Quan pedalar, és això, pedalar.

Ho dic perquè després de Kilfinane, el concepte de MTB a casa no ha tornat a ser més el mateix, pel fet que la tècnica va ser molt diferent de la tècnica que ens cal al nostra país, vull dir que a la SSWC d'Irlanda, la dificultat no era la de "pit i collons", si no la de si ets un pilot tècnic a veure si rodes ràpid a aquest circuit.
El circuit fora de les passeres de fusta molles i relliscoses, d'entrada no tenia secret, revirat, de terreny fi, amb excepcions, amb pujades de pendent, i baixades de pendent planejadora, semblava senzill, no ho era, certament, a ritme era un circuit molt exigent, no hi havia manera de rodar pels revolts tancats ara sí, ara també, i la dificultat, la diferència d'aconseguir velocitat a aquests trams era el què va marcar les posicions de la SSWC.

En asquest sender ens hi hem de tornar a enfilar, i si no és aquest millor anar a per una altre tram que ha de ser molt i molt diferent del fet fins avui, i tant que sí.

La sortida de diumenge a la tarda va ser això, cent quilòmetres tocats a ritme baix, anàvem per feina, sí, però tranquils, més de vuit hores de bike et fan veure que va ser una jornada llarga, certament, i passades les hores fins i tot divertides.
 
La proposta, sortir a pedalar per carretera i fora pistes planeres, sense pendents, per evitar de carregar el genoll, va ser més o menys així.

Menjar, una truita i pa amb tomàquet, passats uns deu quilòmetres, beure una cervesa entre dos de 500 ml. aprox. i 1,5 l d'aigua entre dos, al quilòmetre 75, uns seixanta grams de fruits secs entre els dos.

Equipats d'estiu, 100% d'estiu.

Quan vols fer, fas, si tot va et va de cara, i no sempre tot et va de cara, oi que no? però finalment diumenge tot va rodar rodó, oi que sí?

La recta d'Hostalric, això una recta, i tant.

La pujada a Collsacreu, va ser com si no hi sigués, la baixada el mateix.

Sortir amb sol, i veure com cau aquest, mentre entra la nit, lentament, uns instants únics, no curts, va ser una entrada lenta, molt lenta.

La darrera escalada fins a casa sensacional, de fet la pujada a Collsacreu de 10/10, de fet des de Sant Celoni fins a dalt de Collsacreu va ser molt divertit, bones sensacions sempre, per què no hauria de ser així?

Després un cop ja propers a casa, les dues pujades finals exigents, però la sensació de tota una tarda a dalt de la bike, entrant a quarts d'onze de la nit pel pati de casa, inoblidable.

Roc d'Azur 2012, amb o sense Marathon.
100 Km Camins de les Guilleries 2103.
Tramunbike 2013.
SSEC 2013.
Transpirenaica 2013.
World 24 Hour SOLO Mountain Bike Championships Australia 2013.

És el calendari que diumenge durant tota però tota la ruta va ser el principal motiu de conversa. 

Els detalls de com encarar aquest sender que passa per totes aquestes fites, és interessant, i laboriós, per sort la confirmació de totes elles passa per fer els deures, tots els deures.

Entre molts d'esportius, els professionals, i aquests darrers deures són la clau per a poder afrontar totes aquestes curses. De fet ja fa anys que el calendari és, canviem Toscana i Roc 2013, per Tranpirenaica i  Mundial a Canberra, i no, no anem a fer turisme a Austràlia, anem a fer un mundial, no fem turisme, a data d'avui fora de l'Europa més propera, una norma que no m'he saltat des del 1997, com sona.

Que seria una oportunitat, seria així si el què vols fer és això, turisme, però és que el què volem fer és participar al mundial de 24 hores SOLO a Canberra, mtb, mtb, mtb.

I això és què estem preparant des del mateix moment després de sortir de Finale, on als primer quilòmetres de tornada amb la VW ja vàrem començar a fer la llista del què és imprescindible que millorem si hem de ser a Canberra al 2013.

Anem-hi?

MTB, MTB, MTB.