Fent coincidir ) 5+

Després de mesos de fer aportacions sense imatges, ara amb aquesta vella-nova possibilitat he hagut de fer un procés de readaptar-me a aquesta nova opció, quines coses, vull dir que entre la darrera intervenció i aquesta hi ha un impàs mentre miro de comprendre el format d'ara amb la possibilitat de poder aportar imatges, a on curiosament seleccionant les fotos que subjectivament considero representatives del 2025 per incorporar-les a la barra lateral del blog no aconsegueixo fer aquesta selecció, i no passa res serà en una altre moment.  

Una setmana la 19 que ha caminat dignament, certament, curiosa també, hem coincidit a la porta del Mirador amb la sirena, fet que ha implicat comportat de prendre decisions vers la meva cadera en la linia de posar el fil a l'agulla de posar-me en mans dels especialistes mèdics, tot i que avui a aquesta primera revisió la recuperació des del diumenge al vespre és significativa, mentre aquestes reflexions seguien el seu curs hem portat a terme a aquesta darrera setmana un 5/7 que actualment vol dir que hem estat a sobre dels Dracs més de deu hores, sense arribar a les quinze, prou bé.  

Una setmana mirant de mantenir, de ser poc o molt a dalt del Drac, una setmana fins ahir al vespre a on les molèsties de la cadera primer han anat de menys a una mica més, fins al punt que a aquest mateix dimenge de bon matí les sensacions eren ho-rro-ro-ses, per després al vespre havent fet una sortida breu amb el Drac entrar a un tram molt més agraït, és a dir al darrer dia dia de la setmana en hores he patit-gaudit  d’una positiva recuperació, així em va envair en hores una sensació molt reconfortant, he de pensar que motivada per la baixada sobtada de la rabió, evolució que s'ha mantingut aquestes dues darreres nits, passant d'una recuperació del 15%  de la darrera setmana cada dia a més d'un 50% les dues darreres nits, passant a l'hora de dormir cinc hores a dormir-ne vuit, hi ha era hora, creuem els dits, i ara per ara durant aquest matí de dilluns les sensacions segueixen sent bones, que bé. Curiosament aquest diumenge a dalt del Drac va ser el primer dia que a dins del Vol jo estava, ho exagero, com una mica descomposat de males sensacions, però passades les primeres hores després del Vol va ser un balsam, i la primera sortida de la setmana 20 ha anat agafada de la mà d'aquestes darreres bones sensacions, és a dir vaig sortir per fer planer una horeta poc tocada i vaig arribar respectant fent planer després de més de dues hores molt tocades, i les sensacions abans, mentre i després, coma ara de bon matí del dimarts és que sóc un altre, ara sóc una mica més persona sensa la rabió, que bé, que bé, que bé, oi? 

S-Phyre-Gore )

Una setmana la 19 a on curiosament a un dels Vols els mallots de màniga llarga paravent resistents a la pluja de Shimano, els S-Phyre que no recordo mai si són termo jo diria que no, van ser els protagonistes en dues sortides crec recordar, una amb armilla durant els primers minuts, i al darrer no la vàrem portar posada, a aquesta darrer Vol amb aquest mallot anàvem equipats també sense ser un propòsit curiosament 100% de Shimano, quines coses, el calçat, els mitjons, el culot i el mallot, si és la direcció que estem agafant no ho sé. Ahir però el mix va ser de Gore i Shimano, culots i mallots respectivament, com a mostra la imatge superior, el mallot i el culot són de cases diferents com esmento  però amb una idea germana de proposar crec jo amb un tacte una mica plasticós per ser resistents a condicions lleugeres o no tan lleugeres de pluja i vent, tot i ser per dies de calor notable, és a dir un equip per dies de tempestes d'estiu a on la temperatura es manté alta, perquè el teixit és de paper de fumar, de mentre no ho tinc del tot clar jo segueixo utilitzant aquest conjunt com un més dels equips d'estiu. 

Sigma-Garmin )

Ara a sota de la tija puntualment hi porto una de les bateries dels Sigma, ara però per carregar de ser necessari el Varia del darrera, perquè en marxa funcionant vull dir el puc carregar, el 520 no perquè per fer-ho l'he de treure del lloc on va agafat doncs coincideix la clavilla per endollar el carregador amb la part inferior a on hi ha la potència, puc posar-lo en carrega però mentre ho faig no puc veure la pantalla, i tampoc passa res. Ara us en puc posar una imatge de com queda aquesta bateria a sota del Gobi, que bé.

Thomson-520

Com esmento segueixo amb el Gobi, i també segueixo amb el propòsit de posar una potència de 90 mm. i 6º +, i a l'hora en que les Enve passin a ser les protagonistes de les rodes, vull dir les llandes Enve de 30 mm d'interior, o de 40 mm. per què no? doncs de mentre no perquè he de decidir per poder fer-ho de fer venir les boixes de 15x100 i 12x142 de 28 radis, i és que ho escric i no ho acabo de veure, quines coses. En darrer terme he de fer el pas de posar els manillar amb el retrocès considerable de les puntes. 

º de retrocés )

Si vull apostar per una sòlida recuperació de la meva cadera, entre molts altres aspectes, els esmentats aquí són necessaris tots, millor dit, tots ells poden ajudar, que ve a ser el mateix, oi?

MTB, MTB, MTB. 

Mentre hi ha hagut Vols, hi ha hagut també la segona sessió per apredre a pilotar un Gran Drac de dues rodes de la Reina, i aquest l'ha portat a terme com esmento en aquesta segona assistència amb el seu Gran Drac de dues rodes, increible doncs en 13 minuts ja el pilotava, ho escric i no sé si m'ho crec ))

Ara a dimarts ja té contractada la propera sessió, dissabte a darrera hora, curiós que fa uns minuts m'he adonat que hi haurà un proper dia que ella pujarà al seu Gran Dracs de dues rodes anant directament des del Mirador al curs, sí ja ho sé és obvi que a cada nova sessió que assoleix les seves habilitats pilotant augmenten exponencialment doncs parteix de zero, però jo no ho ho he vist fins avui, i la veritat en pensar-ho m'ha envaït un intensa i càlida emoció, cal veure que per tenir aquesta pensada avui han hagut de passar més de dos anys des de l'arribada del seu Gran Drac de dues rodes, i que tot just el dissabte passat, aquest Gran Drac de dues rodes va fer els seus primers vint-i-cinc quilòmetres anant al curs, fent el curs, i tornant al Mirador.

Escrivint les primeres paraules d'aquesta intervenció no en sé el motiu però els primers mots em porten directament a un trajecte fins al Principat, renoi, curiós també que aquesta zona darrerament sempre va lligada a Grans Dracs de dues rodes, exactament no en sé el motiu però d'haver de dir ara esmentaria que fa més de quaranta anys una pujada amb el Gran Drac de dues rodes a Andorra era una sortida mítica, en aquells temps ara no recordo que la titlléssim de mítica ni d'heròica, en cap cas, però el fet és que avui sí que la valoro en aquests termes, i no per la seva dificultat, que per mi la té òbviment, si no per la tradició a casa.

Sense Grans Vols de dues rodes amb el meu Gran Drac, sí però un d'únic com ho és el d'anar al recinte dels cursos d'aprendre a pilotar i que la betty porti a terme les classes amb el seu propi Gran Drac de dues rodes. 

Hi anem equipats amb les Super Armadures més lleugeres que tenim, massa fins i tot, però a l'hora són amb diferència les més segures que podem portar per aquest moment per poder facilitar les pràctiques, vull dir que comparades amb les més robustes que disposem aquestes més lleugeres són també com de paper de fumar, però si ho comparem amb roba de carrer aquest equipament lleuger és un tanc, com sona, com sona. De fet el calçat, els guants i el casc sí són ultra extrems referits a nivell màxim de seguretat, és més no hi ha res més segur al mercat, però la Super Armadura de Gala no, aquesta no té color vers a les Super Armadures de Gala de veritat que disposem, les que portàvem per el curs semblen sense ser-ho, de fireta.