A 24 hores

De l'aventura de Fort William a les 24 hores SOLO d'aquesta tercera edició del mundial de la WEMBO, tot segueix religiosament el seu curs. 

Hem esmorzat com cada dia, exactament el mateix.

Hem sortit direcció al circuit seguint el mateix ritual, amb les dues bosses amb tots i cada un dels equipaments.

La primera visió sense mots per definir-la, millor compartim la imatge que m'ha fet aturar la June sota la pluja i anar a fer la foto, OMG.

Un cop al circuit de Nevis Range hem canviat els plans no plovia, i hem aprofitat per muntar el castell, clar que yes! I amb en Javi hem fet aprofitat per fer el test de resistència.

Mentre ho fèiem la pluja ha iniciat el seu tram sense intermitències, abans però hem coincidit amb els amics australians de la Bec i en Phil, grans moments Canberra 2013.

Complir amb el protocol per a poder participar a una WEMBO. 

Veure el futur proper :-)

I posar noms al nostre castell, mtb, mtb, mtb. 

I identificar la nostra nació. 

Un cop fets els preparatius la gana ha fet acte de presència, i immediatament hi hem posat remei.

La gorra de la SSWC d'Irlanda ens ha unit, omg, omg, omg. Idèntic instant que amb en Sheldon a Floressas. 

El pati previ al briefing.

Durant el briefing.

Després d'aquest els millors moments.

I el què s'ho val tot, representar-nos al món, uns instants a on no saps com sentir.  

Com digerir tants i tan diferents pensaments, units tots per un, que bé, que bé, que bé.

Després directes cap a Fort William, a comprar els darrers aliments. 

I tant, i tant. 

Sota una climatologia interessant. 

I a on queda clar que una flor no fa estiu, oi que no?

Un retorn al nostre diminut espai de repòs.

I a on les condicions climàtiques són les pròpies d'on som ara, al paradís del MTB, no podrien, no en voldríem unes altres, som a FW i volem el seu clima, oh yeaaaah!, oh yeaaaah!, oh yeaaaah!

Després ha arribat la calma, i amb ella nosaltres hem seguit el ritual previ a la cursa, amb la preparació dels equips.

Una selecció de pocs entre molts. 

El de cursa, de freedoms per darrera vegada. Finalitzat el trieni WEMBO crec que finalitzarà el freedom.

L'equipament de pluja.

El de fred lleuger.

Els petits recanvis de complements. 

El recanvis d'equipaments de cursa, de ser necessaris.

El transport de tot l'equipament a la cursa.

I després de la feina, un bon sopar. 

Ara a deixar passar les hores, és el dia que estem més desperts, avui no hem rodat, massa propers a la cursa per rodar sota la pluja, no disposem de recanvi per a pluja, tenim un sol equipament per aquesta, i hem decidit reservar-lo per la cursa, fet que ens ha permès de gaudir d'una jornada de relaxament.

Ara ja fins després de la cursa si tot va bé, vull dir què vull enregistrar  la cursa al mòbil via el Strava, i necessitaré tota la bateria possible, tot i portar una bateria de recanvi que permet fer tres recàrregues senceres, he de ser prudent, d'entrada no fotos, totes les aplicacions tancades, i res d'intervencions al Blog, de fet no podria ser hauria de deixar de donar voltes, perquè per breu, entre seleccionar les imatges, i fer el texte per breu que sigui cinc minuts passen segur, i no tindré  aquest temps disponible fins a passades les 24 hores, i després no sé pas com estaré per a fer una aportació al Blog per breu que sigui. 

Pronòstic per demà:

És força millor pronòstic que el què hem gaudit durant la setmana. 

MTB, MTB, MTB.

Tindrem una bona crònica

Compartirem una bona crònica, ho yeaaaaah!

De mentre des del circuit, sota una pluja intensa el castell impecable. 

MTB, MTB, MTB. 

Fem un cafè?

Surt el sol, OMG.

Des de Fort William

A les portes del mundiial SOLO 24 hores, fem un cafè?

MTB, MTB, MTB. 

Repeat

Com ahir però sense ajustar bikes.

Cal restar una hora, és a dir les 10.

Un inici de jornada de cada dia des de diumenge fins avui, a on no canviar s'imposa. 

Esmorzar idèntic cada dia, i tant, i tant. 

Un matí de gestions logístiques que s'han de fer i que costen de posar en marxa, certament, pel fet que requereixen de temps, i el temps el voldríem passar a dalt de la bike, peró no som professionals, i per tant ens toca fer-ho, i contents de poder-ho fer:-)

Una anada al circuit amb la June, no en bike. Esperant la pluja que no ha vingut. 

Avui hem rodat sols, és el tercer dia, i avui per primera vegada volàvem genet i Reina sols.

Un circuit de somni, per a una aventura de somni. 

Zones difícils per a nosaltres. 

Però que caldrà superar entre demà i demà passat, OMG.

Les zones tant les què fem com les de fons d'aquestes ens fan sentir molt petits.

Som a Fort William i aquí dins del bosc es respira un to diferent del què es respira a Kilfinane o a Belfast, tot és vertical, crec que aquest seria el mot. 

Avui equipats 100% d'estiu i al darrer gir amb la Xenon de Gore tots dos, amb manegots això sí, i al tram inicial amb armilla, que ha aguantat deu minuts. 

Com puja aquest primer tram, omg. Ahir em va costar menys.

Hem arrancat per sota de 8°C i hem acabat per sota de 10°C, incidència, una la roda descentrada de la Longboard, coincidències una. 

Ara ja tenim definit l'equipament, la distribució d'aquest a les bosses del mallot, l'alimentació també, aquesta nit l'hem arrodonit encara no fa dues hores. 

Una caiguda ràpida del sol, avui no ha comportat anar directes a descansar. Havíem de completar l'alimentació de cursa, i avui era per a mi el darrer dia. 

Anàvem a comprar amb aaquesta imatge de fons, i tornàvem amb la inferior a aquestes lletres,

MTB, MTB, MTB

El programa de semà és esmorzar com cada dia, anar al circuit, rodar una o dues hores pel circuit, i seguidament muntar  el castell. 

Un cop fet tot, tornar a descansar, i esperar ja l'arribada del mig dia de dissabte, omg, omg, omg

Descansats?

Sí, sí, però avui a les quatre de la matinada m'he despertat de cop, i m'he adonat no sé perquè ni com que no portava l'eina per treure el conjunt Belt Drive, omg. 

Organitzar com fer-ho un model logístic dels UK, hem visitat tres tallers, el primer, ajudant de mecànic, seguint les meves instruccions mètode cordill-brida ha aconseguit retirar el pinyó CT de Belt Drive de la boixa DT240 SS. 

El segon aquest ja sí un mecànic professional, ha aconseguir treure les bieles amb facilitat. 

I el tercer, un venedor no mecànic, en aquesta ocasió ens ha proporcionat els pantalons i els guants waterproof,  ell ha dit que no en tenia, nosaltres els hem agafat dels penjadors, és veritat que tot estava canviat de lloc, però :-(, també el bidó tèrmic per mirar de matenir la temperatura calenta de l'aigua. També he agafat tres jocs més de piles. 

Les mans, cul  i peus secs clau per afrontar aquesta WEMBO de Fort William.

Tot això iniciant la jornada amb un bon esmorzar, germà del d'ahir a les vuit tocades, ahir entre les set i les vuit ja érem al llit, fatigats de la tensió de rodar amb fred. 

Avui no tenim la fatiga d'ahir, en cap cas, però a tocar de les vuit ja fa una hora que som al llit, OMG. Hem de descansar molt, i ha de ser un descans de molta qualitat, això intentem:-)

Després de poder retirar el Belt Drive, he seguit des de la casa a on estem dormint, un lloc apartat però a res del circuit, muntant la cadena convencional, aquesta vegada ha anat tot rodat.  

Per què avui i no demà? 

Pel sol, pel pronòstic de sol d'avui, i de pluja de demà, avui ho he pogut fer tot per sota dels 10°C per un sol que ajudava a fer, i les meves mans ho han agraït. Normalment si he de fer reparacions llargues, després de fer-les no tinc ganes de sortir en bike, avui ha sigut una excepció, que bé, que bé, que bé.

Un cop la Spot Brand muntada i ajustada amb cadena convencional, ens hem canviat sense presses, i seguidament hem marxat al circuit en bike no en la June. En res ja érem dins d'un dels trams d'aquest. 

Sense sol, aquest a les quatre ja no brillava, i a tocar de les cinc semblava que fossin les vuit del vespre. La inatge és de les quatre sortint direcció al circuit. 

L'entorn per si mateix és majestuós, d'una dimensió que rodes com aturat de pensament mentre hi ets. 

OMG, OMG, OMG.

Dins del recorregut, un cop rodant suaument les sensacions molt bones, no com a Finale a aquesta darrera edició, a on a les previes em sentia pesat i lent a dalt de la bike.  

Avui equipats no d'hivern si no d'estiu-tardor, guants, mallot, calçat, d'estiu, armilla, manegots, mitjons, i culot pirates, de tardor. Baixant a darrera hora tornant cap a l'hotel amb la Lite la Betty, i jo amb la Xenon de Gore, i els dos amb guants d'hivern. 

Demà tenim previst rodar d'estiu, i com que el pronòstic és de pluja segurament de donar-se el cas, mirarem de provar els pantalons i els guants waterproof , la caçadora serà de ser intermitent la pluja, la Xenon, i de ser constant i densa, la Reina portarà la jaqueta Gore Tex, i jo no, jo l'AS Fusion de Gore. El procés és curiós, t'equipes 100% d'estiu, mitjons d'hivern únicament, i de ploure et poses a sobre del culot que ja portes, el pantaló waterproof, canvies calçat, et poses les botes d'hivern, i els guants waterproof, com sona, com sona. I a seguir conquerint voltes, oh yeaaaaaaaah!

Mentre rodàvem hem coincidit amb els italians amb qui ja vàrem compartir aventura a Canberra, amables, i molt competitius, amb en Davide a la WEMBO 2012 vàrem rodar quatre voltes junts de nit, és a dir quasi 80 Km. junts, això, aquestes agonies junts uneixen molt. 

Als darrers minuts hem coincidit amb l'Andrew i la seva companya, amb ell hem coincidit a dues edicions de la WEMBO, Finale i Canberra, ara de ser, a Fort William serà la tercera WEMBO, ell roda sempre amb Yeti :-) Amb ell i els italians hem coincidit a d'altres edicions a Finale també, la darrera a l'europeu de 24 hores SOLO. 

Una tornada marcada per un sol en retirada urgent, a on des de l'arribada a Fort William les Fades del Temps marquen el nostre ritme.

MTB, MTB, MTB. 

Són dos quarts de nou i la Reina dorm, jo miraré de fer-ho, però l'emoció marca el tempo no la meva fatiga d'una jornada que ja caminava puntualment a les quatre de la matinada i que s'ha tornat a activar cap a les vuit del matí. 

Posar a punt la Longboard, laboriós, és un Drac exigent, sí, agraït, també, perquè després dels canvis ha funcionat com un rellotge. 

Ara ja fins demà, molt intrigat per la pluja, vull dir, tenim un equip de pluja, l'utilitzem demà per rodar, molt bé, i estarà a punt per dissabte a les dotze? sí ja ho sé estem a dimecres, demà tot just dijous, però la llista de tasques a fer cada hora és llarga, i cada interrogant com el d'aquesta matinada del com retitrar ek Belt Drive requereix d'una resposta clara i eficient, com la donada avui. Demà la jornada demanarà seny i perseverança per a ser-hi pedalant tot i la pluja que marca el pronòstic, hem de rodar ja sota ella, omg, omg, omg.

Quines ganes que tinc que ja sigui demà, de rodar, i rodar, i rodar, sota aquestes condicions tan adverses, no sé perquè però porto dues setmanes així, més i tot, mtb, mtb, mtb.  

Avui hem rodat amb tot, a excepció de les meves eines, portàvem per menjar, un platan, per beure, l'aigua, i tot de 10/10, rodant a uns 8°C aprox, sense cap incidència, esperant impacient ara a que la jornada a Fort William torni a començar, clar que yes!