Dues setmanes, mig mes. No sé quina seria l'expressió que defineix més animosament el termini del possible retorn dels Vols.
Ara però em costa veure la foto a dalt del meu Drac, de fet ara la definició planera seria impossible veure'm a dalt d'ell, no per falta de ganes, sí per unes ganes aclaparades pel recorregut dia a dia d'aquestes darreres setmanes, vull dir per aquesta visió segur que no del tot objectiva, que tornar a estar a punt pels Vols no serà dins d'un termini breu.
De fet ara escoltar dues setmanes més com a termini prudent per refer les matinades de MTB, quasi que em sembla un temps breu, com sona. De mentre ahir la visita mèdica prescriu que cal deixar passar dies, més dies, per assolir aquesta recuperació definitiva. És important curar bé una broquitis aguda, perquè una recaiguda pel què fa referència a refredats sempre és més difícil de superar, i com ja vaig esmentar els refredats d'estiu ara ho puc confirmar tenen, segur que per la meva visió erronea de bon temps-no refredats que fa que no estigui en guardia més quan aquest virus fa acte de presència, un punt més alt, i per tant també la recuperació pot ser més lenta, com en el meu cas, de fet lenta no seria el terme, pel fet que he fet un salt, gens interessant per cert, de refredat a bronquitis, i pel què entenc aquesta darrera va un pas més lluny que el primer, però que com a bronquitis té el seu propi procés, quinze dies per superar-la, és a dir dues setmanes, i un temps indefinit perquè desapareguin tots els símptomes de la seva presència, és a on sóc.
De mentre, pel fet de no estar dins de la roda de les sortides de cada dia, disposo de més temps per a fer d'altres propostes, totes relacionades, agafades de la mà de la condició imperativa, no tensió, no nervis per evitar que quan en alguns moments coincideixen amb d'altres factors propis d'aquest procés bronquial donen una sensació força desagradable, per sort no tinc aquest marc de tensió i nervis proper, de fet ràrament el tinc, penso així per la seva inexistència en el meu dia a dia, i per tant aquest temps lliure l'estic aprofitant per fer caminar encara més tot el projecte de la Nau Insígnia.
Sí bé des de la distància, una Nau Insígnia pot ser poc definitòria per si mateixa, però coincidirem que d'entrada els Dracs, les Fades de la foscor, els Destructors de murs, els cavallers de la llum, els genets, el Destructor Independent, la Fada Reina, la Reina, podríem dir el mateix, doncs això :-)
Des del Mirador del Drac, la meva carta als Reis és en primer terme que no quedi ni un racó de sensacions pròpies d'aquest procés viral, i en segon terme tot seguit poder inciar els Vols de Drac de cara al 10 de setembre, concretem, la setmana del 10, no és important quin dia, i de poder ser, ja que hi som, poder des del 17 aconseguir els desitjats dobles Dracs per jornada, una mica per recuperar-me de la inversió imperativa de temps d'aquest tram d'ara a on de ser aquestes dates que proposo hauré estat unes sis setmanes sense tastar la bike. No diré prou temps, en cap cas, prou serà el temps necessari per deixar enrere el procés d'ara, vull dir no importa quan sí que quedi enrere.
http://velospace.org/node/1715
Seria un bon moment per a compartir un bon cafè, fem un cafè? bé millor esperem per fer-lo a després de dinar, perquè a totes totes que ara és hora de dinar, mtb, mtb, mtb.