En primer terme de la rígida a la Fox RLC, en segon terme de la Fox RLC a la rígida.
Escalant amb la rígida de 10/10,la Betty porta la mateixa relació que jo, com sona, menys de 50 Kg. arrosseguen la mateixa relació que 67 Kg. cal tenir present que els quàdriceps de la Betty són uns centímetres més llargs que els meus, i que ens separa únicament que jo porto més anys rodant, que en el nostre cas és important, perquè la qualitat d'aquestes sortides és idèntica, rodem junts.
Hi ha un aspecte a tenir present, o un dubte, jo rodo a pulsació més baixa quan rodem junts, ella roda a pulsació un xic més alta del que rodaria si rodés sola, que no és el cas, quin serà el resultat ho veurem d'aquí a uns mesos, o uns anys a la propera participació al Moab, o no, no abans, i tant que no, que no és el mateix, oi que no?
Escalant amb la Fox RLC, curiós posicionalment d'entrada no nota res, passats els primers quilòmetres però lumbars ressentides i dificultat per conquerir les pales més dures del Montseny, a les "S" de després de Fontmartina, a la pala del pou al darrer tram cap al Turó.
Senzillament la posició no és "la posició".
Aquesta sí és la posició.
Tornant a rodar amb la rígida, dolor lumbar escalant, inapreciable, sensació a les pales esmentades, cap, parlant tranquil.lament, i a la pala entre les pales, la de després del pou, en silenci això sí, un sol moment apreciable, feta sense adonar-se de que l'ha fet, mtb, mtb, mtb, i al darrer quilòmetre atacant-nos mútuament per sobre de la linia vermella, sí, sí, un joc entre dos bikers que mantenen les distàncies, però l'atac primer per part meva i el de després per part de la Betty no deixa cap dubte de com caminarà el tema, com amb el menjar, en bike a casa no hi hauran amics, com ha de ser.
Ara també, mtb, mtb, mtb.
A la crònica del Turó us posaré una imatge important, interessant, un taló el protagonista de tot, i tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada