Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dilluns, d’agost 17, 2015

Plans

Fets, plans fets, realitats diferents. Ho dic perquè ahir havia de ser una aventura per sobre dels 150 Km. començant a les 5 de la matinada a pedalar, i la realitat va ser un Vol per sobre dels 100 Km. començant a les 8 del matí.

Teníem les dues bikes a punt, i això va ajudar en la seva mesura a iniciar l'aventura, aquest cop esmorzats abans de sortir, per no ser un Drac el tram de dues hores de cada dia, si no una sortida rondant les 10 hores.


Ahir equipats d'estiu, portàvem a una de les bosses del darrera del mallot l'armilla, jo als primers vint minuts amb manegots Pearl Izumi, sí, sí, amb manegots, crec recordar que a 19°C a la riera de Llavaneres a les vuit del matí, 5°C més a la riera d'Arenys de Mar a tocar de les onze de la nit, culot Gore Bike Wear Power 3.0, tèrmica de màniga curta de la mateixa marca, mallot Single Speed Austràlia 2012, mitjons Pearl Izumi, calçat amb les Sidi Dragon 2 blanques, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques, guants Hirzl. Darrera de les tres bosses, a l'esquerra la manxa i el carregador amb el cable del mòbil tot protegit dins d'una bossa plàstic, a la del mig l'armilla i els manegots, a la de la dreta, un plàtan que va tornar sencer a casa. 


A aquesta mateixa bossa del mallot una  primera pedra del Dolmen de Ca l'Arenes, i una segona artificial propers a Cardedeu, aquesta darrera per la seva forma, la primera per ser del  mateix lloc que el Dolmen del -2500 abans de la nostra era, OMG.


Un inici fins al Santuari del Corredor conegut, un itinerari nou fins a Villalba passant pel Dolmen esmentat, descobert a finals dels XX (1997). A Llinars mengem un panet de Viena, jo dos, i mig llonguet, ja no serà fins a Vallromanes que gaudim d'un bon dinar, a aquest punt hem consumit mig bidó de més de 500 ml. d'aigua, al final de la jornada en vàrem consumir un bidó sencer més. Cava durant el dinar i molta aigua. Després refem el camí cap a Sant Celoni, a on hi arribem rars, minuts abans, a una aturada breu per repassar l'eix davanter CarbonTi de l'Inbred amb les meves eines, la Reina no tenia bones sensacions, una mica per tot, i aquestes, les bones sensacions ja no tornarien ahir. Menjàvem a SC, trufes de xocolata, OMG, tres, beure, aigua, molta, més menjar, pa, i més pa. 

Passats els minuts una calor densa ens va indicar que era hora de marxar, de tornar a SV sense passar per Blanes, dit i fet. Olzinelles el túnel del temps triat per ser prudents a aquest retorn al Mirador, mtb, mtb, mtb


Del pas per Olzinelles, no recordo res, OMG, sense Falgueres Màgiques m'adono que tampoc recordo res. Després el pas per Collsacreu, Arenys de Munt, per Arenys de Mar a 24°C a les deu tocades de la nit,  Caldetes, i directes a casa per Milans, tot per ser propers als 100 Km, i per mirar de ser per sobre dels 2.000 m +, aprofitant el darrer dia dels Vols prudents. Arribada al Mirador a tocar de les onze de la nit sense les bones sensacions, és cert, però havent abandonat bona part de les dolentes. 


Les Sidi Dragon 2 bé, no són les Giro Privateer, en cap cas, en cap cas, però bé. Què dir dels guants Hirzl, van molt bé, quasi tant com a guants com l'Inbred com a bike. Ahir mentre rodava des d'Olzinelles cap a Collsacreu per la pista que va al Santuari de Sant Martí de Montnegre la pensada era, va tant bé, però tant que crec que supera l'etapa de la Superlight, no ho sé, i amb aquestes pensades res és fosc tot i que a aquestes alçades ja feia una bona estona que rodàvem amb els llums en marxa Cateye-Sigma Powerled. 


La nit passant pel Montnegre té el to de les grans gestes, i cada mirada a l'horitzó és plena de magnífics instants, breus, sí  però seguits, tant que costa de gestionar el moment.


El terreny literalment impecable sempre però de podi el del Montnegre per la seva cara mirant a Olzinelles, amb una adherència sensacional al mateix temps que molt i molt rodador, costa de comprendre però és una realitat.

Ara, avui descansant, una setmana de 6/7 Vols,  està prou bé, no molt bé, si miro el què queda per fer, però si miro enrere aleshores un somriure :-) marca el to de la sensació de satisfacció. Tornant al primer pla, el què queda per fer saltem a 7/9, retorn per nombre, no per tipus a les propostes de febrer, març, abril, i maig que ens han portat el millor resultat, un títol de dos, oh yeaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada