Per què aquest any no estarem a dalt de la bike entre trams de Sol intens? no ho sé, però segur que hi té a veure que sota una calor intensa a dalt de la bike no hi tinc gens de bones sensacions d'uns anys cap a aquí, a temperatures de 30°C el pensament és, avui res de bike.
M'agrada la proposta de Vols de maig cap a aquí, cuidar aquest punt, vull dir les condicions per fer el Vol, ja ha sigut un punt que hem millorat aquests darrers mesos, passant a mode migdia aquest hivern-primavera, i deixant per ara a les fredes matinades. Aquest estiu depenent de la temperatura decidim com serà el Vol, i si aquestes han sigut molt altes la proposta de Vol ens ha indicat sense embuts que no era dia de Vol, i ara passades les setmanes les sensacions van agafades de l'aplicació d'aquesta tendència tan prudent, i que no poden ser d'altres que les millors sensacions.
Arriscada aquesta decisió d'invertir la intensitat de la constància dels Vols, vull dir, sortir sempre dia sí dia també durant la tardor, hivern i primavera, i aturar aquesta continuitat a l'estiu, apostant per un estat físic sense entrar dins de l'exigència rodant sota la calor extrema, decidint fer-ho així perdem quantitat, de quílòmetres vull dir acumulats, però també aconseguim qualitat, d'aquests mateixos vull dir, és a dir augmentem la qualitat de les distàncies fetes. Estic conveçut que aquest canvi serà el portador dels millors resultats a dalt de la bike, com ho seria aconseguir rodar més a dalt de la bike, i amb millors sensacions mentre ho fem. Va funcionar molt bé aturar els Vols de matinada a l'hivern i pasar-los a l'hora de dinar, és cert que el canvi d'aquest estiu ha sigut no un canvi de tram de la franja horaria dels Vols, si no de deixar de sortir unes setmanes, com vuit, però és que crec que el què ara pot semblar un error, passades les setmanes, mesos, ens demostrarà que va ser una bona pensada. Decidir cuidar-nos, protegir-nos de forma extrema dels Vols sota aquesta calor extrema podria significar un bon salt de forma de cara a les properes cites de MTB, veurem, veurem.
Un Vol un altre cop a 23°C a tres quarts tocats de sis de la matinada, mateixa temperatura que una hora després a la riera de Llavaneres, a on una frescor simpàtica ens ha acompanyat fins a prop de les vuit del matí, instant a on una calor humida ens ha proposat de posar fi a l'aventura, i de fet a aquesta hora ja érem a tocar del Mirador, ho confirma que hi entràvem mentre sonaven les vuit al campanar de SV. Amb eines, manxa, llums en marxa, Sigma-Cateye, quasi sense beure, sense menjar, sense incidències.
Les dues bikes van molt bé, l'Inbred segueix amb el soroll del pedal, ara el dret, el greix hi posarà remei, crec, crec, la Spot Brand passarà a mode Belt Drive properament.
Una baixada pel Tintores curt que denota un sauló cada cop més sec, que ja ho era molt els darrers dies, sí però que ara s'ha accentuat i molt. Dues marxades davanteres, una de cada Drac així ho deixen clar, oi que sí?
De fet aquest és el clar límit al Tintorer curt, de no caure una pluja, encara que fos lleugera, de no ser aquesta cada cop anirem disminuint el ritme a aquest tram, perquè un terreny tan però tan sec no reprodueix cap escenari futur de 24 hores, i som del pensament del President, vull dir en aquestes condicions això no serveix per res.
Fa uns anys que hem deixat de mirar de millorar aspectes a on no brillem, com baixar per zones molt tècniques per a nosaltres, o pujar pendents inhumanes impossibles a ritme dins de la zona vermella, primant aquest mateix principi, vull dir que no ens ha servit de res, fora de ser propers baixant a caigudes amb conseqüències, fet que reafirma encara més el principi presidencial, i a dolors musculars passades les hores després de rodar a ritmes infernals a les pujades.
Les bikes, les bikes, tornem a les dues bikes, dos Dracs que ahir van escoltar de lluny, que podria haver-hi novetats, ara després de la tarda d'ahir ja no dependrà de nosaltres, perquè la proposta perquè sigui ja l'hem fet, ara esperarem, i segons la resposta aquestes possibles novetats passaran a ser realitats tangibles.
Podria estar bé agilitzar la gestió de fer venir unes bikes més pràctiques, més funcionals per a les properes cites de MTB, de ser definitiu l'arribada dels nous Dracs ja exposaré detalladament a on som. De no ser, aleshores com a molt un menció breu al blog en serà el resultat, la part visible del què ara és un nou projecte de bikes a casa.
Ahir rodàvem sols pel Passeig del Anglesos, també minuts abans pels Tintorers, finalment tornant per Milans, sense les Falgures Màgiques, recordo com si fos ara cada instant viscut entre, mentre i després dels Vols, tornaran les Falgueres amb l'arribada de la fredor, i amb elles tornarà l'oblit puntual, OMG.
Quan rodes entre seqüències de certa continuitat, després de cada Vol, passades les hores la sensació és magnífica, avui, aquesta matinada no hem tingut aventura de bike, un sopar ahir entre converses de bikes que finalment va fer caure la persiana a les tres tocades d'avui, i per tant l'inici d'avui no podia ser dues hores tocades després, sí quatre, però ja no entre Vols.
Recordo el mar ahir, tranquil com nosaltres avui, no dic com ahir perquè la jornada d'ahir, per tot va ser calmada, no diré que no però també va ser memorable.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada