jo també i tant, però vist el què veig cada dia, millor que quan em toqui la meva, la meva dosi de sort segons abans, millor cedir el torn, millor estar com estic i que qui no està bé li arribi un petit cop de sort.

MTB, MTB, MTB.

És que he vist la porta i he hagut de recular, i ara a casa compartir aquest pensament a The Great Escape MTB.