Amb aquest quadre, podem anar a fer un bon dinar, i tant que sí.
Vindrà de diferents llocs, pel fet de ser una joia entre joies, no la proposta de components, sí la bike.
MTB, MTB, MTB.
Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
dissabte, de maig 04, 2013
Escalant graons
Baixant-ne menys, és veritat, però més, i molt però que molt més segurs que a anys passats.
Molts tests, tots partint d'una bona proposta inicial.
Dies de SSEC.
Molts tests, tots partint d'una bona proposta inicial.
Dies de SSEC.
Dies, i més dies
Propers a més aventures, totes elles de somni, som propers a més aventures.
Però ara molt prudents, ser conseqüents sempre ha implicat fer un sender poc transitat, silenciós, ara també, i tant, i tant.
SSEC, SSEC, SSEC.
Per sort no en som els únics, per sort no en som els únics.
Tot i que, tot i que en cas de ser-ho, no passa res, no passarà res, tampoc haurem de compartir, que ens agrada, ens agrada compartir, però és com les portes tancades, que a casa passen a ser murs, ser-hi sols, té un punt fort, en gaudim sols, que també està bé, molt.
I em ve al cap l'hotel de Finale, OMG, OMG, OMG.
De fet res altera res, perquè sembrar el què ningú vol, no crea normalment cap trencadissa, normalment, per tant recollir-ne els fruits d'aquestes collites, fins avui mai ha provocat cap mena d'interès demostrat, aquest és el graó que ho separa tot, interès reconegut, i això referma amb contundència que som a territori SOLO, al sender que ens agrada, amb un cartell que esmenta amb lletres majúscules un mot, SILENCI, en silenci.
Això a casa, pel fet què pels voltants de casa no hi ha bikers Single Speed, com per a poder coincidir entre corriols.
Passades les fronteres el cas és a l'inrevés, passades aquestes el to és un to més dens, no per res, sí, perquè coincidim amb d'altres bikers Single Speed, pel fet què hi ha d'altres bikers que practiquen aquesta disciplina, bé, podria comentar algun punt fort més, però no cal, no cal.
A on som, no n'hi havia fa uns anys, i no n'hi ha ara, de bikers Single Speed propers a casa.
De fet SOLO, ja és la categoria de casa. Per això no notem res.
Ara passats uns dies, el clam ens ha fet agafar un altre vegada les grans alçades propies dels vols SOLO.
Anem com sempre des de fa uns anys, a aventures lluny de casa, i sempre fora de les fronteres, i sempre aquestes al Nord d'aquestes fronteres.
Dies de SSEC.
Però ara molt prudents, ser conseqüents sempre ha implicat fer un sender poc transitat, silenciós, ara també, i tant, i tant.
SSEC, SSEC, SSEC.
Per sort no en som els únics, per sort no en som els únics.
Tot i que, tot i que en cas de ser-ho, no passa res, no passarà res, tampoc haurem de compartir, que ens agrada, ens agrada compartir, però és com les portes tancades, que a casa passen a ser murs, ser-hi sols, té un punt fort, en gaudim sols, que també està bé, molt.
I em ve al cap l'hotel de Finale, OMG, OMG, OMG.
De fet res altera res, perquè sembrar el què ningú vol, no crea normalment cap trencadissa, normalment, per tant recollir-ne els fruits d'aquestes collites, fins avui mai ha provocat cap mena d'interès demostrat, aquest és el graó que ho separa tot, interès reconegut, i això referma amb contundència que som a territori SOLO, al sender que ens agrada, amb un cartell que esmenta amb lletres majúscules un mot, SILENCI, en silenci.
Això a casa, pel fet què pels voltants de casa no hi ha bikers Single Speed, com per a poder coincidir entre corriols.
Passades les fronteres el cas és a l'inrevés, passades aquestes el to és un to més dens, no per res, sí, perquè coincidim amb d'altres bikers Single Speed, pel fet què hi ha d'altres bikers que practiquen aquesta disciplina, bé, podria comentar algun punt fort més, però no cal, no cal.
A on som, no n'hi havia fa uns anys, i no n'hi ha ara, de bikers Single Speed propers a casa.
De fet SOLO, ja és la categoria de casa. Per això no notem res.
Ara passats uns dies, el clam ens ha fet agafar un altre vegada les grans alçades propies dels vols SOLO.
Anem com sempre des de fa uns anys, a aventures lluny de casa, i sempre fora de les fronteres, i sempre aquestes al Nord d'aquestes fronteres.
Dies de SSEC.
Sí, sí, una cosa i prou
És que ens està bé, ara per ara fer un sol tram, o fer-ne sumant sempre en un sol tram, sí, sí, això, molts, pocs, però tots dins d'un únic i sensacional tram.
Dies de SSEC.
Dies de SSEC.
I tant que sí
Per què no?
Vull dir, crec que una cosa va lligada amb una cosa, a, està bé això, i sembla no dir res, sembla no dir res, però res més lluny de la realitat, fer-ne poques, sí, sí, fer-ne poques i ben lluny, sempre ho hem fet així, i així seguirem.
Dies de SSEC.
Vull dir, crec que una cosa va lligada amb una cosa, a, està bé això, i sembla no dir res, sembla no dir res, però res més lluny de la realitat, fer-ne poques, sí, sí, fer-ne poques i ben lluny, sempre ho hem fet així, i així seguirem.
Dies de SSEC.
Oi que sí?
Quan tens temps per sortir en bike, i per escriure, la sensació està prou bé.
Dies de SSEC.
De fet a excepció del mundial de Finale, crec que sempre anem disposant de temps per a tot. Vull dir què no noto res pel fet de poder compartir temps al Blog, i poder també rodar, i rodar, amb les bikes. Fa uns anys que ho fem, i mai ha sigut una incompatibilitat, oi que no?
I de fet, al mundial de Finale, no ens va faltar mai temps, ni en cursa, el què ens va faltar va ser l'ànim, i passada l'aventura, quan ja teníem l'ànim, la fatiga ens va poder, és veritat.
No és el cas dels temps més propers, a on l'ànim i una energia que sembla avui per avui inesgotable, ens porta a fer mil i una aventures sempre de bike, bike, i més bike, ara també puc dir, de Single Speed, Single Speed, i més Single Speed.
Dies de SSEC.
De fet a excepció del mundial de Finale, crec que sempre anem disposant de temps per a tot. Vull dir què no noto res pel fet de poder compartir temps al Blog, i poder també rodar, i rodar, amb les bikes. Fa uns anys que ho fem, i mai ha sigut una incompatibilitat, oi que no?
I de fet, al mundial de Finale, no ens va faltar mai temps, ni en cursa, el què ens va faltar va ser l'ànim, i passada l'aventura, quan ja teníem l'ànim, la fatiga ens va poder, és veritat.
No és el cas dels temps més propers, a on l'ànim i una energia que sembla avui per avui inesgotable, ens porta a fer mil i una aventures sempre de bike, bike, i més bike, ara també puc dir, de Single Speed, Single Speed, i més Single Speed.
Entendre és gaudir
No sempre, però, no sempre però.
Però pel què fa a aquesta aportació, i tant que sí.
MTB; MTB, MTB.
Però pel què fa a aquesta aportació, i tant que sí.
MTB; MTB, MTB.
divendres, de maig 03, 2013
44-650b bis
És que les imatges són de premi.
MTB, MTB, MTB.
Podem tornar-hi, podem tornar-hi, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Podem tornar-hi, podem tornar-hi, oi que sí?
Colors torrats
Tons que fan que descansi una estona.
MTB, MTB, MTB.
I amb aquest to, què millor que una bona cervesa torrada.
L'haurem de demanar a la Moska.
Anem a dinar?
MTB, MTB, MTB.
I amb aquest to, què millor que una bona cervesa torrada.
L'haurem de demanar a la Moska.
Anem a dinar?
No hem parlat
Però pensàvem igual aquest biker, el propietari d'aquesta bike que no sé qui és, i jo.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
Etiquetas:
Moots Rigormootis SS.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)