Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimecres, de juliol 23, 2014

W100 "Ole!!!" :-)

Per què la Reina la fa? va pel mateix tram que ja us exposava a una darrera intervenció sobre Strava.



Dit això he de dir que com a la Challenge de Nadal, a on la Betty estava passant un refredat dels que incòrdient de veritat, però ella volia fer la Challenge caigui qui caigui, les condicions per a fer la Rapha Women's 100 no eren en cap cas a priori les millors.


Una aventura que venia agafada de la mà unes hores abans d'un bon Vol, per sobre també dels cent quilòmetres,  a on les sensacions sense ser les millors, sí que ho van ser, de bones amb diferència respecte a les hores de després un cop dins de la Rapha W's 100.


De fet l'arrancada va ser força bona, un cel tapat, un vent fred, també després durant les primeres quatre hores de bike a on els núvols però van anar marxant lentament, i a on nosaltres des del primer minut de sortida vàrem decidir accentúar el desnivell positiu, a canvi de no allunyar-nos massa de casa respectant el pronòstic del temps que indicava tempestes.


Així aprofitàvem la fita per a rodar amb una mica més d'exigència, així ho vàrem proposar, i així ho vàrem portar a terme. No era una bona pensada, ho era per l'estat d'ànim del moment, vull dir la il.lusió de l'aventura que començava, no per les condicions generals dels dos bikers per assolir una segona jornada per sobre dels cent quilòmetres de MTB. 


El primer tram, divertit, pel fet d'anar sobrats de forces, va ser emocionant, molt, passades les tres primeres hores el sol va començar a fer acte de presència, i de quina manera, i per aquest motiu vàrem cercar refugi. Però abans i després de fer-ho quina corriolada, quin gaudir entre senders, entre pistes recollides dels somnis dels trams de MTB ideals. 


Que bé decidir fer una sortida de MTB exigent, sí no era el millor dia, no, no ho deixaria de repetir de poder decidir ara si fer-ho en les mateixes condicions, que no estamos tan mal


Durant tres hores crec recordar, fins i tot més, descansant a la fresca, vosaltres també segur, nosaltres estàvem molt relaxats esperant la caiguda del sol, teníem molt present al pas pel Mirador la calor que hi feia, i en aquest esperar ens vàrem precipìtar una mica en refer la marxa. Tot i així cercant senders nous, vells oblidats, bells rememorats a aquest curiós diumenge de juliol.


Feia encara massa calor, però no va ser un fre per seguir cercant desnivell, des de Vallromanes fins a dalt del Santuari del Corredor. Aquest un moment inoblidable, pel fet que durant tota la jornada el to de l'horitzó tenia una nitidesa que et feia aturar ara sí ara també a admirar-lo, per aquest motiu les panoràmiques.


Les dues bikes van presentar un funcionament impecable. 


Els equipaments nous, badana, bé, singular, hauria d'haver esperat una mica més a fer-la participar dels nostres Vols més exigents, certament, certament.


Una sortida sense coincidències, sense incidències, sense eines, amb molta aigua per beure, primer gelada, per ser bidons plens d'aigua trets directament del congelador, després passatats els quilòmetres calenta, en total uns dos bidons 750 ml. també mig Aquarius de taronja, i mig de llimona, dos cafès, un cafeinat i un descafeinat, menjar, pa amb xocolata, verdura, llom, gelat, pastís. Llums, a primera hora, i a la darrera abans d'arribar a casa, temperatures considerables, sense veure les més altes, sí notar-les, pel pas per la riera de Llavaneres a 26ºC a quarts de deu de la nit, crec recordar.


Durant la sortida, des del quilòmetre seixanta per una indisposició de la Reina, per un malestar menor del genet, el silenci va imperar sota un sol de justícia, a on les imatges són unes d'úniques, repetides ja als darrers dos anys, els del bany de l'estiu. Molta calor, salvada per un vent que refrescava quan hi era, quan no, la sensació no donava per molt més que per anar digerint quilòmetres, evitant de fer cap seguiment de les sensacions, curiosament després, el darrer tram, del quiómetre seixanta-cinc al cent poc tocats, un cel fosc, però fosc com feia temps que no veia, no va parar d'indicar-nos que tindríem una tempesta com a festival de cloenda de la Rapha Women's 100.


Semblava, semblava, però no va ser, mucho ruido y pocas nueces, la baixada del Santuari fins al Passeig del Anglesos no recordava que fos això, tanta baixada, en cap cas. Vàrem haver de resseguir la panxa del Drac, tota, anada a l'Hispania i tornada inclosa perquè no ens sortien els quilòmetres, com sona, com sona. També perseguits per uns llamps i uns trons que em recordava perquè els gals tenien por que el cel els hi caigues a sobre dels seus caps, omg, omg, omg


L'arribada a casa, memorable, no per cansats, que també, si no per el malestar de la Betty, i les meves sensacions rares d'aquest estat alèrgic-gripal, jo diria semi estat, perquè ara per ara no deixo de fer res, vull dir que vaig fent amb certa normalitat. 


Ara des del Mirador del Drac, després de dinar, aprofitant per rematar la crònica, escolto les diferents propostes de la Reina per avui, de moment he salvat el mig dia, vull dir volia sortir a dos quarts de dues, fins a dos quarts de quatre, OMG, sota un sol intens, ara estem a proposta de tram vespre, bé serà el què Déu vulgui, però de no ser ara ja haurem fet un bon pas. 

De mentre però la selecció de les imatges de la sortida de la Rapha Women's 100 per diferents motius, em porten moltes imatges al cap, moltes, mai masses, molta estona rodant en silenci a les darreres tres hores dóna per moltes pensades, per moltes imatges, totes dins del tram d'aquesta estació de l'estiu, oh yeaaaaah!


MTB, MTB, MTB. 


Finalment la Rapha Women 100 feta per la Reina, i els dos, Reina i genet, dos cents quilòmetres més aquest cap de setmana. 

Dies de molt Single Speed. 

Equipe a casa


Com els Grennaio arribats aquest matí per la Reina, aquest també molt còmodes, la talla però torna a estar malament, curiós a la pàgina del venedor la talla va marcada com a internacional, però l'envien en talla UK/USA :-(


La part positiva, que a diferència dels Cyclone aquests em van bé, m'esperaré a la tarda a decidir si me'ls quedo o si els tono, de fer-ho, de tornar-los, ja no faré la reposició, esperaré els abonaments dels dos Equipe, i els dos Cyclone primers,  i cercaré una altra botiga que no estigui fent aquest error amb les talles, és que no sóc jo sol que estic recepcionant els culots amb la talla UK, i no la internacional.

A la tarda-vespre deciciré, mtb, mtb, mtb

http://www.mavic.com/sites/default/files/mavic_article/1000x1000/121446.jpg

Alp-X W a casa

Fa uns minuts que han arribat.


Bé, perfectes de talla, ara a esperar test de tardor-hiver, de fet seran perfectes per l'hivern.

MTB, MTB, MTB. 

Petites joies dels equipaments d'hivern que ens ajudaran a ser a dalt de la bike a les estacions fredes, de poder ser, de poder ser les matinades de la tardor-hivern seran protagonistes dels Vols de Drac.

Des del Mirador del Drac preparant una nova aportació de l'arribada d'equipaments, sí, sí, es veu que s'ho han parlat per fer-los venir tots a l'hora.

Gennaio a casa


El culot ja és a casa, la talla bé, el test a la tardor-hivern.


MTB, MTB, MTB. 

Revisant el Drac

Bé, breument, cinc minuts, pastilles de fre. 


MTB, MTB, MTB. 


Mentre ho feia tenia companyia. 

Sí, pinta a Vol


Perquè hi ha hagut Vol de matinada, semblarà una conclusió inevitable, vull dir si et lleves a la matinada per sortir en bike, surts en bike, no és el meu cas, des de fa uns deu dies que una inflamació d'un ull, despré dels dos, el segon en menor grau, el primer, ja que hi som també una tos de pit de les profunditats de les canvernes, i uns dolors musculars, primer de besons, i ahir més generalitzats, per aquesta matinada d'entrada llevar-me amb el primer so del despertador, a les cinc poc tocades de la matinada, deixant passar la primera hora mentre em preparava per arrancar el Vol. 
Ara però des de fa tres o quatre dies que els ulls ja no els tinc inflamats, i muscularment avui he anat prou bé. 


Per sortir de casa ho he fet amb la Lite, per precaució feia fresqueta, i perquè feia fred també l'he portat des de mig camí del Tintorer curt fins a la platja. A 20°C a la riera de Llaveneres a tocar de dos quarts de set, la sensaciò baixant-la, de fredor, no de fred, mentre hi era pensava, primer dia dins de l'estiu que baixo amb la Lite.


Sense eines, amb els llums sempre en funcionament, sense incidències, sense coincidències, equipat d'estiu, amb la Lite  a les baixades, aigua, del congelador a la bike, de la bike al congelador, sense beure, pel fet de més aviat passar fred. 


La bike tot i no tenir feta la necessària revisió, funciona molt bé, quan hi rodo, mentre sóc dins del Vol, penso en millores a fer, sí, però finalment sempre em quedo a on sóc ara, mtb, mtb, mtb

Miraré de posar punt i final a la crònica de l'aventura de diumenge, de mentre des del Mirador del Drac, gaudint en primer terme del Vol d'àquest matí, OMG.


Avui les Fades ham presentat moltes reserves a deixar pas als cavallers de la llum, però entre ombres aquests finalment han decidit fer entrada.


Esperant l'arribada dels equipaments d'hivern, culots, per a la Reina, i per a mi, i guants per a la Betty. Mentre escalant, de rigorós estiu.


Mentre ara per ara, avui el primer dia que baixant he anat amb la Lite.

Preparant-nos per l'aventura de dissabte, a on els Trinxes tornen a ser protagonistes, i per tant tindrem somriures, somriures, i més somriures. 


Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB. 

Pinta a Vol?


MTB, MTB, MTB. 


Menys cansat, sense molèsties musculars, tot es veu encara millor. 

dimarts, de juliol 22, 2014

Alp-X

Ja són a casa, ja són a casa.


No tindrem test fins la tardor, podria ser que cap a finals d'agost a les matinades ja el hi toqués, no tenen el cos dels que tinc d'hivern, hivern però sí que en tenen molt més que els que porto d'estiu, frase del president, ara no toca, mtb, mtb, mtb



Green JJ

Un mot, sensacional


MTB, MTB, MTB.

http://blog.jonesbikes.com/wp-content/uploads/2012/11/jones_knard_4501.jpg

Sota les turbulències

Pel fet d'uns dies alèrgics?


El fet és que avui creia que no sortiria, mentre ho pensava he fet la darrera intervenció, a on finalment m'he dit que la sensació de pesadesa marxaria un cop a dalt de la bike. I de fet ha sigut així durant la primera hora, després la densitat s'ha imposat com la reina de la sortida, referida a dolors musculars, que definiria com a  rars, un palmell de la mà, una espatlla, lumbars, mare meva. 


Això sí he tingut una visió, una Fada de la foscor caminant pel bosc, portant sense sella un cavall, vull dir no anava a dalt del cavall. Podria ser una visió distorssionada pell malestar que tenia en aquell moment, ho deixem en aquest punt, per la foscor, per la foscor.


Sense coincidències, sense incidències, sense la revisió feta de la Vicious, sense eines amb els llums sempre en marxa, a 20°C a la riera de Llavaneres a tocar de dos quarts de set del matí. Equipat d'estiu, avui amb el culot Mavic HC, bé fins a deu minuts d'arribar, a on notava la badana, mig bidó d'aigua de 500 ml.


Molts pensaments sobre la Nau Insígnia, molts, tots en ordre de molt bons fins a sensacionals, mtb, mtb, mtb

Des del Mirador del Drac, mirant de recuperar les bones sensacions per poder repetir una setmana de bike, ara descansar, descansar, i descansar.

Preparant al crònica de la W100SS, perquè va ser també una gran aventura, una magnífica aventura. 

Paciència


El meu Drac la té, i així estem. 


MTB, MTB, MTB. 

dilluns, de juliol 21, 2014

Oddity


Curiosa, per a mi diferent, força.


Cada dia vas veient noves propostes de fabricants ja presents, i cada cop que veig creacions com aquesta penso amb Willits.


MTB, MTB, MTB. 

http://odditycycles.blogspot.com.es

DdD

Perquè han sigut dos de dos, quasi calcats pel què fa a les distàncies, no però si parlem de recorreguts, en cap cas. Dissabte va ser una sortida relaxada des del punt de vista de les pendents, si exceptuem la tornada pel Santuari del Corredor, la resta va ser un anar fent crec recordar, mentre diumenge les pendents van ser memorables, fins i tot després del dinar, gens dens, hi va haver un tram de trenta metres que el vàrem fer a peu. Diumenge la Reina volia fer una sortida més extrema, no diré molt extrema perquè el pronòstic de temps sense ser dolent tampoc era bo, aleshores rodar propers a casa va ser una norma a respectar.

Però anem a dissabte, i després ja passarem a diumenge. 


Vàrem matinar una hora abans de la darrera passada pel Blanes, per mirar d'evitar el trànsit a les platges, no hi passem per carretera, a excepció de trams que de ser molt transitats pels vianants estiuencs decidim fer-los per carretera per mirar de no coincidir amb ells. Tot i així encara hi havia masses passos ocupats pels vianants, vull dir de tornar a ser no sortirem a les set tocades, si no a les sis. 


Vaig decidir passar a primera fila una de les badanes noves Elite de Pearl Izumi, i em vaig precipitar, hauria d'haver-la rodat més al Drac, perquè passats els primers trenta quilòmetres d'un total de cent, era més que dolorosa, OMG, no passa res, un cop estigui més rodada, crec que funcionarà, i si no quedarà per a distàncies curtes, que ja està prou bé, són el percentage més elevat de Vols. No és fàcil a vegades encertar els equipaments, però si no ho persegueixes dificilment ho aconsegueixes.


Una aturada per comprar pa a Sant Pol, una segona pel mateix a Blanes, també un cafè, del què ja us en vaig posar una imatge, la fulla, la fulla, OMG.


Després ruta direcció a Tordera, ja amb un sol disposat a fer-nos veure que podrem organitzar sortides, però mentre aquestes coincideixin amb la seva presència no hi haurà un rodar en bones sensacions, pel què fa a temperatura, perquè en conjunt aquestes van ser força bones. La Tordera ens va deixar creuar i així vàrem poder evitar creuar la general, gran punt aquest, gran privilegi poder-la evitar, gràcies, gràcies, gràcies. 


Després però una incidència, un quad ens va fer aterrar a la realitat, a una velocitat important circulant coincidint amb el nostre pas en direcciò oposada a la nostra, era el darrer d'un grup mixte de dues i quatre rodes, el què va implicar de sortir de la pista per part nostre per evitar l'accident, bé l'accident, millor dit per evitar de posar fi a les nostres aventures de bike, amb sort durant un període de temps i prou.


Un cop a la capital del Baix Montseny, Can Brabo, fruita, refresc, i seguim ruta, amb un breu aturada a Can Font, després  al Santuari del Corredor, un tram exigent, sí, l'únic de la ruta pel què fa a pendents considerables. Un pas propers a Santa Eulàlia de Tapioles, dolç, després decidim no perseguir Challenge, per poder llevar-nos a primera hora diumenge per fer la W100SS més sencers.


English Cycles.

Una baixada pel Tintorer curt ràpida, amb una frescor sensacional, de fet fins avui sigui quina sigui la temperatura, 38°C a les dues del mig dia a la plaça de l'ajuntament de Sant Celoni, l'aire sempre ha sigut refrescant, i sempre hi ha sigut present, com us deia decidim escursar i no fer la panxa del Drac, fent camí cap a casa des de Llavaneres, i no des de Caldetes. Va ser una bona pensada, perquè després d'una nit breu de descans iniciàvem la W100.


Norma de la casa, si et funciona no ho canvïis, això no vol dir que si no funciona anem pels canvis, tampoc, tampoc. La W100 per si mateixa a casa no té massa sentit, de fet Strava està conceptuat per a tots menys per el MTB, aleshores l'ús que en fem és particular, no hi podem cercar potenciar la carretera, no fem carretera, i quan aquest sigui el cas, hauran passat molts anys com per pensar-hi ara, de ser, de ser, però com us deia tot i no ser runners, tot i no fer ciclisme de carretera, estem donant el nostre ús al Strava, en aquest cas la W100.

Equipats d'estiu, amb llums a primera hora, sense coincidències, sense incidències fora de l'esmentada, sense eines, amb un segon joc de pastilles de fre per si de cas, entre els 25°C i els esmentats a la plaça a Sant Celoni.

Crec que un cop a aquest punt, prefereixo fer crònica de la W100 a part de la de dissabte.

MTB, MTB, MTB. 

Descans dels genets

Revisió dels Dracs, aprofitaré per fer-la al vespre.


Avui descans, després d'una setmana que podria catalogar de molt interessant. Com m'agradaria fer carretera. 

Si mai tenim una possibilitat de gaudir d'estades australianes periòdiques gràcies a la Nau Insígnia aleshores rodarem per carretera, el dubte quedarà dissipat, mtb, mtb, mtb


OMG. 

Ara a pensar les dues cròniques del cap de setmana que també en podria ser una que tindria part I i II.

Veurem, veurem, ara però arranquem la jornada del dia a dia, que bé, que bé, que bé.

Des del Mirador del Drac, dins del descans setmanal de MTB.