Temperatures

Seguim a dalt del Drac, segueixo, semblarà una afirmació senzilla, però la ingesta d’uns dàtils i una beguda natural quan crec que no sortiré, està sent un detonant pels Vols periòdics. Hi ha estones que les pensades no anirien agafades de la mà de sortir a rodar i aleshores gaudir d’uns instant dolços amb els dàtils convida a passats uns minuts, unes hores, a molts somriures a dalt del Drac. 

Actualment faig un tram a on cinc ermites en són les protagonistes, entre totes elles ronden els cinc mil anys, fet que fa que cada sortida sigui històrica, normal, i a on em costa de comprendre qui omplia tants llocs de culte, és que en un radi mínim hi estan totes ubicades, cosa que segur que sempre ha sigut així però ara a aquest Nou Mirador m’impacta, al primer Mirador no ho veig, curiós, Sant Martí de Mata mateix està a tocar d’altres, vull dir que no hi ha cap diferència, sí que de 800 a 80 persones per Km2 normal que el contrast fa que vegis els entorns un altre cop diferents ))

Mallot preferit ))

Diferent seria que els primers Miradors deixessin de ser-ho, mentre ho són, aquests contrasts són preciosos d’experimentar, i tant, però mentre les comparacions són inevitables de fer, i he de dir que són agradables, molt i fa unes hores els somriures el Vol han imposat cada metre, i tant, i ara un altre cop passades les hores un somriure torna a apareixer, que bé. 

Avui equipat de tardor, no d’estiu amb paravent, a 7°C, i de tornada m’he tingut que posar les mànigues, i també els guants de tardor no d’estiu, he sortit amb màniga curta i guants d’estiu, però el mallot paravent té l’opció de treure les mànigues, fet que el fa molt polivalent, i avui tornant ha sigut super pràctic.

Us vaig esmentar que estic simplificant els equipaments per mirar que m’ajudin a facilitar encara més els Vols, i menys equips i aquests idèntics tots ells crec que pot ser un bon criteri, en tot cas el temps ho dirà, també d’entre els millors equips actuals si tenen un cert nombre de quilòmetres per bé que estiguin donaran pas a uns de nous. També he de dir que per exemple mallots i culots avui si retiro els actuals no tinc una alternativa, calçat, cascs, ulleres i guants tots ja el dia, mitjons, els esmentats culots i mallots estic a la recerca, i gorrets el mateix. Crec que els mallots però no donaran pas a cap alternativa, crec, veurem, perquè dubto que l’opció avui sigui una possibilitat, si aquesta es presenta segur que serà una realitat però ara per ara no la veig. He de valorar si els culots 2in1, els millors que he tingut els deixo apartats o senzillament com els mallots tenen la mateixa possibilitat, ara mateix són equipacions de 10/10, veurem, veurem. 

MTB, MTB, MTB.

Entre bones sensacions )

Les d’aquesta setmana, i en queden 45, i a on unes temperatures càlides m’ajuden a tenir la intenció de sortir, i aquest punt el d’ajudar fa que aquesta darrera setmana que cau d’aquí a unes breus hores hagi sigut intensa pel què fa a Vols, i tant. Amb un aspecte preciós com ho és que  el clima ajudi a un Mirador, el tercer, a on aquest podria ser exigent però no, el fet és que aquest mot el de sumar-ajudar OMG ))

Ara fa uns anys, pocs, dins del 2020 amb la creació del segon Mirador, i fa uns mesos dins del 2022 amb l’arribada del tercer, aquest darrer com ja vaig esmentar de molta singularitat, i a on permetre, facilitar, la possibilitat de perquè no funcionar una mica dins d’un tram de pla i baixada, amb la sensació si més no, ha sigut i està siguent molt agraït, pilar número u, deixar anar càrrega, pilar número dos, esperar, sense lloses, si més no sense les grosses, que no confondre amb els Pilar de Granit, l’espera pacient a poder gaudir del bon moment amb l’arribada del doll de bones sensacions és com us ho podria dir, sí, el mot és, fascinant. 

Avui una sortida, doble, com sona, un primer Vol amb el Drac, i un primer Vol amb el Gran Drac també, el primer sense cercar noves aventures, recorregut repetit, i a on entre els 14°C i els 19°C, Gore 2in1 els protagonistes, de curt, excepte per ser paravent, equipat d’estiu, a ple mes de febrer, i no diré especial, perquè fa poc rodava entre Fades de la Foscor a sota zero amb guants de tardor, per un clima menys humit que el que tenim al primer Mirador, i/o possiblement que la predispisició ara després d’enlairar el segon pilar està siguent determinant avui per avui, cal però ser prudent. Les sensacions a dalt del Drac bones, molt bones, ajudat també pel pas de l’equip d’hivern al d’estiu, menys dens, menys exigent, menys fosc, oi?, i a on sense interferències fora del pas constant de ciclistes de carretera de diferents nacionalitats propers als meus senders ha sigut una constant, fins i tot a una transició de metres m’han vingut per darrera, en tot cas de 10/10. I després del primer Vol ha vingut el primer Gran Vol, OMG, no tinc paraules, equipat 100% també d’estiu, i a on un altre cop la moderació ha sigut la principal, i les bones sensacions les protagonistes. 

Un bon Mirador té aquesta característica, quina, la de les bones sensacions ara sí ara també, únicament et demana que no emboliquis, i respectant aquesta condició doncs lluny de la dona d’aigua dels fondals del Gorg Negre, a l’hora que sorprenentment agafats amb fermesa de la seva mà, la càlida però, sense perles tangibles, sense llàgrimes doncs, i a on cinc hores entre els dos primers Vols han sigut un gaudir i gaudir entre senders, i revols. De la ruta, de la darrera, la primera, cercava coincidir amb l’arribada de la flama olímpica del 92, quina emoció, quina experiència, la del 92, la del 2023 ))

En tot cas una jornada per rememorar en imatges, fins i tot una primera sense Drac ni Gran Drac ha coincidit amb una micro migració de Grans Aus, perquè com us vaig esmentar fa uns anys que les caminades des del 2019 fa que els espais com Platja d’Aro, el Principat, Girona, i voltants de tots ells com també de Granollers, com la Roca Foradada, són una constant, menys les del primer Mirador, menys les de Vallromanes, puntualment, o no, però ho dic pel fet de poder escoltar per no haver de portar casc el so de les Grans Aus per sobre nostre aquest matí , i a on en mirar a l’horitzó anaven arribant des de la invisibilitat com per art de màgia, sense la poció de les Falgueres Màgiques que vindran, però sense elles ara per ara, esperant, el segon pilar, ja vindran, ja vindran. 

Demà zona Baix Montseny, demà els Vols veurem com juguen la seva presència, per unes temperatures bondadoses potser la negra nit en serà el medi, o no i descanso per una jornada amb la Transportadora de Dracs que em cuida més que mai, però a on les pensades i les hores són moltes i intenses, i per tant caldrà primer tancar els ulls per veure si les quatre de la matinada de demà serà o no la protagonista, i un bon cafè, i un bon cafè, i tant, i tant. 

Les gomes estan siguent protagonistes des del 2019, seguim amb Maxxis, amb les Ikon, seguim cercant, dubto ja no de muntar-les, que no, de fer venir dos jocs de Paces amb amplades no de moda, però ara per ara descartar-les  més propens que no pas no fer-ho, crec, crec. 

Tots  el equips tornen a estar a punt, i a on estic valorant un nou format amb una reducció substancial d’opcions, de diferents opcions, per passar a mateixes opcions repetides, a on entre d’altres aspectes entre d’ells també els Garmin 520 i 1000 insinuen simptomatologia lleugera d’estar esgotadets, el 520 pendent o bé de reparar, o bé de passar directament a un primer 530, el 1000 no ho sé, cal veure que el 1000 no crec que porti ni 2.000 Km funcionant ((,  també les bateries i llums Sigma possiblement  també estan cansadets, i he de valorar que si els Vols prenen força com està sent ara per ara els Garmin i els Sigma actuals donin pas a l’arribada d’una nova generació. Sobre equipaments S-Phyre a on som ara, ja són, ara esperar, i si roden avui, repetirem, però avui, esperar, demà no ho sé, no ho sé. 

MTB, MTB, MTB.

Vols )

A febrer de 2023 respecte a la darrera intervenció hi ha una significativa diferència com ho és que ara estic a dalt del Drac i puc prudentment compartir avui, que hi sóc amb certa continuitat. 

Així, escrit amb unes breus paraules, vers el temps que ha requerit de ser a on sóc, renoi quina diferència entre dir-ho, exposar-ho, i ser-hi, duració aquesta de tenir continuïtat a dalt del Drac que està requerint, encara ara de ser com esmento prudent quan ho exposo.

En tot cas poc a poc ja anirem compartint el tram a The Great Escape MTB, de donar-se les condicions per fer-hi, i a on ser a dins dels Vols és crec una conseqüència,  molt positiva, i tant, molt, però des del 2019 a avui, noves modalitats, com la dels Grans Dracs, de quatre rodes, també ara ja avui, de dues rodes, com de nous Dracs que encara estan pendents de finalitzar la seva construcció, així com no menys important la dels nous Miradors, i diria que vitals han estat els nous conceptes mentre ho portàvem, portem a terme tot plegat, condicionat sense adonar-me’n pel moment singular i extrem entre el 2020 i avui, podria dir per les circumstàncies entre el 2019 i el 2023. Vull dir que les prioritats han anat, i aquestes, el fet de treballar per portar-les a terme ha ajudat també a que en present tingui Vols. 

Mesos feia que fora d’anar treien els equips de cada estació, i a on aquests passades les setmanes tornaven al seu estadi de repòs sense haver sortit o quasi sense ús,  i així successivament. Ara inclús estic valorant d’incorporar més elements logístics per facilitar, per ajudar, per consolidar i afavorir la que sembla possiblement una lleugera continuïtat  dels Vols, però sense presses perquè com esmento les ganes de Vols hi són, però fora d’aquestes han estat sobretot  les coincidències positives de molts altres aspectes que els han afavorit. 

Estar bé, penso avui que de moment és clau per poc a poc recuperar aquesta super enyorada continuïtat dels Vols. Dic de moment perquè seguir bé és la prioritat, si coincideix en gaudir dins dels Vols de 10/10, i tant, fins i tot diria que genial, i si segueix aquest estar bé un tram diferent, vull dir sense Vols,  doncs super bé, i tant, i tant, millor amb Vols, millor ))

Poc a poc també si es donen les circumstàncies anirem compartint d’altres aspectes molt guapos que avui estan no diré consolidats però sí en curs, fent-se, esmentar-ne un com ho és la Transportadora dels Dracs, que si bé no ha transportat Dracs, fora de rares excepcions, sí ha tingut un paper molt important mentre ha calgut aquests darrers anys dins de l’anar cada dia al Baix Montseny, a facilitar aquesta necessaria a l’hora que exigent aventura. I que mentre això passava no passaven altres moments, tot i haver intentat fer el tram en Drac passant per Pollastre i Collsacreu sense tenir en cap cas bones sensacions, això en ple confinament, OMG. A l’inici d’aquest paràgraf esmento les circumstàncies, perquè ara mateix rememorar per escrit a aquest espai mentre aprofitava per reomplir la tassa de cafè les sensacions no eren massa bones, en tot cas esperant a que tornin les bones tot arreglat oi?

També és cert que sense ser-ne del tot conscient  la trista notícia comunicada pel Primer Ministre fa unes setmanes del bon Pep de Manresa, marca des de la primera lletra fins la darrera tota aquesta aportació, segur, segur, i estem dins de les nostres modestes possibilitats pel què calgui, renoi, renoi, renoi. 

MTB, MTB, MTB.