El perquè d'aquesta relaxació no el sé, certament que no, però acceptar una proposta d'estada a Verges per part d'en Jordi, poder ser-hi un dia abans de la Montgrinada, per a mi ha generat aquesta sensació, relaxació.
Que amb el pas dels dies, mentre s'acosta l'hora de pujar cap a Verges, les ganes de ser-hi augmenten, i augmenten, i augmenten, aquesta sensació és de per si mateixa ja una sensació que no té preu.
El dia abans, a la nit abans de marxar, vaig canviar la forquilla, el disc de fre davanter i les pistes de direcció. De la Vicious de 470 a la de 438 mm. del disc Shimano XTR de 160 mm. al de 180 mm. i de la CC 110 a la CK Sotto Voce.
Les ganes de poder gaudir fa que baixar a fer aquests canvis rodin sols, com va ser un altre cop en aquesta ocasió.
Preparar l'equipament, decidir quin serà aquest, portar diferents opcions per si el temps no és el què ens pensàvem passa a ser el motiu de conversa número u.
La roba de carrer no, en cap cas. Aquesta la tenim clara.
Pel què fa referència a la roba de MTB, una aposta clara, equipament per la calor, en cap cas pel fred, en cap cas.
Pel que fa referència al menjar, també molt clar, de fet no se'n va ni parlar, portaríem l'entrepà per esmorzar i res més, i res més. I aquest decidim que el comprarem una estona abans de sortir pel fet que no sortim a primera hora si no a les nou del matí.
Carreguem les bikes a la VW, els equipaments de bike i els de carrer, portem dues bosses d'esport, la més grossa amb els equipaments de bike, la més petita amb la roba de carrer. A part de les bosses amb les sabatilles i cascs, i les dues caixes amb el kit d'eines.
Marxem equipats de bike, calçats amb les Crocs d'hivern, és un calçat que ens va bé per abans de pedalar i per després de pedalar.
L'equipament que portem ja és el de les jornades de primavera-estiu, pirates, mallots i guants d'estiu, mitjons de tardor, jaqueta Lite jo, armilla de tardor, no Lite, la Betty.
Cal tenir present que tot just estavem encarant el matí de dissabte, no el de diumenge, en cap cas.
L'arrancada del dia va ser sensacional, l'anada a Verges a on ens espera en Jordi per a fer una primera pedalada plena de bones sensacions, també amb una mica d'incògnita, pel fet que no és una zona estranya per a mi, i tant que no, però com seran les sensacions en ser-hi sí que em té intrigat, encuriosit, i tant que sí.
El fet de saber que la sortida del matí donarà pas a una jornada molt tranquil.la a Verges, em té captivat, el fet de saber que aquesta primera sortida és l'entrada d'una segona aventura diumenge em fa sentir d'allò més bé.
Va ser un arribar i moldre, perquè l'aparcament de la VW a dos metre del portal de casa d'en Jordi, i la VW va estar descansant a aquest lloc fins diumenge al matí.
Va ser aturar la T5 mirar pel retrovisor i veure a en Jordi descarregant la seva Pivot, equipat impecable, les salutacions plenes de cordialitat, de ganes de passar-ho bé, un fet a remarcar, en Jordi té un jardí dins de la seva mini transporter, que pràctica, que pràctica, sí, sí, i fins i tot hi porta un mini camp de gespa perquè les seves bikes estiguin sempre entre senders, sensacional.
Deixem les bossesa casa seva, i coincidim amb la mare d'en Jordi, i d'aquí coincidim amb l'Eduard un biker que fa una pila d'anys que pedala per aquestes contrades, els cinc ens assentem a taula i degustem un bon cafè, coca de Vallromanes, i xocolata, d'aquí després de moltes converses i moltes rialles anem directes a pedalar.
No sé com ho fem, però la conversa animada mentre fèiem un petit esmorzar continua mentre pedalem, l'Eduard, en Jordi, la Betty i jo mateix, no parem de conversar, de tot i per tot, és evident que hi ha moltes ganes de compartir i això amics meus és clau perquè una sortida tingui el to de les millors sortides.
Nosaltres som lluny de casa, sí, sí per a mi, Verges és molt lluny de casa, quan vaig a Irlanda com ho veig? no hi penso, hi vaig gaudeixo de tot i torno cap al niu, un cop sóc a casa miro enrere uns segons, i segueixo amb el meu dia a dia més quotidià.
Ser a Verges entre persones tan acollidores és una sensació excel.lent, d'exel.lència, pel fet que les bones sensacions no tenen preu, i mentre va durar la sortida, ja us avanço que el cap de setmana les sensacions totes, i van ser molt contradictòries, totes però van ser entranyables, molt.
Mentre pedalem, coneixem a l'Eduard, a en Jordi no, perquè no sé perquè és com si ja ens conaixéssim de fa anys.
Aquest biker, l'Eduard ens transmet molta confiança, pel què diu, per com ho diu, coincidirem en properes ocasions amb ell, de ben segur i si no tot això que hem compartit i tant que sí.
La ruta que fem pedalant és sensacional, ni un sol tram ens posa en cap risc, a l'inrevés, sempre per senders, pistes, tots més que interessants, un entre tots em deixa aturat, el que va de Colomers, per darrera del dipòsit, a partir d'aquí la sortida per a mi agafa un altre to, pel fet que aquest tram el tinc molt present d'haver-lo fet amb els dos germans Amagat, i concretament al vagó de cua protegit per darrera tancant el grup amb en Carles, i això no estava previst, en cap cas.
La Betty em comenta si estic bé, i tant que sí, m'agrada, em fa sentir bé, tenir present a persones que ja no hi són, és una manera silenciosa de rendir-los un sentit homenatge, i això el de fer-ho, sempre que passa no ho evito, és una forma de reviure a aquestes persones que avui no són amb nosaltres.
La tornada cap a Verges entre rialles i aquesta sensació que us he esmentat, sempre però entre el millor sentir, l'Eduard i en Jordi, ens fan sentir com a casa, bé millor fins i tot, perquè no recordo de coincidir a la nostra zona amb cap biker, de fet des del dia de la sortida amb l'Oriol que no ho fem, i a aquell dia nosaltres érem els amfitrions no pas ell, per tant nosaltres els teníem que cuidar no pas ell a nosaltres.
A la tornada passem per una vall sensacional, és un pas per carretera, a on en Jordi ens esmenta que li agrada sempre fer un tram tipus com aquest quan acaba la sortida, l'entorn d'aquest tram és encisador, certament.
Un cop a Verges cada biker fa el seu tram, ens acomiadem de l'Eduard, d'en Jordi, la mare d'en Jordi marxa a dinar, nosaltres ens dutxem i anem a dinar al restaurant que ens ha indicat en Jordi.
El dinar ens va d'allò més bé, i després de dinar anem a la plaça de Verges a fer el cafè, mandragem asseguts a la plaça assaborint el cafè de després de dinar, fins que el sol ens deixa, i el fred, lleuger arriba i ens marca que hora de desfer el camí fet, que és quan tornem cap a casa d'en Jordi, bé, millor dit cap a casa de la seva mare, entrem i ens estem assentats, aturats a la part superior de la casa, a l'estudi, descansant, el què fem és estar una mica, bé una mica no, totalment relaxats entre el silenci més acalaparador, preuadament embolcallador.
Després d'un silenci pausat, que ens manté totalment en un estat de semi inconciència, arriba la mastressa de la casa, la mare d'en Jordi, ens enfresquem amb un doll de converses, que entre l'arribada d'en Jordi, la posada en marxa del sopar, i el després de sopar, entrem a la mitja nit, amb un bon vi, bona carn i millor botifarra a la brasa, i encara millors torrades amb pa amb tomàquet, anem de pet al llit, que la propera jornada serà de pedalar d'allò més i per fer-ho hem de descansar.
Dormim amb neguit, ens espera una jornada emocionant, molt emocionant, mtb, mtb, mtb. L'entrada a les prèvies de la Montgrinada de 10/10.
Ens acomiadem a la mitja nit de dissabte de la mare d'en Jordi, perquè ja no coincidirem diumenge, després de la Montginada farem camí directes cap a casa.
Passada la nit, ens llevem molt d'hora, molt d'hora aquest cop sí, perquè estem a punt de passar l'estreta línia de, a punt de ser, per ser-hi del tot a dintre, però aquesta ja forma part de la propera crònica.
MTB, MTB, MTB.
Aquesta sortida de dissabte, no sé perquè, però ara passada una setmana tocada, em diu una cosa molt clara, mtb, mtb, mtb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada