Per sort no ha prosperat aquesta iniciativa.
MTB, MTB, MTB.
divendres, de juliol 25, 2014
A les quatre no, a les cinc sí?
És que la proposta per avui eren dos Dracs de quatre a vuit tocades.
dijous, de juliol 24, 2014
Frescor i escalfor intensa
Una parella simpàtica, el fet que no feia tanta calor, bé sí que en feia, 31°C a la riera de Llavaneres a tocar d'un quart de tres, però feia un vent fresc, sensacional.
Bé això m'ha permès poder fer avui un segon Drac, i també ha portat a la Spot Brand a obrir les seves ales i volar alt, no fins l'horitzó, propers a casa sí però fer un Drac té aquest punt, voles alt sempre.
MIraré de ser un xic més prudent, ho miraré, per confirmar-ho lentament, dos primers petits temes, els culots Mavic Equipe com els Cyclone ja no són tampoc a casa, i ara esperaré a fer un altre cop la comanda, que la faré, però ara no, un xic saturat del tema talla L i no M, el segon tema ja us el confirmaré demà després de la matinada, de no ser, de no ser.
És a dir, els equipaments d'hivern segueixen igual, per rodar tinc un culot d'hivern, quan tingui una estona reactivaré el tema.
Quina diferència del Vols de les matinades, OMG, sota un Sol intens amb aquest vent fresc el rendiment a dalt de la bike és força bo, mtb, mtb, mtb. Això sí, sense Fades, sense Destructors actius ni cavallers, excepte l'Independent, el Destructor Independent i la Fada Reina, aquests dos sempre protegint-nos.
Equipats d'estiu, sense eines, sense coincidències, sense incidències, aigua, 500 ml.
Com van les dues bikes, volen, literalment volen. El proper mes atacaré els recanvis de les dues bikes :-)
Un tema que ja toca, cadenes, més pastilles de fre, pneumàtics, corretja Belt Drive, líquids NoTubes, i crec que res més, podria afegir-hi dos aspectes interessants, no de recanvis, els llums, que haurem de fer venir els nous, i el tema pedals, que no va. Veurem, veurem, però en tot cas tindrem tema per l'agost.
Que bé que van les badanes fatigades respecte de les noves, omg, omg, omg.
Una porta oberta que fa mesos que perseguim, el de dos Dracs per dia, avui el primer dia, i aquest encara no s'ha acabat :-( vull dir la Reina mana molt , i té un propòsit al cap, aleshores puc afirmar, el dia encara no s'ha acabat.
Quantes persones a la platja, hi visc a cinc minuts i ni idea que hi hagués aquesta activitat entre setmana, Restaurants funcionant, que bé, que bé, que bé.
Com m'agrada que les persones gaudeixin del privilegi d'unes vacances, hi ser-hi proper treballant, avui en bike sí, gaudint, ara però pensant en ells i un somriure en ve tot seguit :-)
Des del Mirador del Drac, content, molt content, i el bany de l'estiu ara ja no em fa tant temor, fins i tot el veig possible un altre cop. És evident jo no el cercaré però de venir la proposta per què no?
MTB, MTB, MTB.
Curiós
Un refredat d'estiu que em permet de llevar-me sense més cada matinada. Certament tot canvia, fins i tot els refredats.
Avui com ahir equipat d'estiu, amb la Lite a les baixades, i sense, escalant, a 21°C a la riera de Llavaneres a tocar de dos quarts de set del matí.
Avui, sense coincidències, ni incidències, amb aigua però sense veure'n, la veritat quina fredor baixant de Santa Mònica a Llavaneres per la riera, sense eines també, amb els llums sempre en marxa.
Les sensacions avui a dalt de la bike, pesades, força pesades, el refredat segueix el seu curs, a hores de marxar si tot segueix el seu curs, i si no tocarà descansar encara més, fins i tot de bike, veurem, veurem.
Mentre escalava pel Tintorer breus pensades, entre elles també del mateix refredat, d'altre molt millors, la sensació més contardictòria la de passar una lleugera fredor baixant a ple mes de juliol, però real, fet que implica d'abrigar-me amb la Lite a les baixades.
Avui li ha costat sortir al Sol, molt, i per tant les Fades no cedien el pas als cavallers de la llum, normal, si no hi ha llum, no hi ha cavallers, si impera la foscor, les Fades en són les reines.
Després però un cop el Sol s'ha imposat, la llum ha desbordat fins el punt de costar-me seguir el corriol, quin contrast.
La Vicious amb les pastilles noves de fre molt millor, ha costat uns tres quilòmetres de baixada que frenessin, però un cop ho han fet de 10/10. Ahir vaig fer passar a la The Motivator per un lleuger bany d'aigua abans de fer el canvi de pastilles de fre, i fins i tot la cadena sense tornar-hi a afegir oli girava més silenciosa.
Sense eines, amb aigua sense beure'n, sempre amb llums funcionant.
MTB, MTB, MTB.
Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.
dimecres, de juliol 23, 2014
W100 "Ole!!!" :-)
Per què la Reina la fa? va pel mateix tram que ja us exposava a una darrera intervenció sobre Strava.
Dit això he de dir que com a la Challenge de Nadal, a on la Betty estava passant un refredat dels que incòrdient de veritat, però ella volia fer la Challenge caigui qui caigui, les condicions per a fer la Rapha Women's 100 no eren en cap cas a priori les millors.
Una aventura que venia agafada de la mà unes hores abans d'un bon Vol, per sobre també dels cent quilòmetres, a on les sensacions sense ser les millors, sí que ho van ser, de bones amb diferència respecte a les hores de després un cop dins de la Rapha W's 100.
De fet l'arrancada va ser força bona, un cel tapat, un vent fred, també després durant les primeres quatre hores de bike a on els núvols però van anar marxant lentament, i a on nosaltres des del primer minut de sortida vàrem decidir accentúar el desnivell positiu, a canvi de no allunyar-nos massa de casa respectant el pronòstic del temps que indicava tempestes.
Així aprofitàvem la fita per a rodar amb una mica més d'exigència, així ho vàrem proposar, i així ho vàrem portar a terme. No era una bona pensada, ho era per l'estat d'ànim del moment, vull dir la il.lusió de l'aventura que començava, no per les condicions generals dels dos bikers per assolir una segona jornada per sobre dels cent quilòmetres de MTB.
El primer tram, divertit, pel fet d'anar sobrats de forces, va ser emocionant, molt, passades les tres primeres hores el sol va començar a fer acte de presència, i de quina manera, i per aquest motiu vàrem cercar refugi. Però abans i després de fer-ho quina corriolada, quin gaudir entre senders, entre pistes recollides dels somnis dels trams de MTB ideals.
Que bé decidir fer una sortida de MTB exigent, sí no era el millor dia, no, no ho deixaria de repetir de poder decidir ara si fer-ho en les mateixes condicions, que no estamos tan mal.
Durant tres hores crec recordar, fins i tot més, descansant a la fresca, vosaltres també segur, nosaltres estàvem molt relaxats esperant la caiguda del sol, teníem molt present al pas pel Mirador la calor que hi feia, i en aquest esperar ens vàrem precipìtar una mica en refer la marxa. Tot i així cercant senders nous, vells oblidats, bells rememorats a aquest curiós diumenge de juliol.
Feia encara massa calor, però no va ser un fre per seguir cercant desnivell, des de Vallromanes fins a dalt del Santuari del Corredor. Aquest un moment inoblidable, pel fet que durant tota la jornada el to de l'horitzó tenia una nitidesa que et feia aturar ara sí ara també a admirar-lo, per aquest motiu les panoràmiques.
Les dues bikes van presentar un funcionament impecable.
Els equipaments nous, badana, bé, singular, hauria d'haver esperat una mica més a fer-la participar dels nostres Vols més exigents, certament, certament.
Una sortida sense coincidències, sense incidències, sense eines, amb molta aigua per beure, primer gelada, per ser bidons plens d'aigua trets directament del congelador, després passatats els quilòmetres calenta, en total uns dos bidons 750 ml. també mig Aquarius de taronja, i mig de llimona, dos cafès, un cafeinat i un descafeinat, menjar, pa amb xocolata, verdura, llom, gelat, pastís. Llums, a primera hora, i a la darrera abans d'arribar a casa, temperatures considerables, sense veure les més altes, sí notar-les, pel pas per la riera de Llavaneres a 26ºC a quarts de deu de la nit, crec recordar.
Durant la sortida, des del quilòmetre seixanta per una indisposició de la Reina, per un malestar menor del genet, el silenci va imperar sota un sol de justícia, a on les imatges són unes d'úniques, repetides ja als darrers dos anys, els del bany de l'estiu. Molta calor, salvada per un vent que refrescava quan hi era, quan no, la sensació no donava per molt més que per anar digerint quilòmetres, evitant de fer cap seguiment de les sensacions, curiosament després, el darrer tram, del quiómetre seixanta-cinc al cent poc tocats, un cel fosc, però fosc com feia temps que no veia, no va parar d'indicar-nos que tindríem una tempesta com a festival de cloenda de la Rapha Women's 100.
Semblava, semblava, però no va ser, mucho ruido y pocas nueces, la baixada del Santuari fins al Passeig del Anglesos no recordava que fos això, tanta baixada, en cap cas. Vàrem haver de resseguir la panxa del Drac, tota, anada a l'Hispania i tornada inclosa perquè no ens sortien els quilòmetres, com sona, com sona. També perseguits per uns llamps i uns trons que em recordava perquè els gals tenien por que el cel els hi caigues a sobre dels seus caps, omg, omg, omg.
L'arribada a casa, memorable, no per cansats, que també, si no per el malestar de la Betty, i les meves sensacions rares d'aquest estat alèrgic-gripal, jo diria semi estat, perquè ara per ara no deixo de fer res, vull dir que vaig fent amb certa normalitat.
Ara des del Mirador del Drac, després de dinar, aprofitant per rematar la crònica, escolto les diferents propostes de la Reina per avui, de moment he salvat el mig dia, vull dir volia sortir a dos quarts de dues, fins a dos quarts de quatre, OMG, sota un sol intens, ara estem a proposta de tram vespre, bé serà el què Déu vulgui, però de no ser ara ja haurem fet un bon pas.
De mentre però la selecció de les imatges de la sortida de la Rapha Women's 100 per diferents motius, em porten moltes imatges al cap, moltes, mai masses, molta estona rodant en silenci a les darreres tres hores dóna per moltes pensades, per moltes imatges, totes dins del tram d'aquesta estació de l'estiu, oh yeaaaaah!
MTB, MTB, MTB.
Finalment la Rapha Women 100 feta per la Reina, i els dos, Reina i genet, dos cents quilòmetres més aquest cap de setmana.
Dies de molt Single Speed.
Equipe a casa
La part positiva, que a diferència dels Cyclone aquests em van bé, m'esperaré a la tarda a decidir si me'ls quedo o si els tono, de fer-ho, de tornar-los, ja no faré la reposició, esperaré els abonaments dels dos Equipe, i els dos Cyclone primers, i cercaré una altra botiga que no estigui fent aquest error amb les talles, és que no sóc jo sol que estic recepcionant els culots amb la talla UK, i no la internacional.
A la tarda-vespre deciciré, mtb, mtb, mtb.
http://www.mavic.com/sites/default/files/mavic_article/1000x1000/121446.jpg
Alp-X W a casa
Fa uns minuts que han arribat.
Bé, perfectes de talla, ara a esperar test de tardor-hiver, de fet seran perfectes per l'hivern.
MTB, MTB, MTB.
Petites joies dels equipaments d'hivern que ens ajudaran a ser a dalt de la bike a les estacions fredes, de poder ser, de poder ser les matinades de la tardor-hivern seran protagonistes dels Vols de Drac.
Des del Mirador del Drac preparant una nova aportació de l'arribada d'equipaments, sí, sí, es veu que s'ho han parlat per fer-los venir tots a l'hora.
Revisant el Drac
Bé, breument, cinc minuts, pastilles de fre.
MTB, MTB, MTB.
Mentre ho feia tenia companyia.
Sí, pinta a Vol
Ara però des de fa tres o quatre dies que els ulls ja no els tinc inflamats, i muscularment avui he anat prou bé.
Per sortir de casa ho he fet amb la Lite, per precaució feia fresqueta, i perquè feia fred també l'he portat des de mig camí del Tintorer curt fins a la platja. A 20°C a la riera de Llaveneres a tocar de dos quarts de set, la sensaciò baixant-la, de fredor, no de fred, mentre hi era pensava, primer dia dins de l'estiu que baixo amb la Lite.
Sense eines, amb els llums sempre en funcionament, sense incidències, sense coincidències, equipat d'estiu, amb la Lite a les baixades, aigua, del congelador a la bike, de la bike al congelador, sense beure, pel fet de més aviat passar fred.
La bike tot i no tenir feta la necessària revisió, funciona molt bé, quan hi rodo, mentre sóc dins del Vol, penso en millores a fer, sí, però finalment sempre em quedo a on sóc ara, mtb, mtb, mtb.
Miraré de posar punt i final a la crònica de l'aventura de diumenge, de mentre des del Mirador del Drac, gaudint en primer terme del Vol d'àquest matí, OMG.
Avui les Fades ham presentat moltes reserves a deixar pas als cavallers de la llum, però entre ombres aquests finalment han decidit fer entrada.
Esperant l'arribada dels equipaments d'hivern, culots, per a la Reina, i per a mi, i guants per a la Betty. Mentre escalant, de rigorós estiu.
Mentre ara per ara, avui el primer dia que baixant he anat amb la Lite.
Preparant-nos per l'aventura de dissabte, a on els Trinxes tornen a ser protagonistes, i per tant tindrem somriures, somriures, i més somriures.
Fem un cafè?
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)